Final de temporada

Bany i massatge????????

LA CRÒNICA DELS GORGS

Ahir varem perpetrar la sortida anual de ARC IRIS FC de l'any 2009. He de dir que cada any es produeixen substancials millores en tots el aspectes. En l'esmorzar, per exemple. No faltava de res! Ni xocolata negra, ni llet descremada, no cigalós (vulgarment "carajillos"), ni els "Marín" arribant últims. Aquí teniu la entrada que va fer en Joan Manuel i dir, com a curiositat, que el que més corria va arribar l'últim i el més lent va arribar ... el primer!

Fixeu-vos si estava ben organitzat, que el Josep es va "inventar" unes obres a la carretera per tal de que tots féssim una ruta turística per Torelló. A més, aquest any la ruta era assequible fins i tot per a neòfits com jo

Tot i que alguns estavan un xic distrets

La majoria seguien la proverbial disciplina excursionista, seguint al seu líder

Esclar que alguns ja es varen perdre en el primer gorg i no va ser fins al final que els varem tornar a recollir.

Ara bé, seguim tenint uns "professionals" de les sortides, caminades, excursions o com li vulgue dir. Guaiteu l'invent que portava en Josep Lluís per hidratar-se sense haver de

obrir la motxilla!!

I en Pemi, com sempre, ens va obsequiar amb una exhibició/reportatge fotogràfic digne de ser premiada. (Des d'aquí li prego .... millor ... suplico, sigui "censurada" la foto del "Panxuts del Gorg del Colomer". Tots tenim fills i no volem que ens recordin amb aquella "fila")

Una cosa que hem de millorar de cara a l'any vinent és el comportament de la mainada, doncs això que va passar a l'hora de dinar, no és pas tolerable

I també haurem d'habilitar una zona de "migdiada" per tal que a l'Isaac no repeteixi la lamentable imatge d'ahir. Sembla que el darrer "xupito" de Ratafia va fer estralls!

Finalment, la tornada a casa, molt agradable

Però, que li farem, el pais està plé de "domingueros" que fan excursions als gorgs del prepirineu!!!

Que passeu molt bon estiu i vacances i fins la temporada vinent!!!

David Aballanet

Corresponsal de GORGian Nwespaper Limited

6 de Juliol de 2009

LA CRÒNICA DEL COMIAT (DE SOLTER!)

ARC IRIS - 3

SAP - 3

Snif! Snif! ... Buaaaaaaa!!!

L'Aleixxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx .......

S'ENS CASA!!!!!!!!!!

Ja t'ho has pensat bé??? Recorda aquell refrany català: "Home casat ... asa espatllat"

A més, ets un garrepa! Doncs no ho anuncia el tío quan ja haviem pagat el compte del sopar!!!!

Finalment sembla que en Josep serà sogre (ja de forma oficial).

Pel que fa al partit (darrer oficial de la temporada 2008-09), la imatge més repetida de la nit va ser

Sí, Sí, fins a tres vegades!! Ja ho dic jo, hem de jugar a Domino-sala!!

Altra cosa destacada és la gran afluència de jugadors. Fins 12 canviats i 2 "de carrer". Això representa un nou rècord mundial ARC IRIS d'assistència als partits. Com es nota que es feia la foto oficial de la temporada que es penjarà al blog avui mateix i ningú s'ho volia perdre!! Sort que en Pemi va portar la seva supermegahipercàmera de fotos amb Zoom gran angular de 67 milímetres i 24 megapíchels de resolució digital terrestre, sino no cabiem tots a la foto!!. Es que ahir en Pemi estava "sembrat"! Quins dos golarros que va marcar!!

A més del comiat de solteria, sembla més que probable el comiat a les lligues competitives d'ARC IRIS, que no vol dir pas la desaparició de l'equip sino una reconversió cap a "bolos" i "patxangues" menys dures per les capacitats físiques dels seus components. Al mateix temps, això voldrà dir la fí de les cròniques esportives com aquesta, que és la penúltima (falta la de la excursió del dia 5 de Juliol), cosa que em permetrà revifar el blog "pericu", últimament un xic abandonat.

