7/02/08
Amics,
Malgrat la pandèmia de refredat de nas que afecta al nostre vestidor - haurem de contratar al Dr. Caparrós, metge de poble, primer especialista mundial d'aquesta malaltia, per que ens curi - ja que inclús hem tingut que convocar a un membre de l'equip juvenil pel partit d'avui, ahir nit es va aconsseguir una gran VICTÒRIA per 5-2.
Després de començar de forma dubitativa i encaixar un 0-2 sorprenent, la màquina de la "Taronja Mecànica" d'Arc Iris es va possar en marxa i va venir la remontada, amb bon joc, sacrifici, garra i talent.
Els golejadors varen ser:
JORDINHO (2)
DAVID BEC D'AM
ALEIXKRIKIC
THIERRY PEMÍ
Hem de mencionar també als que no varen marcar però la seva aportació va ser extraordinària:
ISAAC "THE WALL"
"SPIDERMAN" HUG
Esperem que aquesta nit també poguem gaudir d'una victòria, tan escases últimament.
Fins aviat
David
28 de juny 2008
26 de juny 2008
LA CRÒNICA DE SANT JOAN
25/06/08
ARC IRIS 2 - El campió de lliga 5
Un cop més apareix un Sant a la crònica. Una derrota més, un any més, una revetlla més. Després de la resaca de la coca, el cava i els petards, còmodament instal.lats a la avantpenúltima posició i sense posibilitats de millorar o empitjorar aquesta digna posició, tot semblava indicar una golejada de l'equip que només ha perdut un partit en tota la lliga.
Com a novetat periodística, aquest cop es van instal.lar micròfons ocults al vestidor d'ARC IRIS i això és la transcripció del que es deia en minuts previs al partit:
- Amb qui dius que juguem avui?
- Amb els campions de lliga.
- I sense porter!
- I si pactessim un 7 a 0 i anem directament al bar!
- Ei! Escolteu que ja és l'hora. Voleu fer el favor de sortir d'una vegada del vestidor!
- Jo ja he suat prou. Em dutxo i m'en vaig!
........
(Un cop a la pista. A un de l'equip contrari)
- No xuteu fort que sóm pares de família!
- Àrbitre, Quant falta per acabar?
Total que els ànims no eren massa engrescadors. Però eus ací que a la mitja part el resultat era d'empat a 1. Escolteu el que el micròfon ocult va sentir al descans.
- Per què piiiiiiiiiiiii els partits tenen dues parts?
- Molt bé nois. Ara ens fotran un carro però no us desanimeu!
- Jordi, et fa molt mal el cop a les costelles? (us adjunto fotografia - presa amb càmara oculta - de la fila que feia en Jordi durant tota la nit després del cop que va rebre). Al menys no es mossegava les ungles!!
- Buff, Buff, cof, cof (literal)
Però la sorpresa va ser que en començar la segona part varem marcar un gol i ja guanyavem per 2 a 1 als campions de lliga!!
- Àrbitre, que ja és l'hora. Pita el final!!
No ens ho podiem creure! Serà veritat que els miracles existeixen? (veure crònica de la setmana passada). Pot ser sí, però no pas ahir. Amb l'empat a 2, un altre gol de rebot (i ja van .....masses) i la resistència física es va fondre com sucre dins el café, fins el 5 a 2 final.
El dimecres vinent, dia 2 de Juliol a les 20.45 hores tindrem el darrer partit de la temporada. Ja que tenim un munt de lesionats i absents, us prego feu el màxim esforç per venir. Al menys confirmeu amb prou temps la vostra assistència.
Fruit de la més absoluta somnolència, aquesta crònica és prou curta i tan espesa com el meu cap per dormir només dues hores. Us prometo que la darrera crònica de la temporada la començo a preparar des d'avui mateix (després de la migdiada) i serà, al menys, molt més elaborada.
Dav Ting Son - Corresponsal de Periking Sports Illustrated
26 de Juny de 2008
ARC IRIS 2 - El campió de lliga 5
Un cop més apareix un Sant a la crònica. Una derrota més, un any més, una revetlla més. Després de la resaca de la coca, el cava i els petards, còmodament instal.lats a la avantpenúltima posició i sense posibilitats de millorar o empitjorar aquesta digna posició, tot semblava indicar una golejada de l'equip que només ha perdut un partit en tota la lliga.
Com a novetat periodística, aquest cop es van instal.lar micròfons ocults al vestidor d'ARC IRIS i això és la transcripció del que es deia en minuts previs al partit:
- Amb qui dius que juguem avui?
- Amb els campions de lliga.
- I sense porter!
- I si pactessim un 7 a 0 i anem directament al bar!
- Ei! Escolteu que ja és l'hora. Voleu fer el favor de sortir d'una vegada del vestidor!
- Jo ja he suat prou. Em dutxo i m'en vaig!
........
(Un cop a la pista. A un de l'equip contrari)
- No xuteu fort que sóm pares de família!
- Àrbitre, Quant falta per acabar?
Total que els ànims no eren massa engrescadors. Però eus ací que a la mitja part el resultat era d'empat a 1. Escolteu el que el micròfon ocult va sentir al descans.
- Per què piiiiiiiiiiiii els partits tenen dues parts?
- Molt bé nois. Ara ens fotran un carro però no us desanimeu!
- Jordi, et fa molt mal el cop a les costelles? (us adjunto fotografia - presa amb càmara oculta - de la fila que feia en Jordi durant tota la nit després del cop que va rebre). Al menys no es mossegava les ungles!!
- Buff, Buff, cof, cof (literal)
Però la sorpresa va ser que en començar la segona part varem marcar un gol i ja guanyavem per 2 a 1 als campions de lliga!!
- Àrbitre, que ja és l'hora. Pita el final!!
No ens ho podiem creure! Serà veritat que els miracles existeixen? (veure crònica de la setmana passada). Pot ser sí, però no pas ahir. Amb l'empat a 2, un altre gol de rebot (i ja van .....masses) i la resistència física es va fondre com sucre dins el café, fins el 5 a 2 final.
El dimecres vinent, dia 2 de Juliol a les 20.45 hores tindrem el darrer partit de la temporada. Ja que tenim un munt de lesionats i absents, us prego feu el màxim esforç per venir. Al menys confirmeu amb prou temps la vostra assistència.
Fruit de la més absoluta somnolència, aquesta crònica és prou curta i tan espesa com el meu cap per dormir només dues hores. Us prometo que la darrera crònica de la temporada la començo a preparar des d'avui mateix (després de la migdiada) i serà, al menys, molt més elaborada.
Dav Ting Son - Corresponsal de Periking Sports Illustrated
26 de Juny de 2008
18 de juny 2008
LA CRÒNICA DELS MIRACLES
ARCS IRIS 2 L'altre equip 6
Després de l'orgull de la setmana anterior, esperava que ahir donessim la campanada i poder guanyar al segon classificat de la lliga, però fou massa esforç concentrat en pocs dies i no hi va haver miracle.
COM QUE NO HI VA HAVER MIRACLE!!! I MÉS D'UN!!!
En primer lloc, a les 11 del matí d'ahir només erem 4 jugadors i a les 16 hores ja en teniem 8, la qualcosa vol dir que ens varem multiplicar per dos en temps récord, de la mateixa forma que la famosa multiplicació dels pans i els peixos.
El segon miracle esdevenia cada vegada que el nostre mai prou ben ponderat porter, Zadavimora (El Diví) tenia que aixecar-se del terre després d'una parada i/o un gol. Llavors, com a la resurrecció d'en Llàtzer, algú li deia "talita qumi", que en idioma hebreu significa "crido a la ambulància?". Desota teniu una imatge captada en una de les ocasions i que és prou ilustrativa.
Però la cosa no acaba aquí. Resulta que quan ja pensavem que els 6 gols que ens havien fet és multiplicarien com els pans i els peixos, va arribar el miracle del "Manà". Quan més apurats estavem, el "Manà" en forma de 2 gols de l'Hug ens va tornar la dignitat i va maquillar el resultat, que aquest cop sincerament, no crec reflexa la diferència real entre els dos equips.
Finalment, un cop acabat el matx i en el descans del guerrer, es va aparèixer l'arcàngel SAN MIGUEL i va convertir l'aigua en cervessa (com no podria ser d'una altra manera essent aquest arcàngel). Li varem demanar si podia fer un extra i convertir-la també en pacharan però sembla que SAN MIGUEL només toca el gènere de cervesses.
Per acabar aquesta crònica, vull aclarir el sistema de competició que seguim ja que sembla que no s'acaba d'entendre per més que s'ha explicat. Resulta que ..... eeeeeeeeh........ummmmmmmm .......JA NO VAL LA PENA!! NOMÉS QUEDEN DOS PARTITS!! JA HO EXPLICARÉ
Proper partit el dimarts 25 de Juny a les 21.30 hores. Com el dia abans és el meu "cumple" i el Sant d'en Joan Manuel, els que vinguin al "Miguel" després del partit, tindran cava de franc. També avanço que el darrer partit oficial de la temporada serà el 2 de Juliol a les 21.30 hores, en el que no heu de faltar doncs farem la foto oficial de tot l'equip que "penjarem" al blog i el que no vingui no sortirà a la foto!
Davilla Maravilla - Corresponsal de Guaje United Sports
18 de Juny de 2008
12 de juny 2008
LA CRÒNICA DE L'ORGULL (SENTIMENT LEGÍTIM DE LA PRÒPIA DIGNITAT)
12/06/08
ARC IRIS - Orgull -- equip contrari 5
Com va dir el famós "torero-cantante", en dues paraules el que es va veure ahir nit: IM-PRE-SIO-NAN-TE.
La crònica d'avui haurà de deixar una mica de banda el tó lúdic-festiu i graciós habitual i explicarà en més detall que acostuma, el que futbolísticament va succeir doncs crec que paga la pena i espero que al final de la lectura estigueu d'acord amb aquesta apreciació.
Com a consideracions prèvies, recordar que l'equip contrari (SAP) és el primer de la classificació del nostre grup i que al partit d'anada ens va guanyar per 11-2! (Veure LA CRO...CRO... de 16 Abril).
Fa un parell de dies una companya de feina m'explicava les meravelles del CHI KUNG, art marcial xinès que sembla combina el control mental amb la lluita i que dona una força mental i física considerable. Doncs jo em vaig proposar aplicar aquesta filosofia oriental en el partit d'ahir i aconsseguir que la crònica d'avui es titolés LA REVENJA! o L'APOTEOSI TARONJA!, però a mida que s'acostava la hora del partit i em trobava sol dins el vestuari pensava que més aviat hauria de procurar fitxar uns quants xinesos per completar l'equip com els meus amics CHIN LÚ, CHIN AUA i CHIN CHAN PÚ.
Infermera! No remeni el gota a gota! No veu que estic escribint la crònica! Si de cas faci'm un massatge al genoll esquerra que ja no m'el sento.
Cal tenir també molt en compte que 30 segons abans del "kick off" inicial, només erem 4 jugadors i que davant aquelles "torres" contràries s'endevinava una pallissa descomunal. Afortunadament, en Carles va aparèixer per començar un encontre en inferioritat numèrica que va durar tota la primera part.
És durant aquests 20 minuts que ARC IRIS crec va fer el partit més brillant, des del punt de vista tàctic, de tots els de la temporada. Cert és que les possibilitats de fer gol eren pràcticament nul.les, però el resultat al mig temps (1-0) era una proesa donades les circumstàncies.
Durant el descans s'ens va afegir l'Estragués i quasi bé no li podiem dir "hola" mentre esbufegavem del cansament acumulat. Com a exemple, dir-vos que jo estava esgotat i sense alé jugant de porter! Mare meva quin fart de córrer del pal dret a l'esquerra, davant i darrera, per terra, mar i aire, i tot això un cop rera l'altre, sense descans ni per acomodar-se la samarreta dins els pantalons! Qui s'haurà inventat fer dues parts al futbol amb lo bé que quedem sempre a la mitja part!.
I per que veieu que no menteixo, aquí us ensenyo la foto d'un membre d'ARC IRIS (del que no direm el nom) durant el descans del partit.
