LA CRÒNICA DE PRIMAVERA

30/05/08

ARC IRIS 2 els altres 4

El Maig es difumina i el Juny ens saluda. La primavera al seu punt més alt i l'estiu a la cantonada. Els dies passen i els anys empenyem. Els aniversaris cauen (Felicitats Isaac! Però no comptis els anys en "Farenheit" que no cola eh!) i els ossos cruixen.

Tot sembla canviar. Poc o molt el món ens sembla un xic diferent cada segon. Però hi ha una cosa inalterable. Un grup d'irreductibles catalans conserven una tradició arrelada que defensen fins la extenuació... PERDRE JUGANT A FUTBOL-SALA!!

Hi ha que els han proposat pel "record Guinnes" i d'altres pel premi Nòbel, si bé no es possen d'acord en la modalitat.

De Medecina ... per resucitar equips contraris quasi morts.

De Química ... per convertir un partit de futbol en una festa (per l'equip contrari!)

De Literatura ... per saber llegir molt bé els partits (?)

D'Economia ... per obtenir el màxim de resultats en contra amb el mínim esforç aplicat.

De la Pau ... per donar poca "guerra" dins el camp (Isaac torna!)

En qualsevol cas, s'ha de reconèixer el mèrit acumulat durant molts anys de derrotes, la d'ahir una més, que no ha minorat la moral dels multicolorats amb l'espectre solar.

Però no totes les derrotes són iguals. N'hi ha de dolces i també amargues, injustes i colpidores. Aquesta darrera ha estat especialment injusta perquè no mereixiem perdre de cap de les maneres. Amarga perquè varem veure caure lesionat al nostre capità, fruit d'una entrada canalla d'un jugador rival quan ja s'havia esmunyit i anava directa a porteria i amb el marcador 2-1 al nostre favor, essent a partir d'aquí i amb un jugador quasi coix, el que significava jugar en inferioritat numèrica ja que ahir no teniem canvis a la banqueta, que ens varen remuntar.

Dolça perquè queda el regust de la feina ben feta i l'esforç fins el límit personal i la seguretat de que sense les lesions la victòria estava assegurada. Però sobre tot ... colpidora.

Què són les derrotes quan et veus colpit per la visió (perpendicular, en el meu cas) de dues noietes vessant llàgrimes d'aquells ulls tendres i blaus. Tan la roseta, amb el vestit negre i escasa faldilla, com la morena, la del vestit blanc i mans de porcellana. Totes dues amb generosos escots i la cigarreta entre els dits, elevant un fil de fum que tan punt neixia, s'esvaia dins el càlid aire del restaurant.

Aaaaah! (suspir profund) Aquelles llàgrimes causades sens dubte per dos mascles insensibles i desalmats que amb nocturnitat les hi varen trencar els seus delicats cors enamorats.

Aaaaah! (suspir profund) Aquelles dues amigues que les consolaven amb resignació i energia i amb escots i minifaldilles de renovada escassetat.

Aaaaah! (suspir profund) Això sí que és colpidor i no les nostres derrotes futbolístiques, que a força de repetitives s'han convertit en rutinàries i mancades de notícia.

Aaaaah! (suspir profund) Què són els ossos trencats i els músculs desgarrats, els blaus i lumbàlgies, davant el panorama del patiment del cor? Les ferides del cor les portaran per sempre més, mentre que nosaltres ni tan sols recordavem haver jugat a futbol.

El dimarts 3 de Juny a les 21.30 hores tenim una altra derr... vull dir partit. Com hi ha lesionats i baixes, per favor, feu el possible per venir tots i amb puntualitat. Convindria que confirmessiu assistència avui mateix o dilluns al matí màxim doncs hi ha poc temps fins llavors.

Davide Vivaldi - Corresponsal de GAZETTA SPORTIVA QUATRO STAGIONE
30 de Maig de 2008