Aquí us mostro el plànol de la propera excursió d'ARC IRIS

No us creieu al Josep. Es un "cachondo" i fa broma amb "fer el salt" o coses així. De fet ja ho va dir en Zapatero fa pocs dies: "PEPE! Antes del 15 de Julio, ARC IRIS irá a la playaaaaaa!! Y SERÁ BUENAAAAAA!! i ja sabem que el que diu el President del Govern va a Misa ... ,o NO??

Gràcies a tots (els que ahir hi eren i els que no però han ajudat ARC IRIS al llarg d'aquesta temporada) per la vostra participació activa i la paciència en llegir les cròniques.

Fins la excursió!!!

David McComiat

Corresponsal de "CRÒNIQUES D'ARC IRIS FC BLOG"

18 de Juny de 2009

LA CRÒNICA DEL "PLAN B"

ARC IRIS - 1

COTER - 3

Aquesta crònica hauria estat molt diferent si haguéssim deixat que les coses fluïren de forma natural i sense intervenir (o potser no).

Probablement diria ... Erem un de menys ... les lesions ens van matxacar ... el fútbol es así ... resultat enganyós ... la edat no perdona ... i d'altres excuses a l'ús.

En canvi, davant l'esdevenir dels aconteixements durant la setmana, varem tenir que aplicar el "Plan B" (que no és visitar a la Moreneta!), que consisteix en:

- Proveir de faixes lumbosacres als més veterans

- 4 litres de Til.la pels més joves (al final no calgué)

- Pregar tot el que sabem

- Demanar reforços a la U.S. Navy (mitjançant el nostre amic Iesgüikan)

- Concertar una cita a l'àrbitre amb la veineta del tercer.

Doncs encara que sembli increible, cap de les estratègies anteriors va funcionar i esclar que el resultat així ho reflecteix. No tindrem més remei que posar en marxa el "Plan C" per la setmana vinent. Què quina és la diferència amb el "Plan B"? Doncs com el seu nom indica ... és ... QUEDAR-SE A CASA!!!

Us assabento que el proper i darrer partit oficial de la temporada 2008-09 serà el dimecres 17 de Juny a les 21.30 hores i que es farà la foto oficial de la temporada que s'inclourà en el Blog d'ARC IRIS FC. El que no vingui no sortirà a la foto!!!. Per favor, confirmeu assistència per jugar i per la foto i posterior sopar de comiat (tot i que he sentit que s'organitza una "patxanga" pares/fills. Deu ser que els fills volen heretar l'abans possible!)

David Biplahn

Corresponsal de "The Xupiten Evening News"

12 de Juny de 2009

LA CRÒNICA DELS DARDS

ARC IRIS - 1

NASALCUL -3

Ehmmmmmmm!! Uhmmmmmmmmm!! Penso que serà millor començar la crònica pel final.

Heu provat alguna vegada de fer una partida de dards a 900 punts amb 7 persones amb tres caipirinhes, un orujo, una canya i tres copes de vi turbi al damunt? Doncs això és el que ens varem tenir que "inventar" cap a les dues de la matinada, per oblidar la humiliant derrota.

Em sap greu tenir que escriure el nom de l'equip contrari cada cop que ens els enfrontem, però és que els paios es diuen així!

Més greu em sap tenir que posar el resultat. A la primera volta ens varen guanyar per 6-3 (única victòria que tenien fins ara) i ahir amb el 3-1 han fet "doblete".

Per cert, algú em pot confirmar com es diu guanyar 3 copes la mateixa temporada? "Triplet", "Tripartit", Trio" (menage a trois)?

Després de la "trepanació" ocular que vaig patir ahir, resulta que el metge no em va advertir dels efectes secundaris. Una exposició massa perllongada al LASER podria fer que esdevingués en seguidor del Bar, $.A.. Però, vet aquí que vaig rebre una sobredosi "Laseriana" i encara va ser pitjor. Em vaig convertir en "fan" del ...... REALMADRIZZZ!!!

Oh, Déu meu, que he fet jo per merèixer això!!! No n'hi ha prou amb que les xicotes m'ignorin????

El metge m'ha dit que faci "vida normal". Però, quina vida normal puc tenir essent així de "diferent". Vaig en contra de la majoria!!! Em marginaran?? Em senyalaran amb el dit?? Seré un apestat??

De fet, anys enrera els gais també eren "molt diferents", estaven marginats i inclús els apallissaven i ara si no ets gai ets un "mindundi". Ser gai està de moda, és "xic". Són respectats i tothom vol tenir un amic gai. Potser d'aquí uns anys jo també pugui ser tan respectat i admirat com ara són els gais.

Sort que m'han receptat un col.liri que fa recular aquests efectes malignes i juntament amb llegir "Terra Baixa" i escriure 1000 vegades "No seré ni pensaré diferent dels altres" podré curar-me aviat.

Em sembla que m'estic embolicant més que "la pata de un Romano" (capteu el doble sentit, amics colers?) Pels que viatgeu a Roma el proper dimecres 27 de Maig, uns quants consells:

- No fraternitzar amb qui vagi vestit de vermell.
- Dir que ets seguidor de Ferrari i no de MacLaren.
- Dir que "il Catalano é molto vicino a l'Italiano (com exemple dir "finestra" i "palla").
- Assegurar que Ròmul i Rem eren Catalans (del Baix Empordà).
- Evitar pronunciar la paraula "Cazzo".
- Informar que a Barcelona també tenim un equip que se sembla a "la Lazio". És a dir, no guanya mai res però toca els .... ja m'enteneu.
- Gaudir de les catacumbes doncs allà us haureu d'amagar quan perdeu la copa.

La propera setmana no hi ha partit. Esclar, la "Sopa de Xampinyons" té preferència. Només queden tres partits per acabar la temporada (més una patxanga pares versus fills que està en fase d'organització). Oportunament sereu informats de la data i hora del proper partit. Ja que és inútil pels partits de futbol, al menys comenceu a entrenar per la caminada anual d'ARC IRIS.



David Caipidard
Corresponsal de "Rome Sports United"
21 de Maig de 2009

P.D.: Aneu al Google (imatges) i cliqueu "motxillaire" i veureu quin personatge surt a la quarta foto!!

LA CRÒNICA DEL PASTÍS

ARC IRIS - 3

SOFT LIBRARY - 6

OE, OE, OEEEEE, L'ISAAC ÉS COLLONUT ... COM L'ISAAC NO HI HA NINGÚ!!!

Aquesta llegenda viva del futbol-sala nacional català complia ahir el seu partit 1.000 a l'ensems que celebrava el seu aniversari (Ell prefereix que el guarisme quedi salvaguardat).

En aquesta dilatada carrera esportiva se li han comptabilitzat (per part de l'auditor oficial de l'equip Mr. Charles Segovia) 42 gols (21 en pròpia porta), 4.624 faltes, 106.415 rebuigs, 154 targes grogues, 2 de vermelles, 86.100 passades bones i 354.011 minuts de possesió.

A més, un cop acabats els partits, s'ha pogut documentar la ingesta de 881 litres de patxaran i 654 d'altres licors i destil.lats. La quantitat de cervesa que ha begut és equivalent al volum de tres vegades l'estany de Banyoles i existeixen gravacions que demostren haver repetit 61.312 cops la expressió "a tomar pel ...(piiiiiiiiiiii)".

Sí senyor! ja m'agradaria a mí tenir aquest Curriculum!. Especialment el de cerveses. Renoi! es que no té gens de panxa!.

Ara que per tenir 49 anys sembla una mica "deteriorat", "desgastat". Ai!!! ja se m'ha escapat l'edat!!! Ondia! perdona tio!.

Jo mateix, per exemple, tinc més edat que en Josep Lluís, que ja és un cop i mig avi i en canvi amb prou feina em fan més de 35.

No ... No ... l'acudit de "a cada cama" no si val!

Bé, ara seriosament (ji ji ji ... que se m'escapa el riure). La Associació Catalana de Futbol-Sala està a punt de inaugurar un momument a l'Isaac Marín.

Ai! Perdoneu! No és pas aquest tipus de "Monument". En que estaria jo pensant! Es que la celebració d'ahir nit encara no la he paït del tot (Llàstima que del pastís no va sortir cap noia despullada. JM pren nota per la propera vegada).

Ara sí! Eus ací el Monument!

Ai! No! que aquest sóc jo de jove!!

Renoi, ara no trobo la foto! Aaaaaaara!!!!!

MACO EHHHH????

I del partit que dir? El de sempre. Varem aguantar bé el 3-1 fins que dues lesions i el cansament ens van condemnar a les acaballes. Fins i tot en McMarin va jugar amb els lligaments trencats, així que ja veieu con està "el pati".

Per últim, fer palès un corrent cismàtic relatiu a la caminada anual, aparegut ahir (segurament fruit d'un grau d'alcoholèmia excessiu). Una facció es decanta per "acampada" enlloc de "caminada" i pel mar enlloc de la muntanya. Prefereixen un arròs negre al bocata excursionista de tota la vida i una volta en "xurro" mariner abans que els cingles.

En fí, que la temporada ha estat llarga i castigadora, amb un munt de lesions importants i baixes i la "sortida" del 5 de Juliol hauria d'acostar-se més a "tipus balneari" que a la Marató Olímpica de l'any passat.

Proper partit dijous 11 de Juny a les 21.30 hores. Ja que serà el penúltim partit "oficial" de la temporada (patxangues a part), fora bó que vinguéssiu tots per tal de fer la foto oficial de la temporada i "penjar-la" al blog. (que algú porti una càmera de fotos i sino ja la farem amb l'hipersupermega telèfon d'en Josep que té bluetooth, yellowcard, redlight, greentouch, sensurround i també porta als nens a col.legi). Confirmeu assistència l'abans possible.

David Sacher

Corresponsal de "Pessic Bread of Vic Magazine"

3 de Juny de 2009

LA CRÒNICA DEL JULIVERT

ARC IRIS - 4

GUMEPB HYPNOSIS - 6

Ahir era el dia de Sant Pancraç. Per si no ho sabeu, és un dels Sants més anomenats i venerats i tradicionalment s'acostuma a possar-li julivert als peus de la seva imatge per tal de que les pregàries i desigs es compleixin.

Cap al migdia, vaig procurar-me provisió de 12 kilos de julivert (mateixos kilos que el número del dia del Sant) i ufanós em dirigí cap a la Parròquia de Sant Pancraç (pels que desconeixen la seva ubicació, és prop de la Torre AGBAR a Barnalona) per fer ofrena al Sant del vert miracolós i demanar una victòria (contundent) d'ARC IRIS.

Després de dipositar el julivert als peus del Sant i encendre una espelma, amb els ulls perduts en els pensaments i el cos surant en el silenci de l'entorn, sento una veu dient: "Petit Perico, ja és la segona vegada que ens trobem. No creus que demanes massa miracles futbolístics? Mira que qui molt demana poc s'eforça!"

Benvolgut Sant Pancraç, li vaig contestar. Crec que has de fer un curs de reciclatge celestial. Esforç és justament l'únic que tenim i practiquem amb fruïció. Val a dir que amb resultats força decebedors. Em sembla que un 4-6 després de un 0-9 a la primera volta, és un resultat força digne. Faltaven 4 minuts i empatavem a 4. Només la nostra inevitable incompetència manifesta en els corners va permetre dos gols immerescuts.

No puc acabar aquesta crònica sense mencionar un fet prou inusual. En PEMI, tot un "gentlemen" (en idioma anglo) i "gentilhomme" (en gabatxo) va "perdre" ... NO, millor dit, va "extraviar" els nervis i es va encarar amb alguns jugadors rivals a la fí del partit, tot sigui dit, amb justícia, doncs com ja acostuma a ser habitual ultimament, sembla que els cou el cul (perdoneu la expressió) que ARC IRIS els planti cara seriosament i es comporten de forma barruera. Ja sabeu, puntades, empentes, provocacions verbals als jovanets inexperts (curiosament, no varen gosar tenir una mala paraula amb els que ja tenim cabells blancs). Els que el coneixeu, sabeu que per que en PEMI s'alteri, l'han d'haver fet grossa. PEMI...

El proper partit és el dimecres 20 de Maig a les 21.30 hores contra NASALCUL, "farolillo rojo" de la classificació. No em val cap altre resultat que guanyar. Confirmeu assistència doncs tenim baixes. Servidor no podrà jugar doncs m'han de fer uns foradets amb làser als ulls. Es veu que l'excés d'orujo blanc s'ha acumulat als ulls i fa augmentar la pressió ocular de forma que es fa necessari un drenatge (Ondia! com als camps de futbol!) per que l'orujo (el blanc, esclar) segueixi el seu curs natural i no saturi el cervell i així s'eviten dèries compulsives que supurin cròniques inversemblants com a les que us tinc acostumats.

Res d'importància però que no em deixarà jugar. Bé ... de fet ... si jugo amb el bastó blanc i el gos pigalle ... Ja veurem (mai millor dit). Si fos estrictament necessari em vestiria "de curt" i faria una mica de "bulto" i sino faré de teòric de la estratègia i de consumidor compulsiu de caipirinhes, si s'escau.

David Iridotomy

Corresponsal de The Jul & Green Football Magazine

13 de Maig de 2009

P.D.: Senyors, Jordi, Carles i Josep Lluís. Ja fa massa dies que en "Fernando" ens espera i no hi ha manera de interaccionar converses transcendentals "tripartites" (s'enten per les "tres" copes que ens "fotem" entre pit i esquena). Sembla com si esperéssiu a Sant Joan per compartir "gasto" amb un servidor que fa anys (més de 36 i menys de 57).

LA CRÒNICA DEL "CASAL ROCK"

ARC IRIS - 4

SAP - 2

Continua la ratxa històrica. Tres partits consecutius guanyant i quatre sense perdre, 10 punts de 12 possibles (tots els que tenim doncs haviem encadenat 5 derrotes en aquesta 2ª fase de la lliga), 21 gols a favor i només 10 en contra (8 i 33 respectivament en els altres 5 partits) i a 6 punts del darrer amb un partit menys (Per cert, el darrer només té un partit guanyat i va ser precisament contra nosaltres. Com d'aquí a dues setmanes juguem contra ells, no ens val més que una victòria contundent per tal de netejar la nostra imatge) (Una altra dada: SAP era i continua essent l'equip menys golejat del nostre grup - 13 gols fins ahir en 7 partits -, de manera que fer-los 4 gols i guanyar-los ha estat una gran fita).

Però aquesta vegada no teniem "tenors" ni "barítons" ni "sopranos". Tot eren "vells rockers" més aprop de la jubilació que d'una altra cosa.

Qui no té una hernia, en té dues. Qui no té menisc de vidre té hipertensió i per això la victòria d'ahir és d'un mèrit extraordinari.

Baixavem les escales, camí del camp, des del vestidor i el Josep comenta: "Juguem mitja part i anem a fer una cervesa al bar". La raó d'aquesta frase és que només erem 5 jugadors i s'ens feia impossible pensar en una altra cosa que una golejada en contra.

Però, vet aquí que començat ja el partit, en el seu segon minut, encara amb el 0-0 al marcador, s'ens va aparèixer la Mare de Déu de Montserrat, "LA MORENETA", obrant el miracle.

Tots sabeu que "LA MORENETA" fa miracles però només a aquells que compren el dècim de loteria. És a dir, a aquells que s'esforcen lo suficient per ser mereixedors de ser "ajudats".

Mentre discorria el joc, s'acosta un paio amb una bossa d'esports. Serà un ocell? Serà un avió? Serà Sant Pancraç que ha avançat una setmana el seu Sant? Serà Sant Judes, patró dels impossibles? NO, és ...... és ....... és ...... L'ALEEEEEEEEIX!!!!

TEMPS! TEMPS! li cridavem a l'àrbitre.

Bona niiiiiiiit! Demà farà un dia grisot, tapadot, ennuvoladot, tristot, aburridot, ...

NO! NO! àrbitre, la previsió climàtica d'en Tomàs Molina no ens interessa gens! Que paris el partit per que entri el nostre jugador! I allà mateix, en el temps mort, l'Aleix es va canviar, es va possar la "pròtesi genollar" i va sortir al camp després de 5 mesos d'absència!!!! i la nostra moral va pujar com l'escuma.

"LA MORENETA" va fer la seva feina i al descans guanyavem per 2-0. A la reanudació, dos gols més i el 4-0 semblava definitiu. Però poc dura l'alegria a casa del pobre i l'Aleix es va "trencar". Havia fet un partidaç, repartint assistències i fent gols, però encara havia d'arrodonir-ho i es va possar a la porteria per tal d'alliberar un jugador i evitar la inferioritat numèrica.

Veren caure dos gols del rival i encara mancaven 6 minuts. Les cares d'esgotament eren esfereidores

Per més desgràcia, el Josep també es va "trencar" i amb un de menys ho veiem tot molt complicat per aguantar el resultat. Va ser aleshores quan varem apel.lar a l'heroica, a la èpica, a treura forces del no res i amb una resistència numantina va finalitzar el partit. Semblava que més que guanyar ens haguéssin apallissat. En veritat la pallissa física sí va existir. Ens va costar un món pujar les escales i descalçar-nos per tal d'entrar a la dutxa. Però els dolors d'avui els donem com a bons i clarament ho repetiriem.

El proper partit és el dimarts 12 de Maig a les 22.15 hores. S'ha canviat respecte al calendari original per poguer gaudir de la final de la Copa del Rei de fútbol al dia següent.

Sembla que degut a les baixes i lesionats, no hi haurà més remei que comptar amb el "tenors" i més tenint en compte la entitat del rival. És el tercer classificat del grup dels "bons" i en el darrer partit contra ells ens varen "endossar" un 9-0. Per favor, confirmeu si podreu venir i també en quines condicions físiques us trobeu. Esperem que la ratxa continui!!

David Presley Stones

Corresponsal de The Wewillrockyou Times

6 d'Abril de 2009

LA CRÒNICA DELS "TRES TENORS"

LA CRÒNICA DELS "TRES TENORS"

ARC IRIS - 5

GERBER - 3

Amb el "Trident" dels "Tenors", ARC IRIS ha fet un salt de qualitat en els resultats obtinguts.

Bé, en realitat els noms de les samarretes haurien de ser "MARIN"; "CRUSAT"; "FUERTES", el que passa que el retolador va anar el Diumenge a les Carreres de motos a veure al seu cosí pilot que es diu Paolorossi i s'ha confós.

Ahir va ser un altra exhibició dels "Tres Tenors" davant un equip que el darrer partit ens va apallissar per 6 a 2. No hauriem de deixar de banda la aportació dels veterans, amb solidesa i consistència en defensa, llençant els atacs fulminants del jovent. Aquesta eclèctica sembla que dona bons resultats i segur que allarga la vida esportiva dels veterans.

El partit l'hauriem de batejar com "Surtit MARBÚ" per la quantitat de "galetes" que ens van repartir.

O també podriem dir-li "del bosc", per la quantitat de "llenyataires" (del Pallars) que hi havien a l'equip rival.

Resulta que ens cusen a puntades i finalment acabem amb 10 faltes i dues grogues en contra per només 7 faltes a favor i també dues grogues del rival. (Entre parèntesi diré que l'àrbitre, a la segona part, ens va advertir de que haviem comés 5 faltes i doncs la propera era "directa" i ja no varem fer més. Com s'explica doncs que fent 5 faltes a la segona part, tinguem un total de 10 i a la primera part no ens va advertir?? Oi que els comptes no quadren?? No serà que ens va apuntar alguna falta de l'equip contrari a nosaltres??)

Amb tot el respecte que em mereix l'àrbitre, diguem que "va cantar" i també "donar la nota", en consonància amb la crònica musical d'avui.

A la fí del partit, aquest és el comentari que s'escoltava en l'equip rival: "... Aquests ARC IRIS han fitxat uns cracs i semblan l'Espanyol! No hi ha manera de guanyar-los!". (Entre parèntesi recordar-vos que a la fí del partit, el rival va demanar les fitxes dels "Tenors" doncs potser pretenien guanyar el partit per alineació indeguda!! - Angelicos!! - És trist però encara hi ha gent que juga per guanyar i no pas per passar-s'ho bé i ser feliç)

Ja comencem a fer por als rivals i abans de canviar-se es pregunten si juguen els "Tenors". En cas afirmatiu, dubten si anar directament al bar i donar el partit per perdut o bé arriscar-se a ser apallissats per més de sis gols de diferència.

Aquesta vegada sí que tot l'equip va donar el "DO de PIT", cadascú segons les seves possibilitats, amb força actitud i compromís.

Proper partit el dimarts 5 de Maig a les 22.15 hores (canvi en el calendari degut a la demi-finale de la xampinyons). Sense poder comptar amb els "Tenors", imagino que tindrem dificultat en poder formar un "6" de garanties, confirmeu assistència el més aviat possible per tal d'anticipar possibles fitxatges de reforços.

Davidokis Callas

Corresponsal de The Liceu Sportive Bulletin

30 d'Abril de 2009

P.D.: Xavier, "rebota" aquesta crònica al Pol i al Marc per favor.

LA CRÒNICA DE LA ROSA

ARC IRIS - 9

COTER - 2

Ja l'any passat varem tenir partit el mateix dia i l'endemà la crònica era titulada de "SANT JORDI". Avui no seré pas gaire original. Primer de tot, dir-vos que he triat "ROSA", com a títol de la crònica, enlloc de "DRAC" per dues raons fonamentals. És més maca. És més romàntica. I com sóc un cronista sensible al que li agraden les noies maques i romàntiques, ni tan sols he valorat la possibilitat de titular la crònica com del "DRAC".

Clar que, de vegades el romanticisme acaba en ferides profundes i amb seqüeles

Per això, els pètals de la ROSA són tan efectius guarint les ferides de l'amor. Es disposen sobre la ferida i el seu color i calor alleugen el dolor, la melangia i la tristor.

Em sento feliç d'haver nascut en una terra on la ROSA simbolitza al mateix temps la felicitat i alegria de l'amor com la poesia de l'esperança i la il.lusió. Us recomano que a més de regalar-la a la vostra estimada en el dia d'avui, us la regaleu a vosaltres mateixos i si en veient-la, un cop a casa, us cau una llagrimeta ... o dues ...

... és que ha fet el seu efecte festiu-curatiu.

No sé que em passa (o potser sí) que cada cop les cròniques esdevenen menys humorístiques i burlaneres i es tornen íntimes, tovetes i tristones. Deu ser la primavera i la manca d'irrigació sanguínia suficient que fan que em trobi com el clima primaveral, ... inestable. Així, hauré de automedicar-me a base de caipirinhas, xupitos d'orujo d'herbes i aigua de Roses per, al menys, curar els símptomes.

... Eh! ... Sí! ... Com? ... La crònica? ... El partit? ... QUIN PARTIT???

Es que no tens sensibilitat, dropo? Que no saps identificar un artista treballant?

Aviam si respectem el temps oníric de la senil febre primaveral CO (piiiiiiiiiii) ONS!!

No tens el més mínim respecte pel nucli més sensible de la fibra emocional cromosòmica endògena cardiovascular ... o sigui ... DEL COR!!!

Apa! aquí tens la teva croniqueta del partidet!

Arribàrem, Veiérem, Guanyàrem (del Llatí: VENI, VIDI, VINCI). Corolari: JA ERA HORA!! (del Llatí: Horae nostri erat!!). Pels que no varen venir, aquí teniu els tres fitxatges que teniem ahir i esclar, l'equip contrari es va quedar bocabadat, sense reacció i els varem fotre canya!!

SÍ, SÍ, no poseu aquesta cara ni us refregeu els ulls. No m'he equivocat al escriure el resultat!! I podien haver estat més!! El porter rival va fer un partidaç!!

Lamentablement la única cosa que va faltar va ser que en Jordi, en la vigília del seu Sant, fes un extraordinari golaç, tot i estar a puuuuuuunt per dos cops, i no varem poder celebrar d'aquesta manera.

Però li varem dedicar la victòria, cosa que no passa sovint (més o menys cada vegada que s'acosta a la Terra el cometa Halley) i menys per aquest resultat. Jo ja m'havia acostumat a comptar els nostres gols amb els dits d'una sola ma i m'en sobraven uns quants!

Proper partit dimecres 29 d'Abril a les 21.30 hores (tranquils que el Bar, $.A. juga el dimarts 28). AaaaaaH! (suspir profund) Confirmeu assistència (o no).

David Lecoeurblessé

Corresponsal de Cogetusombreroypontelo Weekly Chronicle

23 d'Abril de 2009

P.D. nº 1: Felicitats JORDI!! Que sàpigues que les no-caipirinhes d'ahir no caduquen i les deus. Esperarem a que hi hagi quòrum.

P.D. nº 2: Josep, en correu apart t'envio l'acta del partit per que la pengis a la nevera o directament la emmarquis i la posis a la capçalera del llit.