15 de nov. 2011

LA CRÒNICA DE LA CUIXA

La Enciclopèdia Catalana defineix el mot "cuixa" com: "Part superior de la pota dels vertebrats" o bé "Part del membre inferior entre l'anca i el genoll".

Espero no trobar-me de cara a l'individu que va fer aquestes definicions tan barroeres. Ja d'entrada introdueix en una de les definicions la expressió "membre inferior"!!! quan de tots és sabut que el "membre inferior" NO es diu "cuixa" sino ... PEU!!! (alguns també l'anomenen "petit general").

Tothom sap que una "cuixa" és: "Part anatòmica femenina que queda al descobert quan no duent pantalons només són els melucs els que reben aixopluc per part d'una brusa talla 36 (o sigui, molt petita) guarnida per un cinturó que habilita l'aixecament de la mateixa".

Estarem d'acord tots, especialment aquells que varem tenir el privilegi de sopar a la terrassa de la Crêpe Nova el passat dimecres 9 de Novembre, en que la definició alternativa que proposo és molt més acurada i respon a la realitat

13 de set. 2011

LA CRÒNICA DELS 300 MILIONS

Si una cosa distingeix els homes de les dones és la seva capacitat de “fardar”. A nosaltres ens agrada presumir de coses que cap altre home o ben pocs han fet, com per exemple: Jo vaig anar al primer concert dels Rolling Stones a Barcelona i estava a primera fila i vaig rebre al menys tres “capellans” de’n Mick Jagger, o bé, Jo vaig anar a la “mani” de l’11 de Setembre del 1977 (la del milió de persones al Passeig de Gràcia) i era a primera fila portant la pancarta (Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia) al costat de’n Jordi Pujol, o bé, Jo sóc podòleg i li tallo les ungles a l’Iniesta.

Les dones en canvi no “farden”, simplement es posen les coses al damunt. Porten bruses de Dona Karan, cinturó de Gucci, sabates de Ferragamo, bosses de Louis Vuiton i ulleres de sol de Dolce i Gabana.

Ara bé, si d’alguna cosa “fardem” els homes i les dones simplement s’inhibeixen és del tema sexual. Que si la meva “pipa” és la més llarga de tots vosaltres, que si la teva és llarga la meva és gruixuda, que si jo ho vaig fer cinc vegades seguides … Però la proessa més gran que mai ha estat explicada en una reunió d’homes i que he tingut el privilegi no només d’escoltar sino de compartir partit de Pàdel amb el protagonista, i dit sigui de pas només de pensar-ho se’m posa la pell de gallina, és la de tenir 300 milions d’espermatozoos ràpids fent gresca per allà baix, quantitat al menys tres vegades superior a qualsevol català mig (potser només els de Bilbao podrien igualar-ho) i que obre un ventall de possibilitats força engrescadores com les que ara us faré saber:

1- Obtenir de la Secretaria General de Catalanitat de la Generalitat de Catalunya el Certificat de “Català Fèrtil de 1er Nivell” per tal de tenir prioritat en la fecundació de dones catalanes, preferentment catalanistes i independentistas i així procrear futurs vots “SÍ” a la independència de Catalunya.

2- Crear una empresa, com a bons catalans emprenedors, per tal de comercialitzar un producte amb denominació d’origen, de qualitat tan elevada i obtenir força beneficis que ens permetin ignorar el pacte fiscal i obviar les possibles devallades del deute públic i la llargament anunciada fallida del sistema de pensions, mitjançant la venda de “potets” amb 300 milions de “campions” especialmente més enllà de l’Ebre i així poblar la Meseta de “catalanets”.

3- Crear la EFSA (European Fast Sperma Association) per exportar el nostre producte estrella i també per fomentar el turisme sexual al nostre país.

És clar que tanta quantitat de “campions” als baixos de l’edifici pot esdevenir en falta de reg sanguini al terrat i malmetre l’equilibri neuronal de l’ndividu en questió, però el problema és menor ja que es transmet l’ADN i no pas les neurones i per tant la puresa de la descendència és fora de tot dubte.

Faig doncs una crida a les dones catalanes per al voluntariat de “cubrició” d’aquest especímen inigualable, català, jove, guapo i … PERICU!!! (Així compensarem la desigualtat actual).

Ai! Tot això em recorda els meus temps de joventut i aquell dia que en un vol de New York a San Francisco vaig seure al costat d’una dona extremament bonica, rosa, alta, ulls blaus ben primeta i amb uns pits rodons i desafiants amb en Isaac Newton i la seva teoria, que va seure al meu costat a la cabina de l’avió.

Turbat per la presència d’aquell troç de dona, vaig atrevir-me a preguntar-li … Viatge vostè a San Francisco per negocis o per plaer? Per les dues coses, em va respondre en un perfecte anglès de la costa est. Vaig a un congrés de sexología en el que sóc ponent. Ah! que interessant, vaig afegir. I tant, diu ella, amb la meva ponència acabaré amb els tòpics del sexe. I quins són, si es poden saber, vaig preguntar. Doncs un d’ells és que els negres són els que tenen el penis més llarg i en realitat són els àrabs qui ho tenen i l’altre és que els millors amants són els italians i no és pas cert ja que són els andalusos.

Per cert, diu ella, no ens hem presentat, jo sóc Amy Boobs, i tu … com te dius?

I jo li vaig dir … Em dic Mohammed però els meus amics em diuen “Pisha”!!!


Crònica escrita, produida i dirigida per David Aballanet el 9 de Setembre de 2011 (després d’un arròs i un Limoncelo)

5 d’abr. 2011

Paraula de David

Sàvies paraules les d'en Josep,
Tot i el seu pinçament,
Es veu ben clarament,
Que no li ha afectat la ment.

Ni en Carles ni jo mateix,
Sabem d'economia un collo,
Doncs el que dominen amb escreix
Es l'aixecament de cigaló.

Dels Pericus el que s'ha de dir,
Es que estem cremats com calçots
Els que el Pemi es va cruspir,
Sense vergonya davant de tots.

I pel final deixo la independència
Que cada cop es mes a tocar
Peró no hi ha cap urgència,
Millor provar un "irlandès" després de sopar.

I ja sabeu el que el refrany diu,
A l'estiu tota cuca viu
i els dijous amagueu els ous!

David

EL PERDO AL GERMA DESCARRIAT (EL DIUMENGE PASSAT) VISCA ELS CALCOTS !!!!!!!!!

Benvolguts druides del futbol i companys esportius i de bona taula …

Quina sensibilitat expresseu

Els qui els diumenges mati a futbol jugueu…

quina finura,

quina comprensió,

el cor em depura

aquesta germanor…

el dolor d’en Pemi

d’haver desertat

l’estima de l’ Aleix

en fer-li costat

jo tambe m’apunto

a l’amic perdonar…

és un crac del fúmbo

i dels calçots preparar…

però dijous ja s’acosta

per trovar-nos altra volta

i disfrutar del bon joc

sense trencar-nos la closca…

a cagar pastorets,

a cagar a la via,

que ja vola la lliga

amb el Madrit que fa figa…

i el teatro del bueno

que li fot en Mourinyo

que s’obre de cames

que pel cul se la endinyo…

a la merda la lliga,

i tambe del rei la copa,

que el Madrit no s’ensuma

ni la copa d’europa….

Ai Madrit Madrit,

l’any passat de sequera

i aquest pel “darrera”

ja no saps que fer

per quedar-te a primera…

tra la ra la la laaaaaaaaaaa collons quin tramvia…

tra la ra la la laaaaaaaaaaaaaaa que be que s’hi vaaaaaaaaaaaaaaaa

… a cascarla al mirador de l’ alcalde…

que a les properes ereccions, menjara tanta merda com el pobre Madrit

au siau bandolers incompresos…


Carles Avila

21 de març 2011

LA CRÒNICA DE L’INDEPENDENCE DGAY

El dia en que vaig assabentar-me que la Jodie Foster era lesbiana va ser dur i tot d’una vaig decidir que si volia tenir cap possibilitat amb ella, amb la dona que provocava que els meus glòbuls blancs es tenyissin de blau, jo també me n’havia de fer. Però vet aquí que un expert en la matèria va advertir-me que això no era possible. Ser home i lesbiana sembla que és incompatible i que en tot cas m’hauria de fer gay.

Es veu que els gays tenen una sensibilitat especial que connecta amb les dones perquè les escolten, no pas de temes banals sinó de sentiments i sensacions, dels seus problemes, de les seves angoixes, és a dir obren el seu cor a un estrany de gènere oposat, que no contrari, però que al estar segures que no pretén obtenir el que tots cerquen, doncs accepta els seus consells i consol, la proximitat i els dóna permís per endinsar-se en la seva intimitat femenina, normalment força hermètica.

Després de sentir aquesta dissertació em vaig preguntar si és que he estat gay sempre i no ho sabia ja que trobava que tota la vida havia estat fent coses suposadament de gay, si era hora de sortir de l’armari, però com podia sortir d’un lloc on no sóc conscient d’haver-ne entrat mai? És aleshores vedat exclusiu aquest territori de sentiments i qualitats quasifemenines als gays? Què sóc realment? Lesbigay? Pseudogay? Heterogay? Gaylipolles? En tot cas vaig arribar a la conclusió que era un ser més aviat rarot i a més sent de l’Espanyol el cercle de la raresa i peculiaritat estava complert.

Com ja va dir Hamlet, “Ser Gay o no ser Gay, aquesta és la pregunta”. Potser el mateix Hamlet ho era o potser també la calavera a qui mirava mentre feia la pregunta. El que és clar és que la calavera va deixar de fumar de forma sobtada abans de fer-li qualsevol pregunta que pogués contestar.

Aquest debat és igual d’estèril i inútil que plantejar-se la independència. No és tan important el que sentim com el que els altres ens fan sentir. Ser gay em farà lligar amb les senyores? NO, doncs no sóc jo qui decideix. Amb la independència passa el mateix i per tant crec que hem d’estar d’acord que davant aquesta circumstància, val més ser el que un sent que és i no el que pensa que li farà obtenir uns resultats que finalment esdevenen gairebé utòpics.

Haurem doncs de commemorar l’INDEPENDENCE DGAY. El dia de la independència que ens permeti agermanar-nos amb aquells/lles que fins ara no ens entenen o no entenem gens. Potser llavors podrem independitzar-nos dels tòpics, dels prejudicis, de la demagògia, de tenir que fer veure coses diferents del que som. Aquell dia, si arriba, tots serem diferents i les nostres similituds desiguals ens aproparan.

Avui, dia de Sant Patrici, paradigmàtic Sant de la independència d’un poble, l'hem celebrat com cal, és a dir amb un parell de cafès irlandesos, tot desitjant ser gay … o independent … o les dues coses que tan se val treballar que fer feina.

El proper dijous 7 d’Abril, ja entrada la primavera però encara amb hora hivernal, esteu tots convocats al partidet de futbol-sala mensual. Ja podeu confirmar a partir d’ara i el que no vingui és un mari … gay!

David Aballagay

Saint Patrick's gay, 2011

8 de març 2011

Sense títol 4

Hostia, Toni Casamada

… quina cosa tan salada

Veig que tu també

a suar la cansalada

al final t’has apuntat.

Has fet un cop de cap

I per fi t’has adonat

que amb la colla del futbol

encara que no marquis gol

tot hom queda ben parat

I despres de tan jugar

I despres de tan suar,

Anirem tots a sopar,

I els mes trempats també a ballar…

Res mes, aimat company

Espero que aquest any,

Puguis fotre la clau al pany…

Salut i força pelut !

Carles Avila

Sense títol 3

Que bèstia ets escrivint amb poesia

desprès del que he llegit

el dijous en lloc d'anar al llit

a sopar amb vosaltres m’animaria.

Toni Casamada

Sense títol 2

La mare que us va parir!
que ara toca fer poesia
i parlar de Sant Medir...

La plantilla de l'arc iris, amb l'excusa del futbol
aprofita l'avinentesa
per fotre's fins al cul de cervesa
després de marcar algun gol...

Arròs, llamàntol, vino turbio i caipirinha
això sí que serveix per unir i fer pinya.

ansuputamadre o pescadito
qualsevol excusa és bona
per acabar fotent-se un xupito...

Per rememorar les grans temporades
l'esperit de l'arc iris
recòrre les nostres contrades
i quan cal fot cigronades.

Esmorzars de pagès l'estiu,
i cafè amb gotes
i tot seguit ens calcem les botes
per acabar remullats en algun riu.

Grans fotografies ens han sortit!
Vestits de futbolista
però també als gorgs
amagant panxa i traient pit.

Oh! amics,
quina joia
aquells partits!

Per la memòria d'aquells instants!
Fem poesia
i brindem per seguir jugant
fins fer-nos grans!

Hug

Sense títol

NOMES EL JORDI VA COMPLIR
AMB LA FESTA DE SANT MEDIR
I PER AIXÒ VA GAUDIR
D'UNS QUANTS GLOPETS DE VI

CASUALITAT QUE, AL SER GRAS, AQUEST DIJOUS
TAMBÉ HI HAVIA BOTIFARRA D'OUS
I TRUITA DE PATATES I COCA DE LLARDONS
I ELS QUE NO VEU VENIR, US TOQUEU ELS C.....

AIXÍ APRENDREU A SER FIDELS A SANT MEDIR
I NO FER COM MIGUEL ANSAPUTAMADRE
QUE DE LA FESTA VOL FUGIR

I..............JA PORTO MASA TEMPS I JA NO EM SURT RES MÉS
O SIGUI QUE A CAGAR A LA VIA AIXÒ DE FER-HO EN VERS.

Josep

1 de març 2011

LA CRÒNICA DE LA TERRASSA

25 Febrer 2011

Aquella nit feia fresca i força humitat. Sopar a la terrassa, tot i haver-ne calefactors, s'aventurava com un viatge cap al refredat de nas, un no gaudir de les viandes, una condemna curta però intensa. Varem "prendre per ses culs" (expressió mallorquina que significa seure) i aviat ens varem adonar de que dos de nosaltres havien ocupats els llocs equivocats, fins i tot es podria dir que maleïts. Eren els situats a la banda oest de la taula, amb l'esquena a tocar de la cristallera transparent i sensual, insultantment provocativa.

El fred que s'endevinava, desapareixia ràpidament. La sang accelerava el seu moviment i les artèries semblaven la autopista de la costa al capvespre d'un diumenge de Juliol. Les divuit "vestals", seguides una rera l'altra, que reien i bellugaven de manera voluptuosa davant els nostres ulls, provocaven aquelles alteracions cel-lulars que sobretot afectaven als òrgans oculars que, de sobte, havien aconseguit la facultat de deixar sense feina a les parpelles. Les jaquetes i bufandes fora, les cervicals malmeses ... Què prendran de postres? ... Jo ... el mateix que la rosa de la cantonada ... vull dir ... un café irlandès amb força valium! Suspirs llençats a l'humit aire de la nit sarrianenca. Records d'èpoques pretèrites que ja no tornaran, apenes apaivagats per unes quantes trufes que ens ofereix en Miguel (i que com sempre es cruspeix en Jordi en la seva quasi totalitat) mentre sentència: "Yo creo que Carlos no viene por que es maricón!" i matitza: "No gay, ... maricón!"

I d'ençà aquest episodi, tenim reservada una "taula amb vistes" ... més aviat l'hem comprada! per tal de gaudir a primera fila del càsting del remake de "mujercitas" o d'un anunci de bollycao, que tan se val treballar que fer feina, i tot això supervisat pel Sheriff de la Bonanova, en Paco Jonesyo, no fos cas que el personal prengués mal al intentar evitar els seients maleïts de la taula i els veïns es queixessin del soroll de la sirena de l'ambulància que acut a socórrer als malferits.

