He de confesar que no sóc gens "motxillaire". Les meves excursions es limiten a colpejar una bola amb un pal per una mena de jardí més o menys planer. Així que tot i les hores emprades en la activitat descrita, els cims muntanyencs només els disfruto quan són blancs i puc lliscar avall calçat amb sabates més grans que les d'un pallaso.
Per això, al saber que aquest any la excursió era suau i apta per tots els públics, vaig esbufegar de tranquilitat tot i que em sentia pressionat, no fos que tothom m'avances com els fills de l'Hug l'any passat! La realitat posterior va ser duríiiiiiisima. "Que levante la mano" el que no estigui "mort" i/o rebentat.
En començar la caminada, aviat aprecies les diferents "espècies" d'excursionistes. Hi han els "desCONCERTats", és a dir els que no venen perquè han assistit a un concert la nit abans.
Els "ESCAQUEJATS", és a dir els que no han presentat autorització paterna de no assistència, i els que diuen estar "LESIONATS" i per tant necessiten mitjans més sofisticats que només les cames per a traslladar-se, com per exemple aquest
Però les dues espècies més nombroses són els "PROFESSIONALS" i els "AMATEURS".
Seguidament, intentaré explicar les característiques pròpies de cadascuna i la forma de distingir-les fàcilment.
En primer lloc, els professionals van en "manada", és a dir, tota la família, mentre que els amateurs van sols. Papa, si et creus que em llevaré a les 6 del matí d'un diumenge de Juliol per caminar 6 hores sota un sol de justícia i faré malbé els meus delicats peuets, és que estàs "pallà". Acostuma a sentir el solitari amateur.
Distingirem també als amateurs per la seva velocitat. Ràpida al principi (no més de deu minutets) i leeeeeeeenta després. Mireu una foto del prototipus d'amateur velocista.
Normalment, els amateurs arriben al lloc de trobada i ja comencen a caminar, mentre que els professionals planifiquen molt les sortides i realitzen "Briefings" abans de la partida. Mireu la reunió explicativa feta ahir.
Tanta és la planificació dels professionals que fins i tot dispossen de públic que els anima durant el recorregut, tal com mostra la fotografía pressa ahir mateix quan passava el "clan Sabadell" per la Font del Gos.
En canvi, els amateurs, el més probable és que es perdin al no poder seguir el ritme dels professionals i llavors, al no estar preparats, arriben els dubtes i les indecisions
Els professionals, en canvi, saben que han de deixar marques en el camí que els permetin tornar sense problemes. Mireu les "pedretes" que va deixar en JOSEP al voltant del Coll de Canyelles
En el molt improbable cas de que això fallés, utilitzen el Global Positioning System que s'inclou en el "kit" de l'excursionista català professional que lliure la Secretaria General de Muntanyes i Escoltisme del Departament d'Excursions de la Generalitat de Catalunya a tots els excursionistes catalans professionals federats amb un mínim de 5 cims de més de 700 metres sobre el nivell del Tibidabo.
Els amateurs, sovint cometen errors de distracció com quedar-se encantats miran els animalons que ens trobem pel camí. Com aquest que va fotografiar l'ISAAC
o bé aquesta altra distracció "animal" a prop dels Tres Pins filmada per en JJJJJ....., bé per un que el seu nom comença per Jota.
Al final, el que acaba passant és que la inexperiència dels amateurs passa factura i aquests "pardillos" no tenen més remei que acabar la excursió en el "coche escoba"
Aprofito per comunicar que es va trobar una motxilla perduda enmig del recorregut. Si algú la reconeix com a seva ... i s'atreveix a dir-ho, que sàpiga que està dipositada en la Secretaria General de Motxilles Extraviades de la Direcció General d'Objectes Perduts del Departament de Despistats de la Generalitat de Catalunya
Ha estat per a mí un plaer compartir amb tots vosaltres la excursió d'enguany i estic content de que l'any vinent la organització ja està quasi enllestida per la Serra de Collserola i amb gran satisfacció la factòtum us avança el perfil del que serà
Per l'any vinent, haurem de tenir en compte la mancança de elements essencials en l'esmorzar, com són, la xocolata negra (força quantitat doncs sembla hi han molts interessats), la llet sencera pels "professionals", portar un xic més de café i que el "MACALLAN" el portin el Pemi o l'Aleix a la motxilla per fer els "carajillos" de després de dinar. A més, la propera caminada s'exigiran unes normes de "etiqueta" mínimes sense les quals no es permetrà que ningú taqui la bona imatge d'ARC IRIS FC. Sí, Sí, David, això va per a tú, que amb la "fila" que feies, la propera vegada et deixarem penjat d'un cingle.
FINS L'ANY VINENT!!!!!!!!
Sir Deividmund Jillary Jr.
Sant Sebastià de Montmajor
21 de Juliol de 2008
39 anys després de la arribada a la Lluna
.jpg)
.jpg)
