LA CRÒNICA DE SANT JOSEP

19/03/08

Espero sabreu perdonar la llicència que en el nom de l’equip faré al donar el resultat d’ahir nit.

MARÍNYOL 5 “los otros” 3

Per què aquest canvi sobtat de nom? Fàcilment podreu entendre que si l’acta del partit diu que els 5 gols els van marcar els “Marín”, pare i fill, doncs és de justícia la primera part del nom i la terminació en homenatge als 5 “pericos” que jugaven ahir.

Quina cosa més maca en vigília del dia del pare, que un fill marcant gols a les ordres del progenitor des de la banqueta (malhauradament una lesió – que els metges neguen – va impedir jugar al Marín “father”) i al “tiet” protegint-lo dins la cantxa.

Només ens faltaven uns quants “Joseps” més (apart d’en Pemi) per arrodonir la festa. Victòria i liderat de la classificació. “Casi nà”. Però, Cóm pot ser que l’Isaac estés a la banqueta i marqués tres gols? Oi que us ho pregunteu? Doncs com va dir en Vujadin Boskov: “Fútbol es Fútbol” i per això el nostre “míster” d’ahir és un “crack”.

Com que estem en la semana de “Falles”, el porter rival va creure que volia dir “d’errades” i ens va regalar els dos primers gols i només portaven 3 minutets de partit. Ei! Que després va fer un partidaç, fent parades inversemblants.

Mentre tant, nosaltres jugant al “tiki-taka”, en plan professional, cadascú a la seva posició i amb joc preciosista i el porter ballant el Chiki-Chiki per no quedar-se fred degut a la poca activitat. Increible! No ho havia vist mai! Em dec haver possat les lentilles de l’inrevès! Em deia a mi mateix.

Diuen que fa dos-cents anys que les “Falles” (o sigui, Sant Josep) no coincideix amb la Setmana Santa i que passaran altres tres-cents anys per que això torni a succeir. Esperem que no passi tant de temps fins una altra victòria del Marínyol-Arc Iris

Per acabar, felicitar a tots els “Joseps” futboleros en aquesta festivitat josefina. Llàstima que ahir només varem tenir a un, però esperem poder-ho celebrar com cal pròximament. Faig extensiva la felicitació a tots els “papás”, que només ells saben lo difícil que és aquesta pseudoprofessió.

Com que la setmana vinent hi han descans i no juguem fins el dimarts 1 d’Abril a les 21.30 hores, espero que els lesionats (entre els que m’he d’incloure) es recuperin i els “viatgers” tornin. Com sempre, prego confirmació d’assistència.

Que tingueu tots una molt bona Pàsqua!

David – Corresponsal del Tuesday Evening Standard