Fins la propera nit ... que esperem no plogui doncs se'ns esconya la visita a la terrassa!

David

21 de febr. 2011

Conversa 3 : la definitiva

19/02/11

Perdoni Sa Senyoria per tan lamentable oblit
Que no era intenció convocar aquest partit
En dia tan assenyalat
Que evites tot d'un plegat
L'assistència del tot massiva
De la gent fidel i devota
Del Sant que ara pertoca
En celebrar tan espectacular comitiva.

Aquell dia sereu tots benvinguts
A l'insigne Vila de Sant Cugat
On festa grossa hem organitzat
Per acollir als nouvinguts.

Passem doncs la tradició
Del primer dijous del mes
Al segon, si no us fa res
Per fruir de la afició.

O potser us estimeu
Que la festa sigui el tercer
Ja que mes a prop us trobareu
Del dia de Sant Josep Obrer.

Aixi, tot aprofitant l'avinentesa
Podreu pagar el beure post-sopar
Fent de tots entesa
Que la INDEPENDÈNCIA no pot trigar.

Au! Ja dira Sa Senyoria que vol
Doncs el que jo vull
No es mes que de gent fer un recull
Per poguer jugar a futbol.

Pel que fa a anar a votar
Sa Senyoria ha de saber
Que servidor es foraster
I no pot a aquest joc jugar.

Espero amb ansietat
La opinió de qualsevol implicat
Per tal d'esbrinar
Si hem de jugar o mes aviat plegar.

I el cor, el que em demana
Es que passeu un bon cap de setmana
I si us serveix de consol
VISCA L'ESPANYOL!!!

David, dixit

Conversa 2

19/02/11

David, sembla que visquis a BABIA i no a SANT GUGAT. Com pots convocar partit el dia de Sant Medir?, diada de festa gran a Gràcia i a SANT CUGAT. Dia per recollir caramels per tot l'any, dia per pensar en SAPUTAMADRE que espera amb deliri els caramels de SANT MEDIR, dia per no fotre res més que estar al carrer (com fèiem de petits) i cridar VISCA EL BARÇA... ai no VISCA SANT MEDIR.
Com que veig que la convocatòria no tindrà èxit,...........................Us convido (com cada any) a la desfilada de les Colles de Sant Medir pel Carrer Gran de Gràcia, a partir de les 20.00 hores del dijous dia 3 de Març.
Per Sant Modest compteu amb mi pel PADEL i ja que va de SANTS, potser que vagis a portar els OUS a les CLARISES per demanar que no plogui.
Ja heu anat a votar???????????? No per l'Hereu o la Tura .................per L?INDEPENDÈNCIA.
Bon cap de setmana i fins dijous.

Josep

Conversa 1

18/02/11

Amics,

Després del NO partit d'ahir degut a la pluja, convenientment NO prevista per servei meteoroIlògic de Catalunya (al menys l'arròs del sopar estava genial) he de convocar-vos pel proper dijous 24 de Febrer a la mateixa hora i lloc i prometo no mirar la previsió del temps per tal de que faci una nit esplèndida. Aneu confirmant per saber quantes pistes reservar.

D'altra banda, com sabeu, es van suspendre les convocatòries pel futbol-sala dels primers dijous de cada mes per falta de quòrum reiterat. Un cop més, faré la tentativa d'aconseguir al menys 12 jugadors pel proper 3 de Març, primer dijous del mes i assenyalat dia de Sant Medir, per la qualcosa us demano que feu l'esforç de prendre ferm compromís de venir i mirar de portar algú conegut, familiar, etc. a veure si per fí podem retrobar-nos i "patxanguejar".

Lluís, porta al Sergi, Isaac, ja tens l'alta per jugar de defensa "escombra"?, tant sí com no mira de portar al Xavier, Josep, porta al Kyle, la resta ... porteu a qui pogueu. Teniu dues setmanes per aportar gent i confirmar assistència (a jugar i a sopar, eh! que després és molt difícil trobar lloc al restaurant per tanta gentada).

Gràcies per la vostra col-laboració i que tingueu un bon cap de setmana.

David