20/12/07
Benvolgut amic JLE,
M’he permés no citar el teu veritable nom per tal de que no siguis reconegut entre la teva parentela ni que els teus amics facin escarni del teu problema. Però jo sé que et reconeixeràs fàcilment en aquesta Oda que he compossat pensant en tú i sobre tot en aquells que dia rera dia pateixen el teu problema i que esperan que més aviat que tard tot aquest patiment s’acabi.
Espero que t’agradi
No sócs pas dolç com un pastisset
Ni tan alt com un avet
El meu cos és adaptable, fí i olorós
Tan se val el meu color, blanc, groc o marronós
Et dono massatges i et netejo l’impur
Amb la brutícia sóc força dur
Amb un altre sempre t’he vist
Sovint m’oblides i em posso trist
En el fons de l’armari m’arracones
Només em fan servir les dones!
A l’hora més important a faltar m’has trobat
Mai sóm junts quan en tens necessitat
Aquest oblit em fa mal
Es que no et serveixo com cal?
Em busques al matí, em busques a la nit
La meva absència et té colpit
Cada setmana t’en vas de festa
I a mí em toca la cresta
Els amics pensen que no em tens
Això de veritat no té gens
No siguis tan animal!
Costo menys d’un ral!
Sigues del tot complidor i ...
Porta el SABÓ al vestidor!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada