LA CRÒNICA DEL JULIVERT

ARC IRIS - 4

GUMEPB HYPNOSIS - 6

Ahir era el dia de Sant Pancraç. Per si no ho sabeu, és un dels Sants més anomenats i venerats i tradicionalment s'acostuma a possar-li julivert als peus de la seva imatge per tal de que les pregàries i desigs es compleixin.

Cap al migdia, vaig procurar-me provisió de 12 kilos de julivert (mateixos kilos que el número del dia del Sant) i ufanós em dirigí cap a la Parròquia de Sant Pancraç (pels que desconeixen la seva ubicació, és prop de la Torre AGBAR a Barnalona) per fer ofrena al Sant del vert miracolós i demanar una victòria (contundent) d'ARC IRIS.

Després de dipositar el julivert als peus del Sant i encendre una espelma, amb els ulls perduts en els pensaments i el cos surant en el silenci de l'entorn, sento una veu dient: "Petit Perico, ja és la segona vegada que ens trobem. No creus que demanes massa miracles futbolístics? Mira que qui molt demana poc s'eforça!"

Benvolgut Sant Pancraç, li vaig contestar. Crec que has de fer un curs de reciclatge celestial. Esforç és justament l'únic que tenim i practiquem amb fruïció. Val a dir que amb resultats força decebedors. Em sembla que un 4-6 després de un 0-9 a la primera volta, és un resultat força digne. Faltaven 4 minuts i empatavem a 4. Només la nostra inevitable incompetència manifesta en els corners va permetre dos gols immerescuts.

No puc acabar aquesta crònica sense mencionar un fet prou inusual. En PEMI, tot un "gentlemen" (en idioma anglo) i "gentilhomme" (en gabatxo) va "perdre" ... NO, millor dit, va "extraviar" els nervis i es va encarar amb alguns jugadors rivals a la fí del partit, tot sigui dit, amb justícia, doncs com ja acostuma a ser habitual ultimament, sembla que els cou el cul (perdoneu la expressió) que ARC IRIS els planti cara seriosament i es comporten de forma barruera. Ja sabeu, puntades, empentes, provocacions verbals als jovanets inexperts (curiosament, no varen gosar tenir una mala paraula amb els que ja tenim cabells blancs). Els que el coneixeu, sabeu que per que en PEMI s'alteri, l'han d'haver fet grossa. PEMI...

El proper partit és el dimecres 20 de Maig a les 21.30 hores contra NASALCUL, "farolillo rojo" de la classificació. No em val cap altre resultat que guanyar. Confirmeu assistència doncs tenim baixes. Servidor no podrà jugar doncs m'han de fer uns foradets amb làser als ulls. Es veu que l'excés d'orujo blanc s'ha acumulat als ulls i fa augmentar la pressió ocular de forma que es fa necessari un drenatge (Ondia! com als camps de futbol!) per que l'orujo (el blanc, esclar) segueixi el seu curs natural i no saturi el cervell i així s'eviten dèries compulsives que supurin cròniques inversemblants com a les que us tinc acostumats.

Res d'importància però que no em deixarà jugar. Bé ... de fet ... si jugo amb el bastó blanc i el gos pigalle ... Ja veurem (mai millor dit). Si fos estrictament necessari em vestiria "de curt" i faria una mica de "bulto" i sino faré de teòric de la estratègia i de consumidor compulsiu de caipirinhes, si s'escau.

David Iridotomy

Corresponsal de The Jul & Green Football Magazine

13 de Maig de 2009

P.D.: Senyors, Jordi, Carles i Josep Lluís. Ja fa massa dies que en "Fernando" ens espera i no hi ha manera de interaccionar converses transcendentals "tripartites" (s'enten per les "tres" copes que ens "fotem" entre pit i esquena). Sembla com si esperéssiu a Sant Joan per compartir "gasto" amb un servidor que fa anys (més de 36 i menys de 57).