LA CRÒNICA DE SANT JOAN

25/06/08

ARC IRIS 2 - El campió de lliga 5

Un cop més apareix un Sant a la crònica. Una derrota més, un any més, una revetlla més. Després de la resaca de la coca, el cava i els petards, còmodament instal.lats a la avantpenúltima posició i sense posibilitats de millorar o empitjorar aquesta digna posició, tot semblava indicar una golejada de l'equip que només ha perdut un partit en tota la lliga.

Com a novetat periodística, aquest cop es van instal.lar micròfons ocults al vestidor d'ARC IRIS i això és la transcripció del que es deia en minuts previs al partit:

- Amb qui dius que juguem avui?
- Amb els campions de lliga.
- I sense porter!
- I si pactessim un 7 a 0 i anem directament al bar!
- Ei! Escolteu que ja és l'hora. Voleu fer el favor de sortir d'una vegada del vestidor!
- Jo ja he suat prou. Em dutxo i m'en vaig!
........
(Un cop a la pista. A un de l'equip contrari)

- No xuteu fort que sóm pares de família!
- Àrbitre, Quant falta per acabar?

Total que els ànims no eren massa engrescadors. Però eus ací que a la mitja part el resultat era d'empat a 1. Escolteu el que el micròfon ocult va sentir al descans.

- Per què piiiiiiiiiiiii els partits tenen dues parts?
- Molt bé nois. Ara ens fotran un carro però no us desanimeu!
- Jordi, et fa molt mal el cop a les costelles? (us adjunto fotografia - presa amb càmara oculta - de la fila que feia en Jordi durant tota la nit després del cop que va rebre). Al menys no es mossegava les ungles!!



- Buff, Buff, cof, cof (literal)

Però la sorpresa va ser que en començar la segona part varem marcar un gol i ja guanyavem per 2 a 1 als campions de lliga!!

- Àrbitre, que ja és l'hora. Pita el final!!

No ens ho podiem creure! Serà veritat que els miracles existeixen? (veure crònica de la setmana passada). Pot ser sí, però no pas ahir. Amb l'empat a 2, un altre gol de rebot (i ja van .....masses) i la resistència física es va fondre com sucre dins el café, fins el 5 a 2 final.

El dimecres vinent, dia 2 de Juliol a les 20.45 hores tindrem el darrer partit de la temporada. Ja que tenim un munt de lesionats i absents, us prego feu el màxim esforç per venir. Al menys confirmeu amb prou temps la vostra assistència.

Fruit de la més absoluta somnolència, aquesta crònica és prou curta i tan espesa com el meu cap per dormir només dues hores. Us prometo que la darrera crònica de la temporada la començo a preparar des d'avui mateix (després de la migdiada) i serà, al menys, molt més elaborada.

Dav Ting Son - Corresponsal de Periking Sports Illustrated
26 de Juny de 2008