Fins la meitat de la segona part, tot va continuar exactament igual que en la primera, només que cada cop més esgotats, fins que un gol de rebot (i ja són ....!) d'un xut amb poc perill i pel que ja tenia les mans en forma de pilota per atraparla, ens va enfonsar definitivament.
Els altres 3 gols que varem encaixar a última hora, ja són pura anècdota intrascendent, però que "couen". Hagués estat merescut acabar amb aquell 2-0 de rebot. Sort que ahir varem tenir un testimoni que pot donar fé de tot això ja que sembla que el cronista exageri per justificar una invenció!
Exacte infermera, injectim el calmant que les pestanyes també fan mal!! Escolti i si jo li dicto i vostè escriu la crònica? És que ja no sento les mans!!
Us recordo que si voleu continuar i engrandir la llegenda èpica d'ARC IRIS, el proper dimarts 17 de Juny a les 21.30 hores hi ha una nova oportunitat de fer-ho en forma de partit de futbol. Afanyeu-vos que ja només queden 3 partits per demostrar-ho. Per favor confirmeu!
Davidiker Casetes - Corresponsal de La Clínica de la Consolació
12 de Juny de 2008
P.D.: Darrerament, en vàries ocasions m'han preguntat si faig les cròniques "en directe" i no vull desaprofitar la ocasió per aclarir-ho. La resposta és SÍ, o és que penseu que el que està escrit aquí es pot inventar abans de jugar el partit?? Tres quarts de crònica estan escrits en els Ferrocarrils de la Generalitat en el trajecte Sant Cugat-Barcelona a un quart de set del matí (substituint als habituals SUDOKUS) i l'altre quart directament a l'ordinador. Puc dir que poden haver cròniques amb temes ja coneguts o preparats com els dels dies de Sant Jordi o Sant Medir ... però les adaptacions són aplicades al que realment succeeix, de vegades inclús als esdeveniments molt posteriors al partit.
ARC IRIS - Orgull -- equip contrari 5
Com va dir el famós "torero-cantante", en dues paraules el que es va veure ahir nit: IM-PRE-SIO-NAN-TE.
La crònica d'avui haurà de deixar una mica de banda el tó lúdic-festiu i graciós habitual i explicarà en més detall que acostuma, el que futbolísticament va succeir doncs crec que paga la pena i espero que al final de la lectura estigueu d'acord amb aquesta apreciació.
Com a consideracions prèvies, recordar que l'equip contrari (SAP) és el primer de la classificació del nostre grup i que al partit d'anada ens va guanyar per 11-2! (Veure LA CRO...CRO... de 16 Abril).
Fa un parell de dies una companya de feina m'explicava les meravelles del CHI KUNG, art marcial xinès que sembla combina el control mental amb la lluita i que dona una força mental i física considerable. Doncs jo em vaig proposar aplicar aquesta filosofia oriental en el partit d'ahir i aconsseguir que la crònica d'avui es titolés LA REVENJA! o L'APOTEOSI TARONJA!, però a mida que s'acostava la hora del partit i em trobava sol dins el vestuari pensava que més aviat hauria de procurar fitxar uns quants xinesos per completar l'equip com els meus amics CHIN LÚ, CHIN AUA i CHIN CHAN PÚ.
Infermera! No remeni el gota a gota! No veu que estic escribint la crònica! Si de cas faci'm un massatge al genoll esquerra que ja no m'el sento.
Cal tenir també molt en compte que 30 segons abans del "kick off" inicial, només erem 4 jugadors i que davant aquelles "torres" contràries s'endevinava una pallissa descomunal. Afortunadament, en Carles va aparèixer per començar un encontre en inferioritat numèrica que va durar tota la primera part.
És durant aquests 20 minuts que ARC IRIS crec va fer el partit més brillant, des del punt de vista tàctic, de tots els de la temporada. Cert és que les possibilitats de fer gol eren pràcticament nul.les, però el resultat al mig temps (1-0) era una proesa donades les circumstàncies.
Durant el descans s'ens va afegir l'Estragués i quasi bé no li podiem dir "hola" mentre esbufegavem del cansament acumulat. Com a exemple, dir-vos que jo estava esgotat i sense alé jugant de porter! Mare meva quin fart de córrer del pal dret a l'esquerra, davant i darrera, per terra, mar i aire, i tot això un cop rera l'altre, sense descans ni per acomodar-se la samarreta dins els pantalons! Qui s'haurà inventat fer dues parts al futbol amb lo bé que quedem sempre a la mitja part!.
I per que veieu que no menteixo, aquí us ensenyo la foto d'un membre d'ARC IRIS (del que no direm el nom) durant el descans del partit.
Fins la meitat de la segona part, tot va continuar exactament igual que en la primera, només que cada cop més esgotats, fins que un gol de rebot (i ja són ....!) d'un xut amb poc perill i pel que ja tenia les mans en forma de pilota per atraparla, ens va enfonsar definitivament.
Els altres 3 gols que varem encaixar a última hora, ja són pura anècdota intrascendent, però que "couen". Hagués estat merescut acabar amb aquell 2-0 de rebot. Sort que ahir varem tenir un testimoni que pot donar fé de tot això ja que sembla que el cronista exageri per justificar una invenció!
Exacte infermera, injectim el calmant que les pestanyes també fan mal!! Escolti i si jo li dicto i vostè escriu la crònica? És que ja no sento les mans!!
Us recordo que si voleu continuar i engrandir la llegenda èpica d'ARC IRIS, el proper dimarts 17 de Juny a les 21.30 hores hi ha una nova oportunitat de fer-ho en forma de partit de futbol. Afanyeu-vos que ja només queden 3 partits per demostrar-ho. Per favor confirmeu!
Davidiker Casetes - Corresponsal de La Clínica de la Consolació
12 de Juny de 2008
P.D.: Darrerament, en vàries ocasions m'han preguntat si faig les cròniques "en directe" i no vull desaprofitar la ocasió per aclarir-ho. La resposta és SÍ, o és que penseu que el que està escrit aquí es pot inventar abans de jugar el partit?? Tres quarts de crònica estan escrits en els Ferrocarrils de la Generalitat en el trajecte Sant Cugat-Barcelona a un quart de set del matí (substituint als habituals SUDOKUS) i l'altre quart directament a l'ordinador. Puc dir que poden haver cròniques amb temes ja coneguts o preparats com els dels dies de Sant Jordi o Sant Medir ... però les adaptacions són aplicades al que realment succeeix, de vegades inclús als esdeveniments molt posteriors al partit.
LA CRÒNICA DELS FITXATGES
04/06/08
ARC IRIS 2 l'equip contrari 1
Per fí una victòria!! Treballadíssima pel resultat, que no per les oportunitats claríssimes de gol que no vaig poguer saber quantes varen ser doncs em vaig descomptar de tantes que hi van haver, però que segur no varen baixar de 37. El públic assistent al partit cridava al jugadors d'ARC IRIS, TO..RE..RO! TO..RE..RO! i LUIS ..piiiiiiii..ÓN, PEMI SELECCIÓN!!
Tot i aquest esdeveniment, la Junta Directiva, per evitar que la oposició presenti una moció de censura pel conjunt de resultats de la temporada a punt de finalitzar, ha decidit que el cicle s'ha acabat i que cal una renovació en profunditat i sense fer estalvis. No com d'altres que el primer que fan és comprar-se una GUARDIOLA.
Després d'una reunió d'urgència, celebrada en el restaurant habitual de concentració, i fins a altes hores de la nit, es va decidir el següent:
1 - Fitxar un "CRACK MEDIÀTIC DE PRIMER NIVELL" amb marcat perfil GOLEJADOR. ha trascendit que molt probablement serà MEMOLA UNKIKI, provinent del llunyà Japó. Vegeu foto adjunta en la que s'aprecien les seves habilitats! El seu contracte inclou drets d'imatge que asseguran que firmarà autògrafs a la botiga tots el dissabtes a la tarda i això farà pujar els ingressos per sponsorització.
2 - Fer neteja a fons (fer dissabte) i fitxar a tota una nova plantilla. El Director Tècnic té les negociacions quasi tancades i abaix podeu veure la foto del planter bàsic per la temporada vinent. És clar que a la actual plantilla se la convidarà a assistir a tots els partits d'ARC IRIS fins a la seva jubilació.
3 - Fitxar un "MÍSTER" de reconegut prestigi i sobre tot amb molt caràcter, per que pugui gestionar de forma eficaç un vestidor amb un nombre de "PRIMA DONNAS" tan important.
4 - Triar un nou local de concentració pre i post-partit, ja que l'actual sembla que no afavoreix la concentració dels jugadors.
5 - Crear un BLOGSPOT o GÜEB o com dimonis es digui, amb les notícies, resultats, cròniques, excursions, etc. de la gran família d'ARC IRIS per tal de facilitar al nombrosos seguidors d'arreu del món, l'accès a la vida de l'equip.
Amb aquests canvis, la Junta Directiva espera redreçar el rumb perdut. De tota manera, aquest any queda el consol de que encara es pot guanyar la Copa a la esportivitat (Veure foto) que no està gens malament per haver perdut quasi tots els partits.
Recordatori de proper partit el dimecres 11 de Juny a les 22.15 hores. Tot i els canvis anunciats, esperem que tota la plantilla (actual) estigui present (al menys per despedir-se).
Davidoff Verbotov - Corresponsal de IUROPSLIBINASELEBRASHON
4 de juny de 2008
ARC IRIS 2 l'equip contrari 1
Per fí una victòria!! Treballadíssima pel resultat, que no per les oportunitats claríssimes de gol que no vaig poguer saber quantes varen ser doncs em vaig descomptar de tantes que hi van haver, però que segur no varen baixar de 37. El públic assistent al partit cridava al jugadors d'ARC IRIS, TO..RE..RO! TO..RE..RO! i LUIS ..piiiiiiii..ÓN, PEMI SELECCIÓN!!
Tot i aquest esdeveniment, la Junta Directiva, per evitar que la oposició presenti una moció de censura pel conjunt de resultats de la temporada a punt de finalitzar, ha decidit que el cicle s'ha acabat i que cal una renovació en profunditat i sense fer estalvis. No com d'altres que el primer que fan és comprar-se una GUARDIOLA.
Després d'una reunió d'urgència, celebrada en el restaurant habitual de concentració, i fins a altes hores de la nit, es va decidir el següent:
1 - Fitxar un "CRACK MEDIÀTIC DE PRIMER NIVELL" amb marcat perfil GOLEJADOR. ha trascendit que molt probablement serà MEMOLA UNKIKI, provinent del llunyà Japó. Vegeu foto adjunta en la que s'aprecien les seves habilitats! El seu contracte inclou drets d'imatge que asseguran que firmarà autògrafs a la botiga tots el dissabtes a la tarda i això farà pujar els ingressos per sponsorització.
2 - Fer neteja a fons (fer dissabte) i fitxar a tota una nova plantilla. El Director Tècnic té les negociacions quasi tancades i abaix podeu veure la foto del planter bàsic per la temporada vinent. És clar que a la actual plantilla se la convidarà a assistir a tots els partits d'ARC IRIS fins a la seva jubilació.
3 - Fitxar un "MÍSTER" de reconegut prestigi i sobre tot amb molt caràcter, per que pugui gestionar de forma eficaç un vestidor amb un nombre de "PRIMA DONNAS" tan important.
4 - Triar un nou local de concentració pre i post-partit, ja que l'actual sembla que no afavoreix la concentració dels jugadors.
5 - Crear un BLOGSPOT o GÜEB o com dimonis es digui, amb les notícies, resultats, cròniques, excursions, etc. de la gran família d'ARC IRIS per tal de facilitar al nombrosos seguidors d'arreu del món, l'accès a la vida de l'equip.
Amb aquests canvis, la Junta Directiva espera redreçar el rumb perdut. De tota manera, aquest any queda el consol de que encara es pot guanyar la Copa a la esportivitat (Veure foto) que no està gens malament per haver perdut quasi tots els partits.
Recordatori de proper partit el dimecres 11 de Juny a les 22.15 hores. Tot i els canvis anunciats, esperem que tota la plantilla (actual) estigui present (al menys per despedir-se).
Davidoff Verbotov - Corresponsal de IUROPSLIBINASELEBRASHON
4 de juny de 2008
LA CRÒNICA DE PRIMAVERA
30/05/08
ARC IRIS 2 els altres 4
El Maig es difumina i el Juny ens saluda. La primavera al seu punt més alt i l'estiu a la cantonada. Els dies passen i els anys empenyem. Els aniversaris cauen (Felicitats Isaac! Però no comptis els anys en "Farenheit" que no cola eh!) i els ossos cruixen.
Tot sembla canviar. Poc o molt el món ens sembla un xic diferent cada segon. Però hi ha una cosa inalterable. Un grup d'irreductibles catalans conserven una tradició arrelada que defensen fins la extenuació... PERDRE JUGANT A FUTBOL-SALA!!
Hi ha que els han proposat pel "record Guinnes" i d'altres pel premi Nòbel, si bé no es possen d'acord en la modalitat.
De Medecina ... per resucitar equips contraris quasi morts.
De Química ... per convertir un partit de futbol en una festa (per l'equip contrari!)
De Literatura ... per saber llegir molt bé els partits (?)
D'Economia ... per obtenir el màxim de resultats en contra amb el mínim esforç aplicat.
De la Pau ... per donar poca "guerra" dins el camp (Isaac torna!)
En qualsevol cas, s'ha de reconèixer el mèrit acumulat durant molts anys de derrotes, la d'ahir una més, que no ha minorat la moral dels multicolorats amb l'espectre solar.
Però no totes les derrotes són iguals. N'hi ha de dolces i també amargues, injustes i colpidores. Aquesta darrera ha estat especialment injusta perquè no mereixiem perdre de cap de les maneres. Amarga perquè varem veure caure lesionat al nostre capità, fruit d'una entrada canalla d'un jugador rival quan ja s'havia esmunyit i anava directa a porteria i amb el marcador 2-1 al nostre favor, essent a partir d'aquí i amb un jugador quasi coix, el que significava jugar en inferioritat numèrica ja que ahir no teniem canvis a la banqueta, que ens varen remuntar.
Dolça perquè queda el regust de la feina ben feta i l'esforç fins el límit personal i la seguretat de que sense les lesions la victòria estava assegurada. Però sobre tot ... colpidora.
Què són les derrotes quan et veus colpit per la visió (perpendicular, en el meu cas) de dues noietes vessant llàgrimes d'aquells ulls tendres i blaus. Tan la roseta, amb el vestit negre i escasa faldilla, com la morena, la del vestit blanc i mans de porcellana. Totes dues amb generosos escots i la cigarreta entre els dits, elevant un fil de fum que tan punt neixia, s'esvaia dins el càlid aire del restaurant.
Aaaaah! (suspir profund) Aquelles llàgrimes causades sens dubte per dos mascles insensibles i desalmats que amb nocturnitat les hi varen trencar els seus delicats cors enamorats.
Aaaaah! (suspir profund) Aquelles dues amigues que les consolaven amb resignació i energia i amb escots i minifaldilles de renovada escassetat.
Aaaaah! (suspir profund) Això sí que és colpidor i no les nostres derrotes futbolístiques, que a força de repetitives s'han convertit en rutinàries i mancades de notícia.
Aaaaah! (suspir profund) Què són els ossos trencats i els músculs desgarrats, els blaus i lumbàlgies, davant el panorama del patiment del cor? Les ferides del cor les portaran per sempre més, mentre que nosaltres ni tan sols recordavem haver jugat a futbol.
El dimarts 3 de Juny a les 21.30 hores tenim una altra derr... vull dir partit. Com hi ha lesionats i baixes, per favor, feu el possible per venir tots i amb puntualitat. Convindria que confirmessiu assistència avui mateix o dilluns al matí màxim doncs hi ha poc temps fins llavors.
Davide Vivaldi - Corresponsal de GAZETTA SPORTIVA QUATRO STAGIONE
30 de Maig de 2008
ARC IRIS 2 els altres 4
El Maig es difumina i el Juny ens saluda. La primavera al seu punt més alt i l'estiu a la cantonada. Els dies passen i els anys empenyem. Els aniversaris cauen (Felicitats Isaac! Però no comptis els anys en "Farenheit" que no cola eh!) i els ossos cruixen.
Tot sembla canviar. Poc o molt el món ens sembla un xic diferent cada segon. Però hi ha una cosa inalterable. Un grup d'irreductibles catalans conserven una tradició arrelada que defensen fins la extenuació... PERDRE JUGANT A FUTBOL-SALA!!
Hi ha que els han proposat pel "record Guinnes" i d'altres pel premi Nòbel, si bé no es possen d'acord en la modalitat.
De Medecina ... per resucitar equips contraris quasi morts.
De Química ... per convertir un partit de futbol en una festa (per l'equip contrari!)
De Literatura ... per saber llegir molt bé els partits (?)
D'Economia ... per obtenir el màxim de resultats en contra amb el mínim esforç aplicat.
De la Pau ... per donar poca "guerra" dins el camp (Isaac torna!)
En qualsevol cas, s'ha de reconèixer el mèrit acumulat durant molts anys de derrotes, la d'ahir una més, que no ha minorat la moral dels multicolorats amb l'espectre solar.
Però no totes les derrotes són iguals. N'hi ha de dolces i també amargues, injustes i colpidores. Aquesta darrera ha estat especialment injusta perquè no mereixiem perdre de cap de les maneres. Amarga perquè varem veure caure lesionat al nostre capità, fruit d'una entrada canalla d'un jugador rival quan ja s'havia esmunyit i anava directa a porteria i amb el marcador 2-1 al nostre favor, essent a partir d'aquí i amb un jugador quasi coix, el que significava jugar en inferioritat numèrica ja que ahir no teniem canvis a la banqueta, que ens varen remuntar.
Dolça perquè queda el regust de la feina ben feta i l'esforç fins el límit personal i la seguretat de que sense les lesions la victòria estava assegurada. Però sobre tot ... colpidora.
Què són les derrotes quan et veus colpit per la visió (perpendicular, en el meu cas) de dues noietes vessant llàgrimes d'aquells ulls tendres i blaus. Tan la roseta, amb el vestit negre i escasa faldilla, com la morena, la del vestit blanc i mans de porcellana. Totes dues amb generosos escots i la cigarreta entre els dits, elevant un fil de fum que tan punt neixia, s'esvaia dins el càlid aire del restaurant.
Aaaaah! (suspir profund) Aquelles llàgrimes causades sens dubte per dos mascles insensibles i desalmats que amb nocturnitat les hi varen trencar els seus delicats cors enamorats.
Aaaaah! (suspir profund) Aquelles dues amigues que les consolaven amb resignació i energia i amb escots i minifaldilles de renovada escassetat.
Aaaaah! (suspir profund) Això sí que és colpidor i no les nostres derrotes futbolístiques, que a força de repetitives s'han convertit en rutinàries i mancades de notícia.
Aaaaah! (suspir profund) Què són els ossos trencats i els músculs desgarrats, els blaus i lumbàlgies, davant el panorama del patiment del cor? Les ferides del cor les portaran per sempre més, mentre que nosaltres ni tan sols recordavem haver jugat a futbol.
El dimarts 3 de Juny a les 21.30 hores tenim una altra derr... vull dir partit. Com hi ha lesionats i baixes, per favor, feu el possible per venir tots i amb puntualitat. Convindria que confirmessiu assistència avui mateix o dilluns al matí màxim doncs hi ha poc temps fins llavors.
Davide Vivaldi - Corresponsal de GAZETTA SPORTIVA QUATRO STAGIONE
30 de Maig de 2008
LA CLÒNICA DE LA "XANG PIONG LEE"
21/05/08
ALC ILIS 4 els altles ... també
El dia que yegileu aquesta clònica selà el de la final de la Copa d'Eulopa, ala li diuen "XANG PIONG LEE". L'olganització va canvial el dia del paltit pel tal de que honolables membles d'ALC ILIS poguessin veule-la i aplendle una mica. No calia fel això ja que difícilment es pot supelal el que es va veule ahil.
Honolables jugadols d'ALC ILIS valen jugal ahil nit un glan paltit. Tal vegada semblaven posseits pel l'espelit de la "XANG PIONG LEE" que es juga aquesta nit i fola de tot costum, trencalen la DIMÒNICa negativa fins ala demostlada.
Pais de clonista d'avui és olganitzadol de Jocs Olímpelics d'any 2008 i pel això m'heu de peldonal l'accent català tan poc fleqüent.
Fúlia de dlagó desfelmada ela el que els honolables espoltistes supulaven pel tots els polus dels seus cossos i tleien foc pels queixals de làbia i vengança de les dal.leles del.lotes.
Folça Empelador LEE FHOT FORT de la dinastia XU LING soblevolava muntanyes de pais català i com si fos l'Espelit Sant, va possar-se soble honolables caps de jugadors en folma de pilota i sobtadament tots començalen a fel melaveyoses piluetes i gilavolts amb el baló.
Àlbitle no podia xiulal, només aplaudil. Equip contlali agenoyat, plegava pel la fí del temps leglamentali. Jugadols d'ALC ILIS, "tocats" pel la divinitat impelial, elen invencibles. Lecoldant final GÜEMBLEY fa exactament 16 anys, l'Aleix KOEMANCALÍS malcava un golàs de falta dilecta i desplés en DEI BID TING malcava el segon ... de tilalínies.
Impoltant cansament de segona palt i manca puntelia fel que llavols contlali lemontava fins 2-3 pelò yuita continuava i molt honolables jugadols d'ALC ILIS lemontaven dues vegades fins el 4-4 final amb gols de SHUAN MAN GÜE i PEM MING SAB.
Lecoldeu plopel paltit dijous 29 de Maig a les 21.30 holes. Aneu confilmant plesència.
SHIN XING GÀ - Col.lesponsal de LEIN BOU SPOLTS
21 Maig 2008
ALC ILIS 4 els altles ... també
El dia que yegileu aquesta clònica selà el de la final de la Copa d'Eulopa, ala li diuen "XANG PIONG LEE". L'olganització va canvial el dia del paltit pel tal de que honolables membles d'ALC ILIS poguessin veule-la i aplendle una mica. No calia fel això ja que difícilment es pot supelal el que es va veule ahil.
Honolables jugadols d'ALC ILIS valen jugal ahil nit un glan paltit. Tal vegada semblaven posseits pel l'espelit de la "XANG PIONG LEE" que es juga aquesta nit i fola de tot costum, trencalen la DIMÒNICa negativa fins ala demostlada.
Pais de clonista d'avui és olganitzadol de Jocs Olímpelics d'any 2008 i pel això m'heu de peldonal l'accent català tan poc fleqüent.
Fúlia de dlagó desfelmada ela el que els honolables espoltistes supulaven pel tots els polus dels seus cossos i tleien foc pels queixals de làbia i vengança de les dal.leles del.lotes.
Folça Empelador LEE FHOT FORT de la dinastia XU LING soblevolava muntanyes de pais català i com si fos l'Espelit Sant, va possar-se soble honolables caps de jugadors en folma de pilota i sobtadament tots començalen a fel melaveyoses piluetes i gilavolts amb el baló.
Àlbitle no podia xiulal, només aplaudil. Equip contlali agenoyat, plegava pel la fí del temps leglamentali. Jugadols d'ALC ILIS, "tocats" pel la divinitat impelial, elen invencibles. Lecoldant final GÜEMBLEY fa exactament 16 anys, l'Aleix KOEMANCALÍS malcava un golàs de falta dilecta i desplés en DEI BID TING malcava el segon ... de tilalínies.
Impoltant cansament de segona palt i manca puntelia fel que llavols contlali lemontava fins 2-3 pelò yuita continuava i molt honolables jugadols d'ALC ILIS lemontaven dues vegades fins el 4-4 final amb gols de SHUAN MAN GÜE i PEM MING SAB.
Lecoldeu plopel paltit dijous 29 de Maig a les 21.30 holes. Aneu confilmant plesència.
SHIN XING GÀ - Col.lesponsal de LEIN BOU SPOLTS
21 Maig 2008
LA CRÒNICA DE SAN ISIDRO
16/05/08
ARC IRIS 2 els altres 2
Entre els miracles atribuits a Sant Isidre Llaurador, festivitat que celebravem ahir, s'hi compte el de que uns àngels llauraven el seu camp mentre ell resava. Mira que era llest el tal Sant Isidre! Feia treballar als altres enlloc seu!
Com cap component d'ARC IRIS es diu Isidre, ni tan sols és Sant, ahir no varem tenir la sort miracolosa de que algú fes la feina de "jugar" a futbol i la cosa es va possar difícil amb un 0-2 en contra a la segona part.
Un altre miracle que es diu va fer Sant isidre fou el de fer pujar les aigües d'un pou en el que caigué el seu fill i així salvar-lo. Aquest miracle ens convindria força doncs des de fa un "parell" (Mallorquí) de jornades que estem dins d'un pou profund del que no podem sortir. Sembla com si els equips barcelonins tinguessim tots el mateix "virus perdendi". Més que una "dinàmica" negativa, el que tenim és una DIMONIca.
Així estaven les coses quan assegut a la banqueta, després d'un esforç per sobre de les meves possibilitats vaig invocar al Sant del dia (Isidre, naturalment) per que obrés el miracle, tot recitant aquestes lletanies:
- Sant Isidre Llaurador, fes-nos un equip guanyador.
- Per Sant Illan, fill teu, que algún partit guanyem feu.
- Que Santa Maria de la Cabeza, teva esposa, (renoi quina família Santurrona!) ens permeti guanyar alguna cosa.
- Sant Isidre estimat, no permetis cap lesionat.
- Sant Isidre benvolgut, que tinguem un partit vençut.
- "Sidret", xato, arreglans aquest equipet.
- "Sidru", estigues concentrat i al menys que sigui un empat.
I vet aquí que les pregaries varen tenir resó a dalt del cel i el miracle es va fer i finalment varem aconsseguir un empat com a mal menor. No em direu que va ser un miracle que el primer gol s'el marquessin ells en propia porta i que el segon vingués d'una falta directa inexistent (No, no et queixis PEMI, que la sang de la cama ja la portaves de casa. Va ser un "accident domèstic", que jo ho vaig llegir al "Full Vallvidrerenc") magistralment "embocada" pel Cristiano Marín.
Sabent això, ja cal que tots ens hi possem a recitar lletanies, des d'ara mateix fins el dia del proper partit, a Sant Bernardí, Sant del dia del partit, és a dir el proper dimarts 20 de Maig a les 20.45 hores (Finalment hi ha canvi de dia i hora i no es juga el dimecres). Recordo a l'Hug que haurà de continuar fent de porter doncs no podré recuperar-me en aquests pocs dies. Ja anireu confirmant entre avui i dilluns.
Davidimi Golkonnen - Corresponsal de Arkirinnen Sportiven Diarionnen
16 de Maig de 2008
ARC IRIS 2 els altres 2
Entre els miracles atribuits a Sant Isidre Llaurador, festivitat que celebravem ahir, s'hi compte el de que uns àngels llauraven el seu camp mentre ell resava. Mira que era llest el tal Sant Isidre! Feia treballar als altres enlloc seu!
Com cap component d'ARC IRIS es diu Isidre, ni tan sols és Sant, ahir no varem tenir la sort miracolosa de que algú fes la feina de "jugar" a futbol i la cosa es va possar difícil amb un 0-2 en contra a la segona part.
Un altre miracle que es diu va fer Sant isidre fou el de fer pujar les aigües d'un pou en el que caigué el seu fill i així salvar-lo. Aquest miracle ens convindria força doncs des de fa un "parell" (Mallorquí) de jornades que estem dins d'un pou profund del que no podem sortir. Sembla com si els equips barcelonins tinguessim tots el mateix "virus perdendi". Més que una "dinàmica" negativa, el que tenim és una DIMONIca.
Així estaven les coses quan assegut a la banqueta, després d'un esforç per sobre de les meves possibilitats vaig invocar al Sant del dia (Isidre, naturalment) per que obrés el miracle, tot recitant aquestes lletanies:
- Sant Isidre Llaurador, fes-nos un equip guanyador.
- Per Sant Illan, fill teu, que algún partit guanyem feu.
- Que Santa Maria de la Cabeza, teva esposa, (renoi quina família Santurrona!) ens permeti guanyar alguna cosa.
- Sant Isidre estimat, no permetis cap lesionat.
- Sant Isidre benvolgut, que tinguem un partit vençut.
- "Sidret", xato, arreglans aquest equipet.
- "Sidru", estigues concentrat i al menys que sigui un empat.
I vet aquí que les pregaries varen tenir resó a dalt del cel i el miracle es va fer i finalment varem aconsseguir un empat com a mal menor. No em direu que va ser un miracle que el primer gol s'el marquessin ells en propia porta i que el segon vingués d'una falta directa inexistent (No, no et queixis PEMI, que la sang de la cama ja la portaves de casa. Va ser un "accident domèstic", que jo ho vaig llegir al "Full Vallvidrerenc") magistralment "embocada" pel Cristiano Marín.
Sabent això, ja cal que tots ens hi possem a recitar lletanies, des d'ara mateix fins el dia del proper partit, a Sant Bernardí, Sant del dia del partit, és a dir el proper dimarts 20 de Maig a les 20.45 hores (Finalment hi ha canvi de dia i hora i no es juga el dimecres). Recordo a l'Hug que haurà de continuar fent de porter doncs no podré recuperar-me en aquests pocs dies. Ja anireu confirmant entre avui i dilluns.
Davidimi Golkonnen - Corresponsal de Arkirinnen Sportiven Diarionnen
16 de Maig de 2008
LA CRÒNICA DEL "MATCH BALL"
7/05/08
ARC IRIS 2 els altres 6
En plena temporada de tenis en terra batuda, hem volgut ser solidaris amb els jugadors d'aquest esport, que ningú dubta és molt més senzill de practicar que el futbol, i fer-nos un "set". Així, "a palo seco", sense raqueta, ni pilotes ni judges de cadiretes.
Però com no sóm al "Nadal" sino a la primavera i el més semblant que tenim a en Federer és un Davidenko en hores baixes, doncs el "set" ens l'han clavat a nosaltres i a sobre hem perdut el "goal-average" amb la "Biblioteca Tova" (traducció literal del nom de l'equip contrari) ja que anteriorment "només" els varem guanyar per 5 a 2.
Oh Tempora, Oh Mores! que deien els romans, que traduit al "polaco" vol dir "Què ...(piiiiiiiii) ... passa que ja no guanyem ni a la llar d'avis de la Vall d'Hebron!"
El resum d'estadístiques dels darrers quatre partits és 6 gols a favor i 25 en contra amb 4 de 4 derrotes, 0 de 25 tirs de 3, 9 dobles faltes, 18 boggies, 154 blaus i contusions, 2 targetes grogues i 74 "casun l'olla" al vestidor.
Malgrat això, com sóm caballers esportistes, hereus de l'esperit del Baró de Coubertain, estic segur que ningú "s'esborrarà" del partit del proper dijous 15 de Maig (festivitat de San Isidro Labrador - una altre significat Sant) a les 20.45 hores, llevat d'en Isaakembauer que té compromisos publicitaris ineludibles.
Davidinho Sambalao - Corresponsal da Folha Futebolistica Carioca
7 de Maig de 2008
ARC IRIS 2 els altres 6
En plena temporada de tenis en terra batuda, hem volgut ser solidaris amb els jugadors d'aquest esport, que ningú dubta és molt més senzill de practicar que el futbol, i fer-nos un "set". Així, "a palo seco", sense raqueta, ni pilotes ni judges de cadiretes.
Però com no sóm al "Nadal" sino a la primavera i el més semblant que tenim a en Federer és un Davidenko en hores baixes, doncs el "set" ens l'han clavat a nosaltres i a sobre hem perdut el "goal-average" amb la "Biblioteca Tova" (traducció literal del nom de l'equip contrari) ja que anteriorment "només" els varem guanyar per 5 a 2.
Oh Tempora, Oh Mores! que deien els romans, que traduit al "polaco" vol dir "Què ...(piiiiiiiii) ... passa que ja no guanyem ni a la llar d'avis de la Vall d'Hebron!"
El resum d'estadístiques dels darrers quatre partits és 6 gols a favor i 25 en contra amb 4 de 4 derrotes, 0 de 25 tirs de 3, 9 dobles faltes, 18 boggies, 154 blaus i contusions, 2 targetes grogues i 74 "casun l'olla" al vestidor.
Malgrat això, com sóm caballers esportistes, hereus de l'esperit del Baró de Coubertain, estic segur que ningú "s'esborrarà" del partit del proper dijous 15 de Maig (festivitat de San Isidro Labrador - una altre significat Sant) a les 20.45 hores, llevat d'en Isaakembauer que té compromisos publicitaris ineludibles.
Davidinho Sambalao - Corresponsal da Folha Futebolistica Carioca
7 de Maig de 2008
LA CRÒNICA DE SANT JORDI
23/04/08
ARC IRIS - "DONUT" els altres "Manita"
Algú va suggerir al vestuari que el titular de la crònica d'avui havia de ser "Resultat Enganyós". El que no va quedar clar és si haviem d'enganyar a qui ens preguntés, per exemple dir que varem quedar 3 a 3 o si la cosa és "No ens enganyem, no en sabem més" o bé enganyar-nos a nosaltres mateixos dient tòpics com "Dinàmica negativa", "El fútbol és així", "Les lesions ens han trencat el sistema", ...
En tot cas, si voleu mentir, no digueu en cap cas que ens va guanyar l'últim classificat de la lliga i que es diu NASALCUL. Ja n'hi ha prou amb perdre per aquest resultat com per tenir que aguantar a sobre les rialletes dels amics i companys.
Un cop més s'ha complert la tradició de perdre quan més jugadors tenim (ahir 10!), la qualcosa referma el refrany "No por mucho madrugar amanece más temprano", que traduit al Capadoci (terra originària de Sant Jordi) vol dir "Sal tú que a mí me da la risa".
Ni l'heroi Català (els que diuen que provenia de la Capadòcia són ferms candidats a ser usuaris permanents de la Llei de Dependència) ens ha salvat. És clar que no anem prou a Misa. Si us fixeu quasi sempre juguem en dies de Sants assenyalats (Valentí, Medir, Josep, Jordi, ...) i com sempre perdem, haurem de fer una "Novena" (que no vol dir que ens facin 9 gols) a Sant Judes, patró dels impossibles, perquè ens faci guanyar algún partit d'aquí al dia de Sant Joan.
Disfruteu el dia de Sant Jordi, sobre tot els que celebrin el seu Sant .. eh Jordi! Que regaleu moltes roses i llegiu el llibre que us regalin, doncs el proper dimecres 30 d'Abril tenim un altre compromís a les 21.30 hores.
Davidotto Fritzfreud - Corresponsal de Dienstag Fussball Zeitung
23 d'Abril de 2008
ARC IRIS - "DONUT" els altres "Manita"
Algú va suggerir al vestuari que el titular de la crònica d'avui havia de ser "Resultat Enganyós". El que no va quedar clar és si haviem d'enganyar a qui ens preguntés, per exemple dir que varem quedar 3 a 3 o si la cosa és "No ens enganyem, no en sabem més" o bé enganyar-nos a nosaltres mateixos dient tòpics com "Dinàmica negativa", "El fútbol és així", "Les lesions ens han trencat el sistema", ...
En tot cas, si voleu mentir, no digueu en cap cas que ens va guanyar l'últim classificat de la lliga i que es diu NASALCUL. Ja n'hi ha prou amb perdre per aquest resultat com per tenir que aguantar a sobre les rialletes dels amics i companys.
Un cop més s'ha complert la tradició de perdre quan més jugadors tenim (ahir 10!), la qualcosa referma el refrany "No por mucho madrugar amanece más temprano", que traduit al Capadoci (terra originària de Sant Jordi) vol dir "Sal tú que a mí me da la risa".
Ni l'heroi Català (els que diuen que provenia de la Capadòcia són ferms candidats a ser usuaris permanents de la Llei de Dependència) ens ha salvat. És clar que no anem prou a Misa. Si us fixeu quasi sempre juguem en dies de Sants assenyalats (Valentí, Medir, Josep, Jordi, ...) i com sempre perdem, haurem de fer una "Novena" (que no vol dir que ens facin 9 gols) a Sant Judes, patró dels impossibles, perquè ens faci guanyar algún partit d'aquí al dia de Sant Joan.
