Són les set del matí, com cada dia, i tinc cruixida la osamenta pel partit d'ahir i un munt de son a les orelles. Les portes de l'ascensor, al obrirse, em donen la alegria matinal enmig de tant dolor físic. La veineta del pis de dalt apareix somrient dins la cabina elevadora. Oh! Déu meu! i jo amb aquests talls d'afaitar-me!
En aquell moment desapareixen tots els mals. Amago la panxona, posso recta la esquena, li regalo el millor somriure i li dessitjo bon dia. Mentretant, pel meu cap s'amonteguen els tòpics habituals de converses d'ascensors. Que si han dit que plouria, que si fa més fred que ahir, que si renoi quina manera de matinar ... Volia fugir d'aquestes converses avorrides i sense sustància i decideixo aventurar-me a alguna cosa més agosarada, audaç i atrevida. Al capdavall no tinc res a perdre.
Però abans que podés obrir boca, ella dispara primer.
- Fas cara de cansat. Em diu.
- Sí, clar, es que ahir nit vaig tenir partit de futbol-sala i ...
- Em dic EVA, i tú?
- Adam ... vull dir David! Perdona, encara no estic del tot despert.
- I com va anar el partit?
- Bé.
- Només bé? Vareu guanyar? Per què no m'expliques més coses?
- De debó t'interessa saber com va ser el partit?
- I es clar que sí!
- Doncs escolta això.
ARC IRIS - 1
FREPI - 2
Com es veu pel resultat, va ser un partit molt igualat que finalment es va decantar per dues errades de porter.
El que no va estar igualat va ser la edat dels rivals. Podrien ser els nostres fills. Pràcticament els doblavem la edat i això es va traduir en una segona part agònica en quant a resistència física. D'altra banda, els FREPI, varen donar més llenya que la que tenen les sequoies gegantines i com a conseqüència d'això la directiva es veurà obligada a contractar fisioterapeutes especialitzats
per tal de poguer-nos recuperar pel proper partit. En fí, derrota que cou però només fins el segon pacharan. Que tot en aquest món té solució!
Al acabar d'explicar-li, tots dos davant el seu AUDI A-3 de color blau cobalt, ja feiem tard a la feina, però en aquell moment el meu cap estava molt lluny d'una cantonada de l'eixample barceloní o preocupat si podria seure al tren. Només sabia que la setmana s'em faria més curta tot esperant una nova trobada amb l'EVA - la "vecinita" més maca de SantQ - dins la caixa de pujar i baixar, encara que sàpiga que la moto de gran cilindrada que hi reposa al costat del seu cotxe no la condueix ella.
Quedeu tots convocats per proper dimecres 10 de Desembre a les 22.15 hores, per recuperar el partit aplaçat de la primera jornada. Aneu confirmant assistència i recordeu de felicitar als Xaviers que avui és el seu Sant i a les Immaculades i les Concepcions el proper dilluns.
DAVID LOVEÍ
Corresponsal del Neighbourhood Morning Star
3 de Desembre de 2008
.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada