LA CRÒNICA DE LA TERRASSA

25 Febrer 2011

Aquella nit feia fresca i força humitat. Sopar a la terrassa, tot i haver-ne calefactors, s'aventurava com un viatge cap al refredat de nas, un no gaudir de les viandes, una condemna curta però intensa. Varem "prendre per ses culs" (expressió mallorquina que significa seure) i aviat ens varem adonar de que dos de nosaltres havien ocupats els llocs equivocats, fins i tot es podria dir que maleïts. Eren els situats a la banda oest de la taula, amb l'esquena a tocar de la cristallera transparent i sensual, insultantment provocativa.

El fred que s'endevinava, desapareixia ràpidament. La sang accelerava el seu moviment i les artèries semblaven la autopista de la costa al capvespre d'un diumenge de Juliol. Les divuit "vestals", seguides una rera l'altra, que reien i bellugaven de manera voluptuosa davant els nostres ulls, provocaven aquelles alteracions cel-lulars que sobretot afectaven als òrgans oculars que, de sobte, havien aconseguit la facultat de deixar sense feina a les parpelles. Les jaquetes i bufandes fora, les cervicals malmeses ... Què prendran de postres? ... Jo ... el mateix que la rosa de la cantonada ... vull dir ... un café irlandès amb força valium! Suspirs llençats a l'humit aire de la nit sarrianenca. Records d'èpoques pretèrites que ja no tornaran, apenes apaivagats per unes quantes trufes que ens ofereix en Miguel (i que com sempre es cruspeix en Jordi en la seva quasi totalitat) mentre sentència: "Yo creo que Carlos no viene por que es maricón!" i matitza: "No gay, ... maricón!"

I d'ençà aquest episodi, tenim reservada una "taula amb vistes" ... més aviat l'hem comprada! per tal de gaudir a primera fila del càsting del remake de "mujercitas" o d'un anunci de bollycao, que tan se val treballar que fer feina, i tot això supervisat pel Sheriff de la Bonanova, en Paco Jonesyo, no fos cas que el personal prengués mal al intentar evitar els seients maleïts de la taula i els veïns es queixessin del soroll de la sirena de l'ambulància que acut a socórrer als malferits.

Fins la propera nit ... que esperem no plogui doncs se'ns esconya la visita a la terrassa!

David