Disfruteu el dia de Sant Jordi, sobre tot els que celebrin el seu Sant .. eh Jordi! Que regaleu moltes roses i llegiu el llibre que us regalin, doncs el proper dimecres 30 d'Abril tenim un altre compromís a les 21.30 hores.
Davidotto Fritzfreud - Corresponsal de Dienstag Fussball Zeitung
23 d'Abril de 2008
LA CRÒ ... CRÒ ...
16/04/08
ARC IRIS 2 els altres 11
La Crò ... Crò ... Snif! Snif! La Crò ... Crò ... Cròni ... Cròni ... iii ... Snif! ... ca d'a ... d'a...
d'avui, Snif! ..... BUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!
De debó voleu una crònica del partit?
Només hi han cròniques si hi han partits!
Va ser un partit el que va succeir ahir? Fins hi tot he possat ben petitet el resultat dels altres perquè em fa vergonya. Bona manera de celebrar el Sant d'avui, Santa Anastàsia. Més aviat hauria de ser Santa Anestèsia! per lo estabornits que estem encara!
Us recordeu d'un jugardor Colombià que li deien "El Tren Valencia"? Doncs ahir teniem davant a "l'AVE Christophe", que així es diu el paio. Si el miraves de dalt a baix es feia de dia. Va arrollar al Josep i ... cap a casa (Josep, tots dessitgem que et trobis ja del tot recuperat), va arrollar al David i el seu meluc encara ara s'en recorda de la seva família. Em va semblar noble però té una força descomunal i no proporcionada per a "reservistes" de més de 40.
Al final del partit vaig anar a parlar amb la organització per demanar que a l'equip contrari els fessin la prova antidopatge ja que no era normal com corrien (clar que per a un cargol la tortuga li sembla que és un "Ferrari"). Em van contestar que millor que no perquè haurien de fer la prova als dos equips i nosaltres estavem fins a les selles d'antiinflamatoris, antiartrítics, antidepresius, antipasti, etc. i que tots donariem positiu.
Vaig impugnar el resultat al veure l'acta. Ei! que t'has equivocat i has "picat" la tecla de l'ú dues vegades! El resultat és 1 a 2 i no 11 a 2! Però no va "colar".
Enfí, no valen excuses. Ens van fotre la panadera més gran de tota la lliga. Ni els primers classificats ens havien humiliat tant i això que és un equip de la "nostra lliga".
Proper partit dimarts 22 d'Abril a les 21.30 hores. Per favor confirmeu.
Snif!!
Davidokis Paranadis - Corresponsal de Partenos Evangelos Diarikidis
ARC IRIS 2 els altres 11
La Crò ... Crò ... Snif! Snif! La Crò ... Crò ... Cròni ... Cròni ... iii ... Snif! ... ca d'a ... d'a...
d'avui, Snif! ..... BUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!
De debó voleu una crònica del partit?
Només hi han cròniques si hi han partits!
Va ser un partit el que va succeir ahir? Fins hi tot he possat ben petitet el resultat dels altres perquè em fa vergonya. Bona manera de celebrar el Sant d'avui, Santa Anastàsia. Més aviat hauria de ser Santa Anestèsia! per lo estabornits que estem encara!
Us recordeu d'un jugardor Colombià que li deien "El Tren Valencia"? Doncs ahir teniem davant a "l'AVE Christophe", que així es diu el paio. Si el miraves de dalt a baix es feia de dia. Va arrollar al Josep i ... cap a casa (Josep, tots dessitgem que et trobis ja del tot recuperat), va arrollar al David i el seu meluc encara ara s'en recorda de la seva família. Em va semblar noble però té una força descomunal i no proporcionada per a "reservistes" de més de 40.
Al final del partit vaig anar a parlar amb la organització per demanar que a l'equip contrari els fessin la prova antidopatge ja que no era normal com corrien (clar que per a un cargol la tortuga li sembla que és un "Ferrari"). Em van contestar que millor que no perquè haurien de fer la prova als dos equips i nosaltres estavem fins a les selles d'antiinflamatoris, antiartrítics, antidepresius, antipasti, etc. i que tots donariem positiu.
Vaig impugnar el resultat al veure l'acta. Ei! que t'has equivocat i has "picat" la tecla de l'ú dues vegades! El resultat és 1 a 2 i no 11 a 2! Però no va "colar".
Enfí, no valen excuses. Ens van fotre la panadera més gran de tota la lliga. Ni els primers classificats ens havien humiliat tant i això que és un equip de la "nostra lliga".
Proper partit dimarts 22 d'Abril a les 21.30 hores. Per favor confirmeu.
Snif!!
Davidokis Paranadis - Corresponsal de Partenos Evangelos Diarikidis
LA CRÒNICA DELS DITS
11/04/08
ARC IRIS 2 els altres 3
En català, DIT (del llatí "ditus" i "digitus") significa cadascuna de les cinc prolongacions en que terminen les mans i els peus i també, allò que hom diu. Mira per on, ahir nit ens varem fer un fart de "DITades".
Diuen que els pilots d'aviació mai es perden, només pateixen una desorientació momentània. Una cosa semblant li va passar ahir nit a l'ARC IRIS. Fruit de voler imitar les prestacions físiques i tècniques del "Liberpul", la desorientació s'apoderà dels nostres jugadors a la primera part. Anaven més perduts que en Tarzan dins una sastreria. Fins i tot alguns encara no han canviat el rellotge a l'horari d'estiu i es van desorientar en l'hora de començament de partit.
Es veu que això de començar amb un jugador de més, no ens convé. Quasi millor tornem a la tàctica de començar nosaltres en inferioritat. Semblava com si al ser més ja tinguessim assegurat el que no ens marquessin, com acostuma a passar sempre, i llavors perds la tensió.
Però el Nord va tornar a fer-se clar davant els nostres ulls a la segona part i més que orientar-nos, ens varem occidentar i els gols ... i els pals ... i els xuts, van començar a caure del nostre costat, tot i que de manera insuficient per acabar guanyant un partit finalment perdut de forma immerescuda.
Diuen que el Sant Pare és infalible, no s'equivoca mai. Puc confirmar que ahir el Sant Pare no jugava amb l'ARC IRIS ni tampoc estava disfrassat d'àrbitre, al que haurien de posar el sobrenom de "El Breve", per lo poc que va durar la segona part i per haver llegit el reglament "en diagonal".
Diuen que un home ha de fer obligatòriament tres coses abans de morir. Tenir un/a fill/a, plantar un arbre i guanyar un campionat de futbol. Nens! Afanyeu-vos! Que sembla que aquesta temporada tampoc!
Diuen que un optimista és un pesimista mal informat. jo dec ser d'aquests. Encara tinc esperances d'acabar aquesta segona fase encapçalant la classificació dels "no tan bons" i per això els dos propers partits són fonamentals.
Recordatori de proper partit el dimarts 15 d'Abril a les 21.30 hores (oido cocina?). Heu confirmat la majoria de vosaltres, així que només cal que informeu si per qualsevol circumstància (baixada sobtada de sucre, depressió profunda després dels resultats de diumenge, "ligue" inesperat d'última hora, etc.) no podeu venir.
Davidiak Goletxea - Corresponsal de Diarrikasko Deportiveko Arkoirisak
11 d'Abril de 2008
ARC IRIS 2 els altres 3
En català, DIT (del llatí "ditus" i "digitus") significa cadascuna de les cinc prolongacions en que terminen les mans i els peus i també, allò que hom diu. Mira per on, ahir nit ens varem fer un fart de "DITades".
Diuen que els pilots d'aviació mai es perden, només pateixen una desorientació momentània. Una cosa semblant li va passar ahir nit a l'ARC IRIS. Fruit de voler imitar les prestacions físiques i tècniques del "Liberpul", la desorientació s'apoderà dels nostres jugadors a la primera part. Anaven més perduts que en Tarzan dins una sastreria. Fins i tot alguns encara no han canviat el rellotge a l'horari d'estiu i es van desorientar en l'hora de començament de partit.
Es veu que això de començar amb un jugador de més, no ens convé. Quasi millor tornem a la tàctica de començar nosaltres en inferioritat. Semblava com si al ser més ja tinguessim assegurat el que no ens marquessin, com acostuma a passar sempre, i llavors perds la tensió.
Però el Nord va tornar a fer-se clar davant els nostres ulls a la segona part i més que orientar-nos, ens varem occidentar i els gols ... i els pals ... i els xuts, van començar a caure del nostre costat, tot i que de manera insuficient per acabar guanyant un partit finalment perdut de forma immerescuda.
Diuen que el Sant Pare és infalible, no s'equivoca mai. Puc confirmar que ahir el Sant Pare no jugava amb l'ARC IRIS ni tampoc estava disfrassat d'àrbitre, al que haurien de posar el sobrenom de "El Breve", per lo poc que va durar la segona part i per haver llegit el reglament "en diagonal".
Diuen que un home ha de fer obligatòriament tres coses abans de morir. Tenir un/a fill/a, plantar un arbre i guanyar un campionat de futbol. Nens! Afanyeu-vos! Que sembla que aquesta temporada tampoc!
Diuen que un optimista és un pesimista mal informat. jo dec ser d'aquests. Encara tinc esperances d'acabar aquesta segona fase encapçalant la classificació dels "no tan bons" i per això els dos propers partits són fonamentals.
Recordatori de proper partit el dimarts 15 d'Abril a les 21.30 hores (oido cocina?). Heu confirmat la majoria de vosaltres, així que només cal que informeu si per qualsevol circumstància (baixada sobtada de sucre, depressió profunda després dels resultats de diumenge, "ligue" inesperat d'última hora, etc.) no podeu venir.
Davidiak Goletxea - Corresponsal de Diarrikasko Deportiveko Arkoirisak
11 d'Abril de 2008
LA CRÒNICA DEL "NO PARTIT"
04/04/08
Tal com Alícia en el pais de les meravelles, que va celebrar el seu "No Aniversari", ahir, l'equip de fútbol ARC IRIS va jugar el seu "No Partit". Obviament el resultat va ser un "No Perdut" i per tant, continuem una setmana més al capdavant de la classificació.
Malgrat de ser un "No Partit", va tenir tots els ingredients haituals d'un matx futbolístic:
LA TÀCTICA: Una estovalla de paper del restaurant de concentració, va servir de pissarra improvisada on el "Míster" dibuixava amb mà ferma la tàctica guanyadora. "... En Vilardagués pujarà per la banda dreta fent de carriler i conectarà amb en Jaumot al migcamp que retroalimenta a Vilarsaga I de pilotes tot fent la cobertura a Vilarsaga II que com a marcador implacable deixa lliure de marca a Vilardapemín per infiltrar-se dins l'àrea rival i permetre fer gols a Vilardadebó".
Tantes línies rectes semblaven més aviat l'arbre genealògic de la nissaga dels Vilarsaga i havien més curves que té l'Scarlett Johanson. A més, sempre hi ha el típic jugador que no s'entera de res per més que li expliques temporada rera temporada. "Que no Jorginho! Que Viladomat és un carrer i no el cunyat d'en Vilardagués!"
L'ARBITRE: Allí estava. Dret, vestit de negre, amb el llàpis i la llibreta a les mans. Anotant les amonestacions i les targetes grogues. "El Colegiado" Miguelito Piturralde Crepas-Novas, del Colegio Gracienc, sempre dialogant però alhora enèrgic expressant les seves decisions. "...su p... madre!!"
LA COPA: Habitualment utilitzada com trofeu pel vencedor, aquest cop com que la tàctica era complicada, fou necessària "la copa" de Pacharan per poguer-la pahir correctament.
LA PRIMA: Tot partit "No Perdut" implica rebre una "prima" i aquí varen haver les típiques discusions amb el "Presi". Que si el compte m'el quedo jo. Que si tú no pots desgravar-lo. Que si tú pagues menys. Que si tomba, que si gira ... Tot plegat un xic complicat. Jo pensava que "mòduls" eren estàncies de les presons i ara resulta que són un "xollo" fiscal! Ja ho deien els Romans: "Taxatio molt petita, culpae manifesta".
Davidois Le Portier - Corresponsal de l'Arc-en-ciel Sportive Magacine
Le catre d'avril du demilgüit
Tal com Alícia en el pais de les meravelles, que va celebrar el seu "No Aniversari", ahir, l'equip de fútbol ARC IRIS va jugar el seu "No Partit". Obviament el resultat va ser un "No Perdut" i per tant, continuem una setmana més al capdavant de la classificació.
Malgrat de ser un "No Partit", va tenir tots els ingredients haituals d'un matx futbolístic:
LA TÀCTICA: Una estovalla de paper del restaurant de concentració, va servir de pissarra improvisada on el "Míster" dibuixava amb mà ferma la tàctica guanyadora. "... En Vilardagués pujarà per la banda dreta fent de carriler i conectarà amb en Jaumot al migcamp que retroalimenta a Vilarsaga I de pilotes tot fent la cobertura a Vilarsaga II que com a marcador implacable deixa lliure de marca a Vilardapemín per infiltrar-se dins l'àrea rival i permetre fer gols a Vilardadebó".
Tantes línies rectes semblaven més aviat l'arbre genealògic de la nissaga dels Vilarsaga i havien més curves que té l'Scarlett Johanson. A més, sempre hi ha el típic jugador que no s'entera de res per més que li expliques temporada rera temporada. "Que no Jorginho! Que Viladomat és un carrer i no el cunyat d'en Vilardagués!"
L'ARBITRE: Allí estava. Dret, vestit de negre, amb el llàpis i la llibreta a les mans. Anotant les amonestacions i les targetes grogues. "El Colegiado" Miguelito Piturralde Crepas-Novas, del Colegio Gracienc, sempre dialogant però alhora enèrgic expressant les seves decisions. "...su p... madre!!"
LA COPA: Habitualment utilitzada com trofeu pel vencedor, aquest cop com que la tàctica era complicada, fou necessària "la copa" de Pacharan per poguer-la pahir correctament.
LA PRIMA: Tot partit "No Perdut" implica rebre una "prima" i aquí varen haver les típiques discusions amb el "Presi". Que si el compte m'el quedo jo. Que si tú no pots desgravar-lo. Que si tú pagues menys. Que si tomba, que si gira ... Tot plegat un xic complicat. Jo pensava que "mòduls" eren estàncies de les presons i ara resulta que són un "xollo" fiscal! Ja ho deien els Romans: "Taxatio molt petita, culpae manifesta".
Davidois Le Portier - Corresponsal de l'Arc-en-ciel Sportive Magacine
Le catre d'avril du demilgüit
LA CRÒNICA DE SANT JOSEP
19/03/08
Espero sabreu perdonar la llicència que en el nom de l’equip faré al donar el resultat d’ahir nit.
MARÍNYOL 5 “los otros” 3
Per què aquest canvi sobtat de nom? Fàcilment podreu entendre que si l’acta del partit diu que els 5 gols els van marcar els “Marín”, pare i fill, doncs és de justícia la primera part del nom i la terminació en homenatge als 5 “pericos” que jugaven ahir.
Quina cosa més maca en vigília del dia del pare, que un fill marcant gols a les ordres del progenitor des de la banqueta (malhauradament una lesió – que els metges neguen – va impedir jugar al Marín “father”) i al “tiet” protegint-lo dins la cantxa.
Només ens faltaven uns quants “Joseps” més (apart d’en Pemi) per arrodonir la festa. Victòria i liderat de la classificació. “Casi nà”. Però, Cóm pot ser que l’Isaac estés a la banqueta i marqués tres gols? Oi que us ho pregunteu? Doncs com va dir en Vujadin Boskov: “Fútbol es Fútbol” i per això el nostre “míster” d’ahir és un “crack”.
Com que estem en la semana de “Falles”, el porter rival va creure que volia dir “d’errades” i ens va regalar els dos primers gols i només portaven 3 minutets de partit. Ei! Que després va fer un partidaç, fent parades inversemblants.
Mentre tant, nosaltres jugant al “tiki-taka”, en plan professional, cadascú a la seva posició i amb joc preciosista i el porter ballant el Chiki-Chiki per no quedar-se fred degut a la poca activitat. Increible! No ho havia vist mai! Em dec haver possat les lentilles de l’inrevès! Em deia a mi mateix.
Diuen que fa dos-cents anys que les “Falles” (o sigui, Sant Josep) no coincideix amb la Setmana Santa i que passaran altres tres-cents anys per que això torni a succeir. Esperem que no passi tant de temps fins una altra victòria del Marínyol-Arc Iris
Per acabar, felicitar a tots els “Joseps” futboleros en aquesta festivitat josefina. Llàstima que ahir només varem tenir a un, però esperem poder-ho celebrar com cal pròximament. Faig extensiva la felicitació a tots els “papás”, que només ells saben lo difícil que és aquesta pseudoprofessió.
Com que la setmana vinent hi han descans i no juguem fins el dimarts 1 d’Abril a les 21.30 hores, espero que els lesionats (entre els que m’he d’incloure) es recuperin i els “viatgers” tornin. Com sempre, prego confirmació d’assistència.
Que tingueu tots una molt bona Pàsqua!
David – Corresponsal
LA CRÒNICA DEL CHIKI-CHIKI
Aleix, atenció al resultat: ARC IRIS 3 els altres 5.
Ahir nit semblava que estiguessim en el Festival d’Eurovision, per les “cantades” que ens varen reportar dos gols en contra i per tant la derrota.
El bon joc, la lluita i l’esforç es van veure compensats per la cançó del CHIKI-CHIKI. QUE SE BAILA ASÍÍÍÍÍÍÍ !!!!
UNO – El “brikidans” del Jordi, que una mica més es trenca el meluc de veritat per una entrada canalla d’un contrari.
DOS – El “Maiquelyason” del David en el primer gol. Molt possar-se davant la barrera i després te la colen com un infant.
TRES – El “crusaito” del Joan Manuel fent “barrera mòbil” i obrint les cames davant la falta. Per favor no t’obris més de cames ... davant meu !!
CUATRO – El “robocop” del Pemi, que és un “ciborg” i té implantat el xip dels gols i no para de fer-ne.
A banda de que la derrota ha estat davant un equip molt per sobre nostre a la classificació però que hem estat a punt de guanyar-los amb el 3-1 a favor, tots plegats hem d’agrair especialment la presència dels “lesionats”. Els “Marín brothers” i en Giuseppe TestadeVillaggio, que sense estar recuperats han participat molt activament.
I la curiositat de la nit ha estat que en un moment de la segona part hi jugaven alhora 3 Maríns (que no mariners), així que el relleu està garantit, i 5 “periquitos” de 6 jugadors! En Pemi (el sisè) diiiiiiu que és “coler” però estic segur que està en vies de “conversió” com el SAULO (veure bloc del Petit Perico).
Vaaaale! Ja sé que va ser aleshores que ens van remuntar! Però, que voleu! Fins la primavera els ocells no surten del cau!
A destacar també que després d’una victòria amb els jugadors justets (6) sempre hi ha una afluència massiva d’efectius (ahir 10) i ens “mengem” una derrota. No patiu, és “puritita” casualitat. Veniu sempre tots !!
Propera convocatòria dimarts 18 de Març a les 22.15 hores. Al ser a l’endemà el Sant dels “Joseps, Joseps Marias i Joseps Lluíssos”, conviden a cava al “Miguel”, No falteu!!
Deivit O’Callathe – Corresponsal
11 de Març de 2008
LA CRÒNICA DE SANT MEDIR
6/03/08
Algú em va suggerir ahir que digués el resultat clarament i al començament de la crònica. Està bé, ho faré, però llegiu fins al final!
ARC IRIS 5 els altres 2
Es veu que el passeig a cavall del passat dilluns, tot celebrant la festivitat de Sant Medir ens va afectar més del que semblava.
Com que a SantQ era festa, el David encara pensava que estava ballant a l’envelat.
En Josep encara arrossegava el mal de culete de montar a cavall pels carrers de Gràcia.
L’Aleix tenia empatx de la quantitat de caramels que es va cruspir.
El Jordi encara no havia pahit les faves miracoloses de Sant Medir que va sopar el dilluns amb força cansalada.
Al Pemi li durava el mareig de tant inflar globus.
El Josep Lluís tenia un ferotge mal d’esquena de carregar a les espatlles al “nietísimo” per veure els cavallets de Sant Medir.
El proper dia seré més previsor i portaré vaselina pel culete, bicarbonat pels empatxos, amoníac pel mareig i limimento “Sloan” pels dolors musculars.
I així, és clar, la cosa va començar malament. Un 0-2 en contra ben aviat i jugant amb un de menys perquè el Josep es va lesionar, no ens donaven masses esperances. Però un cop en Josep tornant a la pista i en “hat trick pichichi” PEMI en plan estelar, la remuntada va ser espectacular, arribant al resultat final ja a la primera part i amb una segona part de contenció per les circumstàncies de lesions que varen obligar a “le capitain” a situar-se sota els tres pals.
Quedeu convocats tots pel proper dilluns dia 10 de Març a les 21.30 hores amb els següents “deures” per cadascú a realitzar durant la setmana:
Isaac – Comprar-se genoll nou a El Corte Inglés.
Josep Lluís – 20 flexions de genolls amb 20 kilos a l’esquena per acostumar-te al pes del “nietísimo”.
Aleix – Anar al dentista per si els caramels han fet càries.
Jordi – Prendre Omeprazol abans da cada cigronada.
Pemi – Exercicis aeròbics per potenciar la capacitat pulmonar.
Josep – Montar a cavall més sovint per fer callositat natjar.
Carles – No si val anar directament a sopar. S’ha de suar abans ni que sigui una mica.
Joan Manuel – La novia et faci massatges tailandesos ... a l’esquenaaaaaaa perquè et recuperis aviat.
Hug – Copiar 100 vegades “buscaré una excusa millor per no venir a jugar”.
David – Controlar que tothom faci els deures i que us cuideu les 24 hores del dia (No us queixeu que això cansa molt!).
Ja que hi ha poc temps fins el proper partit, per favor confirmeu assistència l’abans possible (els lesionats també. Comfirmeu si esteu recuperats). En correu apart us envio el CALENDARI fins a final de temporada. Adheriu-lo a la nevera per tenir-lo sempre present.
David MacPerick – Corresponsal
6 Març 2008
CRÒNICA POLIESPORTIVA DE LA SETMANA
28/02/08
Jo sóc de “ciències” i m’agraden les matemàtiques, però la nit de dilluns passat, em vaig descomptar. Ja no sé si ens varen fer gols o punts o cistelles o cops de golf.
Si comptem com el tennis, el resultat és bó. Ni tan sols ens han fet un punt.
Si comptem com el bàsquet, encara millor. Apenes mitja puntuació d’un quart.
Si comptem com el golf, extraordinari, 2 foradets de res d’avantatge sobre 18.
Si comptem com el domino, força bé, 8 és una puntuació baixa.
Si comptem com el cricket, quasi ni tan sols hauriem començat el partit.
I doncs... perquè punyetes juguem a futbol i no a qualsevol dels esports anteriors??
En Pemi ha intentat llençar triples però no li ha entrat ni un.
L’Isaac ha intentat fer de “zaguero Williams” (mític jugador de Gales) com en rugby però no recordava que la pilota és oval i només feia que xutar al buit i perseguir-la com si fos un garrí.
El David s’ha “escanyat” ell sol el “pito doble”.
Al Joan Manuel li han donat pals de golf d’esquerrà i les tirava totes a l’inrevès.
El Josep Lluís tenia la raqueta de tennis foradada i se li colaven totes les boles.
L’Hug, que es pensa que el “cricket” és el soroll que fa la clau dins el pany a les dues de la matinada amb la dona esperant amb un corró, s’ha passat la nit buscant les claus, matarile rile ron.
El Josep s’ha enrocat i li han fet escac i mat desseguida.
En Jordi és l’unic que jugava a futbol i per tant ell és L’ÚNIC RESPONSABLE de la humiliant derrota. Ya te vale Jordi !! A veure si ens esforcem una mica més, Eh! Que aquest 8 a 3 s’ha de millorar!
I menys mal que així va ser. Aquesta nit hem trencat la ratxa negativa de derrotes i només ens ha impedit la victòria un penalty tipus “Juanfran-Saragossa”, o sigui totalment inexistent, quedant definitivament un empat a 2 en el marcador.
S’ha de destacar la “galopada” de l’Hug en el nostre segon gol, a l’estil Roberto Carlos i passi de la mort per en “Pichichi Pemi”.
Clar que aquest resultat davant un equip que es diu NASALCUL, que va quedar per sota nostre a la classificació de la primera fase i que ja l’haviem guanyat abans, no sembla gaire meritori però sí que ho és donat l’esforç que representa jugar dos partits en tan curt periode de temps.
Segur que la victòria ens arriba el proper partit ... de FUTBOL! el dimecres 5 de Març 2008 a les 21.30 hores. Crec que els “colers” (nom que vé de la col – verdura – que bull dins l’olla plena d’aigua que representa l’escut del ..$A. Ja em perdonareu però la meva religió peristiana no em permet pronunciar el nom de “los otros”) teniu SOPA DE XAMPINYONS aquest dia i si no podeu venir perquè us ennuegueu amb la SOPA, aviseu amb temps per que els “pericos” poguem trobar reforços.
Ànims i endavant, que “más se perdió en Cuba” i no estem en crisi (només hem perdut un partit més que l’any passat!). A última hora sempre podem fer un “Tamudazo”.
Per favor, confirmeu si vindreu a jug... vull dir ... si vindreu.
David Tenallaba (Corresponsal del TransRainbow Sports Magazine)
28 Febrer 2008
LA CRÒNICA NUMANTINA
22/02/08
He de confesar-vos que amb la experiència dels 10 gols encaixats la setmana passada contra el segon classificat, m'esperava que ahir nit, contra el primer classificat, caiguessin no menys d'una dotzena de gols (més aviat esperava 15) i per tant, per estalviar feina, ja tenia mig feta la crònica d'avui.
Però ahir nit us vareu confabular per que tingui que fer servir el magí i recorri a la èpica per narrar a qui no ho va veure, el que ahir nit esdevingué.
Tot i el 6-1 final i no haver assolit el repte de perdre per menys de 4 gols de diferència, hem d'estar tots d'acord amb la dignitat, esforç i sacrifici que varem possar damunt la pista. Els mateixos valors que els nostres avantpassats varen aportar l'11 de Setembre de 1714 i que van convertir una derrota en alegria nacional.
Aquella mateixa lluita que demostrà en Aníbal al travessar els Alps amb els seus elefants quan es pensava era una fita no assolible i tot i resultar una mica inútil des del punt de vista del resultat final, va demostrar que les derrotes de vegades són victòries doncs ningú ara s'en recorda del nom de qui el va guanyar.
Que em dieu de la resistència "Numantina" en defensa de la ciutat d'en Viriato. Al final el van "penjar" però encara s'ensenya a les escoles (o no?) com a mostra de valor, sacrifici, lluita i compromís.
El nostre Timbaler del Bruc també va demostrar que quatre "arreplegats" poden fer fugir a les imperialistes tropes napoleòniques i que mai ens hem de rendir, per molt poderós que sembli el rival.
Ja em perdonareu el tó poc humorístic d'aquesta crònica però avui la èpica em pot més que els acudits. És admirable que un equip format par "panxuts" i "robocops" (pels que juguem amb faixa o genollera ortopèdiques) hagi fet un paper tan sensacional davant joves "efebos" que simulen "penalties" per intentar fer gols que d'altra manera s'els resistien.
Avui no destacaré a cap jugador ni relataré la vostra actuació de forma individual. No s'ho mereix ningú i l'encems tots. Tots erem un. En tot cas maleir, un altre cop, la mala sort dels gols de rebot (3 en la nit d'ahir). Aquesta és l'actitut que ens farà divertir-nos jugant al futbol fins als 102 anys.
Finalment, recordar que la setmana vinent hi ha doble racció. El dilluns 25 a les 21.30 hores i el dimecres 27 també a les 21.30 hores. Us arribarà la crònica d'ambdós partits al matí del dijous 28.
ÀNIMS ARC IRIS !! QUE TREMOLI L'ENEMIC EN VEIENT LA NOSTRA SAMARRETA !! BON COP DE XUT !!
David (Corresponsal del The Timbaler Chronicle)
He de confesar-vos que amb la experiència dels 10 gols encaixats la setmana passada contra el segon classificat, m'esperava que ahir nit, contra el primer classificat, caiguessin no menys d'una dotzena de gols (més aviat esperava 15) i per tant, per estalviar feina, ja tenia mig feta la crònica d'avui.
Però ahir nit us vareu confabular per que tingui que fer servir el magí i recorri a la èpica per narrar a qui no ho va veure, el que ahir nit esdevingué.
Tot i el 6-1 final i no haver assolit el repte de perdre per menys de 4 gols de diferència, hem d'estar tots d'acord amb la dignitat, esforç i sacrifici que varem possar damunt la pista. Els mateixos valors que els nostres avantpassats varen aportar l'11 de Setembre de 1714 i que van convertir una derrota en alegria nacional.
Aquella mateixa lluita que demostrà en Aníbal al travessar els Alps amb els seus elefants quan es pensava era una fita no assolible i tot i resultar una mica inútil des del punt de vista del resultat final, va demostrar que les derrotes de vegades són victòries doncs ningú ara s'en recorda del nom de qui el va guanyar.
Que em dieu de la resistència "Numantina" en defensa de la ciutat d'en Viriato. Al final el van "penjar" però encara s'ensenya a les escoles (o no?) com a mostra de valor, sacrifici, lluita i compromís.
El nostre Timbaler del Bruc també va demostrar que quatre "arreplegats" poden fer fugir a les imperialistes tropes napoleòniques i que mai ens hem de rendir, per molt poderós que sembli el rival.
Ja em perdonareu el tó poc humorístic d'aquesta crònica però avui la èpica em pot més que els acudits. És admirable que un equip format par "panxuts" i "robocops" (pels que juguem amb faixa o genollera ortopèdiques) hagi fet un paper tan sensacional davant joves "efebos" que simulen "penalties" per intentar fer gols que d'altra manera s'els resistien.
Avui no destacaré a cap jugador ni relataré la vostra actuació de forma individual. No s'ho mereix ningú i l'encems tots. Tots erem un. En tot cas maleir, un altre cop, la mala sort dels gols de rebot (3 en la nit d'ahir). Aquesta és l'actitut que ens farà divertir-nos jugant al futbol fins als 102 anys.
Finalment, recordar que la setmana vinent hi ha doble racció. El dilluns 25 a les 21.30 hores i el dimecres 27 també a les 21.30 hores. Us arribarà la crònica d'ambdós partits al matí del dijous 28.
ÀNIMS ARC IRIS !! QUE TREMOLI L'ENEMIC EN VEIENT LA NOSTRA SAMARRETA !! BON COP DE XUT !!
David (Corresponsal del The Timbaler Chronicle)
LA CRÒNICA DE SANT VALENTÍ
15/02/08
Els catalans no acostumem a celebrar aquest dia de manera especial. Preferim el dia de Sant Jordi, que a més cau en plena primavera i no com aquesta nit que fa una "rasca" important.
Així que el dia dels "Mamorats" (tal com ho deia la meva filla quan donava les seves primeres passes lingüístiques) s´ha convertit en el dia de "Thanksgiving" (Acció de gràcies) perquè, Gràcies a Déu que només ens han fet 10 gols !! Semblavem el Pucela davant el Madri$. L'àrbitre quasi s'empasa el xiulet de tants gols pitats, l'ordinador de la organització no tenia prou memòria per introduir els dígits dels gols i el nom dels golejadors i jo avui estic de baixa pel lumbago de tant ajupir-me a recollir la pilota del fons de la porteria.
Els que no ens venen a veure jugar es preguntaran quina és la raó, després de la "exhibició" donada aquesta nit, per la qual la Taron... Mandari... Mec... PELS DE CARBASSA COI ! de que setmana rere setmana, any rere any, continuem "perpetrant" el fútbol. Doncs les raons són, a saber:
Raó nº 1: La majoria dels components de l'equip són de l'Espanyol i ja estan MOLT acostumats a perdre.
Raó nº 2: Quina excusa millor per prendre unes copes de pacharan o café irlandès sense que "la parienta" et doni "la vara".
Raó nº 3: Ja tenim comprada la equipació i s'ha d'amortitzar. A més, si la samarreta tornés a casa sense suar, no podriem aplicar el nº 2 anterior.
Raó nº 4: Estem convençuts que algún dia guanyarem tots els partits. Això ho acostumem a pensar després de la 4ª copa de pacharan.
Raó nº 5: Valorem molt l'amistat.
Heu vist que he parlat poc del "pseudopartit", però ara és l'hora de l'homenatge als jugadors amb una descripció de la seva brillant actuació:
DAVID BEC'DAMM: Aquest cop a la porteria. Espectaculars vols de "palomita". Semblava suspés en l'aire com en Michael Jordan. Llàstima que sempre es dirigia cap el lloc contrari de la pilota. D'altra banda, molt atent a les sortides (del camp i el vestidor). Feia valer la seva hegemonia dins l'àrea ... verda d'aparcament del barri.
ISAAKEMBAUER: Fidel al seu principi: "Si passa la pilota, no passa el jugador". El jugador no passava però llàstima que la pilota passava per sota les cames d'ell i del porter. Contundent rebutjant la pilota (inclús amb "la jeta" si feia falta). Ho va fer 3 vegades perquè no estava prou inflada (la pilota). Una muralla humana davant els contraris que va rebre la medalla d'honor del Col.legi de Metges per enviar a l'hospital a 3 rivals (o era anar ell tres vegades? Ara no m'en recordo, deu ser la conmoció que vaig patir ahir al rebutjar de cap una caipirinha).
JORDINHO: El dominador de la banda dreta. El millor "carrilero" de l'Eixample. No para de pintar "carrils bus i bici" per les nits. Un extraordinari "secant" dels contraris doncs es beu tot el pacharan del celler.
HUGH GRANT: És per tot arreu. Amunt, avall, dreta, esquerra. Llàstima que el concepte "espai-temps" no el té del tot treballat. No obstant, progressa adequadament. Extraordinari en el gol marcat.
CARLINHOS MARRÓ: És un fenòmen de la natura. Aquesta nit, els contraris havien de jugar amb bufanda doncs corre tan ràpid que si passa al teu costat t'encostipes. És el cervell de l'equip. Es passa el partit donant instruccions amb el dit. O és que estava comptant als jugadors com si fos un inventari?
THIERRY PEMÍ: Va demostrar un cop més la seva qualitat. Llàstima que al jugar sense ulleres, s'ha passat mig partit xutant a la cistella de bàsquet. Demano a la Directiva faci una colecta tipus "Domund" per comprar-li unes lents de contacte.
JOHNNY MARINHAM: El pilar del migcamp. La seva funció és molt important i compleix a la perfecció. Corre, xuta, dribla, tanca, marca (gols i al contrari), ordena, protesta, tira faltes, fa massatges als lesionats, porta el compte dels gols en contra (això sí que és difícil), esbronca, anima, ... Bufff! que em quedo sense alé! Si arribo a saber que ho fa tot ja no vinc a jugar i vaig directe al restaurant!
MARC VAN BASTEN: Voluntariós i lluitador. Cama esquerra d'or. Llàstima que la dreta la té només per recolzar-se. Se'l nota un pel desentrenat i cal que vingui més a jugar.
i per fí ... "Le capitain" GIUSEPPE TÊTEDEVILLE: Golejador com ningú i per això va fer el primer gol. Es va barallar amb la defensa i va rebre cops de tota mena fins que el darrer el va abocar al vestidor abans d'hora. Estic segur que el proper partit ens obsequiarà un altre cop amb la seva lluita.
Recordatori: Proper partit el dijous 21 Febrer a les 21.30 hores contra el líder invicte de la classificació. Es prega confirmació (com als casaments). Que Déu ens agafi confessats! Proposo la tàctica del "catenaccio i tentetieso". No pacharan! Vull dir No pasaran! El nostre repte és no perdre per més de 4 gols de diferència i ho podem aconsseguir! Ànim i força Arcs Iris, l'unic equip del món que té una botiga! O és a l'inrevès?
David (Corresponsal del Daily Rainbow Sports Magazine)
Els catalans no acostumem a celebrar aquest dia de manera especial. Preferim el dia de Sant Jordi, que a més cau en plena primavera i no com aquesta nit que fa una "rasca" important.
Així que el dia dels "Mamorats" (tal com ho deia la meva filla quan donava les seves primeres passes lingüístiques) s´ha convertit en el dia de "Thanksgiving" (Acció de gràcies) perquè, Gràcies a Déu que només ens han fet 10 gols !! Semblavem el Pucela davant el Madri$. L'àrbitre quasi s'empasa el xiulet de tants gols pitats, l'ordinador de la organització no tenia prou memòria per introduir els dígits dels gols i el nom dels golejadors i jo avui estic de baixa pel lumbago de tant ajupir-me a recollir la pilota del fons de la porteria.
Els que no ens venen a veure jugar es preguntaran quina és la raó, després de la "exhibició" donada aquesta nit, per la qual la Taron... Mandari... Mec... PELS DE CARBASSA COI ! de que setmana rere setmana, any rere any, continuem "perpetrant" el fútbol. Doncs les raons són, a saber:
Raó nº 1: La majoria dels components de l'equip són de l'Espanyol i ja estan MOLT acostumats a perdre.
Raó nº 2: Quina excusa millor per prendre unes copes de pacharan o café irlandès sense que "la parienta" et doni "la vara".
Raó nº 3: Ja tenim comprada la equipació i s'ha d'amortitzar. A més, si la samarreta tornés a casa sense suar, no podriem aplicar el nº 2 anterior.
Raó nº 4: Estem convençuts que algún dia guanyarem tots els partits. Això ho acostumem a pensar després de la 4ª copa de pacharan.
Raó nº 5: Valorem molt l'amistat.
Heu vist que he parlat poc del "pseudopartit", però ara és l'hora de l'homenatge als jugadors amb una descripció de la seva brillant actuació:
DAVID BEC'DAMM: Aquest cop a la porteria. Espectaculars vols de "palomita". Semblava suspés en l'aire com en Michael Jordan. Llàstima que sempre es dirigia cap el lloc contrari de la pilota. D'altra banda, molt atent a les sortides (del camp i el vestidor). Feia valer la seva hegemonia dins l'àrea ... verda d'aparcament del barri.
ISAAKEMBAUER: Fidel al seu principi: "Si passa la pilota, no passa el jugador". El jugador no passava però llàstima que la pilota passava per sota les cames d'ell i del porter. Contundent rebutjant la pilota (inclús amb "la jeta" si feia falta). Ho va fer 3 vegades perquè no estava prou inflada (la pilota). Una muralla humana davant els contraris que va rebre la medalla d'honor del Col.legi de Metges per enviar a l'hospital a 3 rivals (o era anar ell tres vegades? Ara no m'en recordo, deu ser la conmoció que vaig patir ahir al rebutjar de cap una caipirinha).
JORDINHO: El dominador de la banda dreta. El millor "carrilero" de l'Eixample. No para de pintar "carrils bus i bici" per les nits. Un extraordinari "secant" dels contraris doncs es beu tot el pacharan del celler.
HUGH GRANT: És per tot arreu. Amunt, avall, dreta, esquerra. Llàstima que el concepte "espai-temps" no el té del tot treballat. No obstant, progressa adequadament. Extraordinari en el gol marcat.
CARLINHOS MARRÓ: És un fenòmen de la natura. Aquesta nit, els contraris havien de jugar amb bufanda doncs corre tan ràpid que si passa al teu costat t'encostipes. És el cervell de l'equip. Es passa el partit donant instruccions amb el dit. O és que estava comptant als jugadors com si fos un inventari?
THIERRY PEMÍ: Va demostrar un cop més la seva qualitat. Llàstima que al jugar sense ulleres, s'ha passat mig partit xutant a la cistella de bàsquet. Demano a la Directiva faci una colecta tipus "Domund" per comprar-li unes lents de contacte.
JOHNNY MARINHAM: El pilar del migcamp. La seva funció és molt important i compleix a la perfecció. Corre, xuta, dribla, tanca, marca (gols i al contrari), ordena, protesta, tira faltes, fa massatges als lesionats, porta el compte dels gols en contra (això sí que és difícil), esbronca, anima, ... Bufff! que em quedo sense alé! Si arribo a saber que ho fa tot ja no vinc a jugar i vaig directe al restaurant!
MARC VAN BASTEN: Voluntariós i lluitador. Cama esquerra d'or. Llàstima que la dreta la té només per recolzar-se. Se'l nota un pel desentrenat i cal que vingui més a jugar.
i per fí ... "Le capitain" GIUSEPPE TÊTEDEVILLE: Golejador com ningú i per això va fer el primer gol. Es va barallar amb la defensa i va rebre cops de tota mena fins que el darrer el va abocar al vestidor abans d'hora. Estic segur que el proper partit ens obsequiarà un altre cop amb la seva lluita.
Recordatori: Proper partit el dijous 21 Febrer a les 21.30 hores contra el líder invicte de la classificació. Es prega confirmació (com als casaments). Que Déu ens agafi confessats! Proposo la tàctica del "catenaccio i tentetieso". No pacharan! Vull dir No pasaran! El nostre repte és no perdre per més de 4 gols de diferència i ho podem aconsseguir! Ànim i força Arcs Iris, l'unic equip del món que té una botiga! O és a l'inrevès?
David (Corresponsal del Daily Rainbow Sports Magazine)
CRÒNICA DE UNA DERROTA ANUNCIADA
8/02/08
"Yo no mandé a mis barcos a luchar contra los elementos". Va dir en Felip II després que la seva "Armada Invencible" s'enfonsés a l'oceà.
La derrota d'ahir nit de la Taron.....Mandarina Mecànica, és ben bé el que li va passar a en Felip II i si no ho creieu, mireu els "Elementos". A saber:
ELEMENTO 1 - EL PORTER RIVAL: Si el "Madriz" té a Sant Iker, aquest deu ser l'arcàngel Sant Gabriel creuat amb "El Chopo" i "L'Aranya negra". Fixeu-vos com era el paio que l'àrbitre li diu: "Portero, no humille al contrario parando las faltas haciendo el pino o le saco la amarilla".
ELEMENTO 2 - L'ÀRBITRE: En realitat ho va fer bé, però ja se sap que queixar-se dels àrbitres és un clàssic i nosaltres no hem de ser menys.
ELEMENTO 3 - PRINCIPIO DE ARQUÍMEDES (sempre hi ha d'haver un grec pel mig!): Que reza como sigue. A saber: "Todo cincuentón sumergido en una cancha de fútbol sala, experimenta un empuje hacia el banquillo igual al volumen de cervezas ingerido". Burrrp! Uy! Perdó! És que mentre escric la crònica estic disfrutant de la única rossa, picant i catalana que em puc permetre.
ELEMENTO 4 - EL CANSAMENT: Ja sé que sembla una excusa molt estandard. Però ... Cóm us sentirieu si tinguessiu que anar a dinar dos dies seguits a cal sogres, o anar a dues reunions seguides de l'APA, o full....ejar el diari del mateix dia, dos dies seguits?
Que ja ho diu "la parienta": "Comences amb molta força mentre et despulles al vestidor, t'emplees a fons al començament de partit i als cinc minuts ja ets a la banqueta, esgotat amb els ulls fora de les òrbites i sense ganes de repetir la experiència".
Aquesta crònica no fora verídica i complerta si no felicitessim als jugadors, que varen possar tot el seu empeny i esforç. Però ja se sap allò que li deien a en Curro Romero "Una mala tarde la tiene cualquiera, Maestro".
Aquests són els herois d'ahir nit:
Hugh Grant
Isaakson
Marc van Basten
David Bec'damm
Jordinho
Xavier O'Marin
Aleixkrikic
Thierry Pemí (2 gols)
i el "Míster" ... John M. Marinham
Us recordo a tots que el proper partit és el dijous 14 de Febrer a les 21.30 hores. Descanseu força i confirmeu assistència "plís".
Bon cap de setmana
David (corresponsal del Daily Rainbow Sports Magazine)
"Yo no mandé a mis barcos a luchar contra los elementos". Va dir en Felip II després que la seva "Armada Invencible" s'enfonsés a l'oceà.
La derrota d'ahir nit de la Taron.....Mandarina Mecànica, és ben bé el que li va passar a en Felip II i si no ho creieu, mireu els "Elementos". A saber:
ELEMENTO 1 - EL PORTER RIVAL: Si el "Madriz" té a Sant Iker, aquest deu ser l'arcàngel Sant Gabriel creuat amb "El Chopo" i "L'Aranya negra". Fixeu-vos com era el paio que l'àrbitre li diu: "Portero, no humille al contrario parando las faltas haciendo el pino o le saco la amarilla".
ELEMENTO 2 - L'ÀRBITRE: En realitat ho va fer bé, però ja se sap que queixar-se dels àrbitres és un clàssic i nosaltres no hem de ser menys.
ELEMENTO 3 - PRINCIPIO DE ARQUÍMEDES (sempre hi ha d'haver un grec pel mig!): Que reza como sigue. A saber: "Todo cincuentón sumergido en una cancha de fútbol sala, experimenta un empuje hacia el banquillo igual al volumen de cervezas ingerido". Burrrp! Uy! Perdó! És que mentre escric la crònica estic disfrutant de la única rossa, picant i catalana que em puc permetre.
ELEMENTO 4 - EL CANSAMENT: Ja sé que sembla una excusa molt estandard. Però ... Cóm us sentirieu si tinguessiu que anar a dinar dos dies seguits a cal sogres, o anar a dues reunions seguides de l'APA, o full....ejar el diari del mateix dia, dos dies seguits?
Que ja ho diu "la parienta": "Comences amb molta força mentre et despulles al vestidor, t'emplees a fons al començament de partit i als cinc minuts ja ets a la banqueta, esgotat amb els ulls fora de les òrbites i sense ganes de repetir la experiència".
Aquesta crònica no fora verídica i complerta si no felicitessim als jugadors, que varen possar tot el seu empeny i esforç. Però ja se sap allò que li deien a en Curro Romero "Una mala tarde la tiene cualquiera, Maestro".
Aquests són els herois d'ahir nit:
Hugh Grant
Isaakson
Marc van Basten
David Bec'damm
Jordinho
Xavier O'Marin
Aleixkrikic
Thierry Pemí (2 gols)
i el "Míster" ... John M. Marinham
Us recordo a tots que el proper partit és el dijous 14 de Febrer a les 21.30 hores. Descanseu força i confirmeu assistència "plís".
Bon cap de setmana
David (corresponsal del Daily Rainbow Sports Magazine)
ODA AL SABÓ
20/12/07
Benvolgut amic JLE,
M’he permés no citar el teu veritable nom per tal de que no siguis reconegut entre la teva parentela ni que els teus amics facin escarni del teu problema. Però jo sé que et reconeixeràs fàcilment en aquesta Oda que he compossat pensant en tú i sobre tot en aquells que dia rera dia pateixen el teu problema i que esperan que més aviat que tard tot aquest patiment s’acabi.
Espero que t’agradi
No sócs pas dolç com un pastisset
Ni tan alt com un avet
El meu cos és adaptable, fí i olorós
Tan se val el meu color, blanc, groc o marronós
Et dono massatges i et netejo l’impur
Amb la brutícia sóc força dur
Amb un altre sempre t’he vist
Sovint m’oblides i em posso trist
En el fons de l’armari m’arracones
Només em fan servir les dones!
A l’hora més important a faltar m’has trobat
Mai sóm junts quan en tens necessitat
Aquest oblit em fa mal
Es que no et serveixo com cal?
Em busques al matí, em busques a la nit
La meva absència et té colpit
Cada setmana t’en vas de festa
I a mí em toca la cresta
Els amics pensen que no em tens
Això de veritat no té gens
No siguis tan animal!
Costo menys d’un ral!
Sigues del tot complidor i ...
Porta el SABÓ al vestidor!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
.jpg)
