LA CRÒNICA DE SANT VALENTÍ

15/02/08

Els catalans no acostumem a celebrar aquest dia de manera especial. Preferim el dia de Sant Jordi, que a més cau en plena primavera i no com aquesta nit que fa una "rasca" important.

Així que el dia dels "Mamorats" (tal com ho deia la meva filla quan donava les seves primeres passes lingüístiques) s´ha convertit en el dia de "Thanksgiving" (Acció de gràcies) perquè, Gràcies a Déu que només ens han fet 10 gols !! Semblavem el Pucela davant el Madri$. L'àrbitre quasi s'empasa el xiulet de tants gols pitats, l'ordinador de la organització no tenia prou memòria per introduir els dígits dels gols i el nom dels golejadors i jo avui estic de baixa pel lumbago de tant ajupir-me a recollir la pilota del fons de la porteria.

Els que no ens venen a veure jugar es preguntaran quina és la raó, després de la "exhibició" donada aquesta nit, per la qual la Taron... Mandari... Mec... PELS DE CARBASSA COI ! de que setmana rere setmana, any rere any, continuem "perpetrant" el fútbol. Doncs les raons són, a saber:

Raó nº 1: La majoria dels components de l'equip són de l'Espanyol i ja estan MOLT acostumats a perdre.

Raó nº 2: Quina excusa millor per prendre unes copes de pacharan o café irlandès sense que "la parienta" et doni "la vara".

Raó nº 3: Ja tenim comprada la equipació i s'ha d'amortitzar. A més, si la samarreta tornés a casa sense suar, no podriem aplicar el nº 2 anterior.

Raó nº 4: Estem convençuts que algún dia guanyarem tots els partits. Això ho acostumem a pensar després de la 4ª copa de pacharan.

Raó nº 5: Valorem molt l'amistat.

Heu vist que he parlat poc del "pseudopartit", però ara és l'hora de l'homenatge als jugadors amb una descripció de la seva brillant actuació:

DAVID BEC'DAMM: Aquest cop a la porteria. Espectaculars vols de "palomita". Semblava suspés en l'aire com en Michael Jordan. Llàstima que sempre es dirigia cap el lloc contrari de la pilota. D'altra banda, molt atent a les sortides (del camp i el vestidor). Feia valer la seva hegemonia dins l'àrea ... verda d'aparcament del barri.

ISAAKEMBAUER: Fidel al seu principi: "Si passa la pilota, no passa el jugador". El jugador no passava però llàstima que la pilota passava per sota les cames d'ell i del porter. Contundent rebutjant la pilota (inclús amb "la jeta" si feia falta). Ho va fer 3 vegades perquè no estava prou inflada (la pilota). Una muralla humana davant els contraris que va rebre la medalla d'honor del Col.legi de Metges per enviar a l'hospital a 3 rivals (o era anar ell tres vegades? Ara no m'en recordo, deu ser la conmoció que vaig patir ahir al rebutjar de cap una caipirinha).

JORDINHO: El dominador de la banda dreta. El millor "carrilero" de l'Eixample. No para de pintar "carrils bus i bici" per les nits. Un extraordinari "secant" dels contraris doncs es beu tot el pacharan del celler.

HUGH GRANT: És per tot arreu. Amunt, avall, dreta, esquerra. Llàstima que el concepte "espai-temps" no el té del tot treballat. No obstant, progressa adequadament. Extraordinari en el gol marcat.

CARLINHOS MARRÓ: És un fenòmen de la natura. Aquesta nit, els contraris havien de jugar amb bufanda doncs corre tan ràpid que si passa al teu costat t'encostipes. És el cervell de l'equip. Es passa el partit donant instruccions amb el dit. O és que estava comptant als jugadors com si fos un inventari?

THIERRY PEMÍ: Va demostrar un cop més la seva qualitat. Llàstima que al jugar sense ulleres, s'ha passat mig partit xutant a la cistella de bàsquet. Demano a la Directiva faci una colecta tipus "Domund" per comprar-li unes lents de contacte.

JOHNNY MARINHAM: El pilar del migcamp. La seva funció és molt important i compleix a la perfecció. Corre, xuta, dribla, tanca, marca (gols i al contrari), ordena, protesta, tira faltes, fa massatges als lesionats, porta el compte dels gols en contra (això sí que és difícil), esbronca, anima, ... Bufff! que em quedo sense alé! Si arribo a saber que ho fa tot ja no vinc a jugar i vaig directe al restaurant!

MARC VAN BASTEN: Voluntariós i lluitador. Cama esquerra d'or. Llàstima que la dreta la té només per recolzar-se. Se'l nota un pel desentrenat i cal que vingui més a jugar.

i per fí ... "Le capitain" GIUSEPPE TÊTEDEVILLE: Golejador com ningú i per això va fer el primer gol. Es va barallar amb la defensa i va rebre cops de tota mena fins que el darrer el va abocar al vestidor abans d'hora. Estic segur que el proper partit ens obsequiarà un altre cop amb la seva lluita.

Recordatori: Proper partit el dijous 21 Febrer a les 21.30 hores contra el líder invicte de la classificació. Es prega confirmació (com als casaments). Que Déu ens agafi confessats! Proposo la tàctica del "catenaccio i tentetieso". No pacharan! Vull dir No pasaran! El nostre repte és no perdre per més de 4 gols de diferència i ho podem aconsseguir! Ànim i força Arcs Iris, l'unic equip del món que té una botiga! O és a l'inrevès?

David (Corresponsal del Daily Rainbow Sports Magazine)