LA CRÒNICA DEL JULIVERT

ARC IRIS - 4

GUMEPB HYPNOSIS - 6

Ahir era el dia de Sant Pancraç. Per si no ho sabeu, és un dels Sants més anomenats i venerats i tradicionalment s'acostuma a possar-li julivert als peus de la seva imatge per tal de que les pregàries i desigs es compleixin.

Cap al migdia, vaig procurar-me provisió de 12 kilos de julivert (mateixos kilos que el número del dia del Sant) i ufanós em dirigí cap a la Parròquia de Sant Pancraç (pels que desconeixen la seva ubicació, és prop de la Torre AGBAR a Barnalona) per fer ofrena al Sant del vert miracolós i demanar una victòria (contundent) d'ARC IRIS.

Després de dipositar el julivert als peus del Sant i encendre una espelma, amb els ulls perduts en els pensaments i el cos surant en el silenci de l'entorn, sento una veu dient: "Petit Perico, ja és la segona vegada que ens trobem. No creus que demanes massa miracles futbolístics? Mira que qui molt demana poc s'eforça!"

Benvolgut Sant Pancraç, li vaig contestar. Crec que has de fer un curs de reciclatge celestial. Esforç és justament l'únic que tenim i practiquem amb fruïció. Val a dir que amb resultats força decebedors. Em sembla que un 4-6 després de un 0-9 a la primera volta, és un resultat força digne. Faltaven 4 minuts i empatavem a 4. Només la nostra inevitable incompetència manifesta en els corners va permetre dos gols immerescuts.

No puc acabar aquesta crònica sense mencionar un fet prou inusual. En PEMI, tot un "gentlemen" (en idioma anglo) i "gentilhomme" (en gabatxo) va "perdre" ... NO, millor dit, va "extraviar" els nervis i es va encarar amb alguns jugadors rivals a la fí del partit, tot sigui dit, amb justícia, doncs com ja acostuma a ser habitual ultimament, sembla que els cou el cul (perdoneu la expressió) que ARC IRIS els planti cara seriosament i es comporten de forma barruera. Ja sabeu, puntades, empentes, provocacions verbals als jovanets inexperts (curiosament, no varen gosar tenir una mala paraula amb els que ja tenim cabells blancs). Els que el coneixeu, sabeu que per que en PEMI s'alteri, l'han d'haver fet grossa. PEMI...

El proper partit és el dimecres 20 de Maig a les 21.30 hores contra NASALCUL, "farolillo rojo" de la classificació. No em val cap altre resultat que guanyar. Confirmeu assistència doncs tenim baixes. Servidor no podrà jugar doncs m'han de fer uns foradets amb làser als ulls. Es veu que l'excés d'orujo blanc s'ha acumulat als ulls i fa augmentar la pressió ocular de forma que es fa necessari un drenatge (Ondia! com als camps de futbol!) per que l'orujo (el blanc, esclar) segueixi el seu curs natural i no saturi el cervell i així s'eviten dèries compulsives que supurin cròniques inversemblants com a les que us tinc acostumats.

Res d'importància però que no em deixarà jugar. Bé ... de fet ... si jugo amb el bastó blanc i el gos pigalle ... Ja veurem (mai millor dit). Si fos estrictament necessari em vestiria "de curt" i faria una mica de "bulto" i sino faré de teòric de la estratègia i de consumidor compulsiu de caipirinhes, si s'escau.

David Iridotomy

Corresponsal de The Jul & Green Football Magazine

13 de Maig de 2009

P.D.: Senyors, Jordi, Carles i Josep Lluís. Ja fa massa dies que en "Fernando" ens espera i no hi ha manera de interaccionar converses transcendentals "tripartites" (s'enten per les "tres" copes que ens "fotem" entre pit i esquena). Sembla com si esperéssiu a Sant Joan per compartir "gasto" amb un servidor que fa anys (més de 36 i menys de 57).

LA CRÒNICA DEL "CASAL ROCK"

ARC IRIS - 4

SAP - 2

Continua la ratxa històrica. Tres partits consecutius guanyant i quatre sense perdre, 10 punts de 12 possibles (tots els que tenim doncs haviem encadenat 5 derrotes en aquesta 2ª fase de la lliga), 21 gols a favor i només 10 en contra (8 i 33 respectivament en els altres 5 partits) i a 6 punts del darrer amb un partit menys (Per cert, el darrer només té un partit guanyat i va ser precisament contra nosaltres. Com d'aquí a dues setmanes juguem contra ells, no ens val més que una victòria contundent per tal de netejar la nostra imatge) (Una altra dada: SAP era i continua essent l'equip menys golejat del nostre grup - 13 gols fins ahir en 7 partits -, de manera que fer-los 4 gols i guanyar-los ha estat una gran fita).

Però aquesta vegada no teniem "tenors" ni "barítons" ni "sopranos". Tot eren "vells rockers" més aprop de la jubilació que d'una altra cosa.

Qui no té una hernia, en té dues. Qui no té menisc de vidre té hipertensió i per això la victòria d'ahir és d'un mèrit extraordinari.

Baixavem les escales, camí del camp, des del vestidor i el Josep comenta: "Juguem mitja part i anem a fer una cervesa al bar". La raó d'aquesta frase és que només erem 5 jugadors i s'ens feia impossible pensar en una altra cosa que una golejada en contra.

Però, vet aquí que començat ja el partit, en el seu segon minut, encara amb el 0-0 al marcador, s'ens va aparèixer la Mare de Déu de Montserrat, "LA MORENETA", obrant el miracle.

Tots sabeu que "LA MORENETA" fa miracles però només a aquells que compren el dècim de loteria. És a dir, a aquells que s'esforcen lo suficient per ser mereixedors de ser "ajudats".

Mentre discorria el joc, s'acosta un paio amb una bossa d'esports. Serà un ocell? Serà un avió? Serà Sant Pancraç que ha avançat una setmana el seu Sant? Serà Sant Judes, patró dels impossibles? NO, és ...... és ....... és ...... L'ALEEEEEEEEIX!!!!

TEMPS! TEMPS! li cridavem a l'àrbitre.

Bona niiiiiiiit! Demà farà un dia grisot, tapadot, ennuvoladot, tristot, aburridot, ...

NO! NO! àrbitre, la previsió climàtica d'en Tomàs Molina no ens interessa gens! Que paris el partit per que entri el nostre jugador! I allà mateix, en el temps mort, l'Aleix es va canviar, es va possar la "pròtesi genollar" i va sortir al camp després de 5 mesos d'absència!!!! i la nostra moral va pujar com l'escuma.

"LA MORENETA" va fer la seva feina i al descans guanyavem per 2-0. A la reanudació, dos gols més i el 4-0 semblava definitiu. Però poc dura l'alegria a casa del pobre i l'Aleix es va "trencar". Havia fet un partidaç, repartint assistències i fent gols, però encara havia d'arrodonir-ho i es va possar a la porteria per tal d'alliberar un jugador i evitar la inferioritat numèrica.

Veren caure dos gols del rival i encara mancaven 6 minuts. Les cares d'esgotament eren esfereidores

Per més desgràcia, el Josep també es va "trencar" i amb un de menys ho veiem tot molt complicat per aguantar el resultat. Va ser aleshores quan varem apel.lar a l'heroica, a la èpica, a treura forces del no res i amb una resistència numantina va finalitzar el partit. Semblava que més que guanyar ens haguéssin apallissat. En veritat la pallissa física sí va existir. Ens va costar un món pujar les escales i descalçar-nos per tal d'entrar a la dutxa. Però els dolors d'avui els donem com a bons i clarament ho repetiriem.

El proper partit és el dimarts 12 de Maig a les 22.15 hores. S'ha canviat respecte al calendari original per poguer gaudir de la final de la Copa del Rei de fútbol al dia següent.

Sembla que degut a les baixes i lesionats, no hi haurà més remei que comptar amb el "tenors" i més tenint en compte la entitat del rival. És el tercer classificat del grup dels "bons" i en el darrer partit contra ells ens varen "endossar" un 9-0. Per favor, confirmeu si podreu venir i també en quines condicions físiques us trobeu. Esperem que la ratxa continui!!

David Presley Stones

Corresponsal de The Wewillrockyou Times

6 d'Abril de 2009