Arc Iris FC

LA CRÒNICA DE LA CUIXA

2011-11-15T09:56:00.000+01:00

La Enciclopèdia Catalana defineix el mot "cuixa" com: "Part superior de la pota dels vertebrats" o bé "Part del membre inferior entre l'anca i el genoll".

Espero no trobar-me de cara a l'individu que va fer aquestes definicions tan barroeres. Ja d'entrada introdueix en una de les definicions la expressió "membre inferior"!!! quan de tots és sabut que el "membre inferior" NO es diu "cuixa" sino ... PEU!!! (alguns també l'anomenen "petit general").

Tothom sap que una "cuixa" és: "Part anatòmica femenina que queda al descobert quan no duent pantalons només són els melucs els que reben aixopluc per part d'una brusa talla 36 (o sigui, molt petita) guarnida per un cinturó que habilita l'aixecament de la mateixa".

Estarem d'acord tots, especialment aquells que varem tenir el privilegi de sopar a la terrassa de la Crêpe Nova el passat dimecres 9 de Novembre, en que la definició alternativa que proposo és molt més acurada i respon a la realitat

LA CRÒNICA DELS 300 MILIONS

2011-09-13T09:57:00.000+02:00

Si una cosa distingeix els homes de les dones és la seva capacitat de “fardar”. A nosaltres ens agrada presumir de coses que cap altre home o ben pocs han fet, com per exemple: Jo vaig anar al primer concert dels Rolling Stones a Barcelona i estava a primera fila i vaig rebre al menys tres “capellans” de’n Mick Jagger, o bé, Jo vaig anar a la “mani” de l’11 de Setembre del 1977 (la del milió de persones al Passeig de Gràcia) i era a primera fila portant la pancarta (Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia) al costat de’n Jordi Pujol, o bé, Jo sóc podòleg i li tallo les ungles a l’Iniesta.

Les dones en canvi no “farden”, simplement es posen les coses al damunt. Porten bruses de Dona Karan, cinturó de Gucci, sabates de Ferragamo, bosses de Louis Vuiton i ulleres de sol de Dolce i Gabana.

Ara bé, si d’alguna cosa “fardem” els homes i les dones simplement s’inhibeixen és del tema sexual. Que si la meva “pipa” és la més llarga de tots vosaltres, que si la teva és llarga la meva és gruixuda, que si jo ho vaig fer cinc vegades seguides … Però la proessa més gran que mai ha estat explicada en una reunió d’homes i que he tingut el privilegi no només d’escoltar sino de compartir partit de Pàdel amb el protagonista, i dit sigui de pas només de pensar-ho se’m posa la pell de gallina, és la de tenir 300 milions d’espermatozoos ràpids fent gresca per allà baix, quantitat al menys tres vegades superior a qualsevol català mig (potser només els de Bilbao podrien igualar-ho) i que obre un ventall de possibilitats força engrescadores com les que ara us faré saber:

1- Obtenir de la Secretaria General de Catalanitat de la Generalitat de Catalunya el Certificat de “Català Fèrtil de 1er Nivell” per tal de tenir prioritat en la fecundació de dones catalanes, preferentment catalanistes i independentistas i així procrear futurs vots “SÍ” a la independència de Catalunya.

2- Crear una empresa, com a bons catalans emprenedors, per tal de comercialitzar un producte amb denominació d’origen, de qualitat tan elevada i obtenir força beneficis que ens permetin ignorar el pacte fiscal i obviar les possibles devallades del deute públic i la llargament anunciada fallida del sistema de pensions, mitjançant la venda de “potets” amb 300 milions de “campions” especialmente més enllà de l’Ebre i així poblar la Meseta de “catalanets”.

3- Crear la EFSA (European Fast Sperma Association) per exportar el nostre producte estrella i també per fomentar el turisme sexual al nostre país.

És clar que tanta quantitat de “campions” als baixos de l’edifici pot esdevenir en falta de reg sanguini al terrat i malmetre l’equilibri neuronal de l’ndividu en questió, però el problema és menor ja que es transmet l’ADN i no pas les neurones i per tant la puresa de la descendència és fora de tot dubte.

Faig doncs una crida a les dones catalanes per al voluntariat de “cubrició” d’aquest especímen inigualable, català, jove, guapo i … PERICU!!! (Així compensarem la desigualtat actual).

Ai! Tot això em recorda els meus temps de joventut i aquell dia que en un vol de New York a San Francisco vaig seure al costat d’una dona extremament bonica, rosa, alta, ulls blaus ben primeta i amb uns pits rodons i desafiants amb en Isaac Newton i la seva teoria, que va seure al meu costat a la cabina de l’avió.

Turbat per la presència d’aquell troç de dona, vaig atrevir-me a preguntar-li … Viatge vostè a San Francisco per negocis o per plaer? Per les dues coses, em va respondre en un perfecte anglès de la costa est. Vaig a un congrés de sexología en el que sóc ponent. Ah! que interessant, vaig afegir. I tant, diu ella, amb la meva ponència acabaré amb els tòpics del sexe. I quins són, si es poden saber, vaig preguntar. Doncs un d’ells és que els negres són els que tenen el penis més llarg i en realitat són els àrabs qui ho tenen i l’altre és que els millors amants són els italians i no és pas cert ja que són els andalusos.

Per cert, diu ella, no ens hem presentat, jo sóc Amy Boobs, i tu … com te dius?

I jo li vaig dir … Em dic Mohammed però els meus amics em diuen “Pisha”!!!

Crònica escrita, produida i dirigida per David Aballanet el 9 de Setembre de 2011 (després d’un arròs i un Limoncelo)

Paraula de David

2011-04-05T17:25:00.000+02:00

Sàvies paraules les d'en Josep,
Tot i el seu pinçament,
Es veu ben clarament,
Que no li ha afectat la ment.

Ni en Carles ni jo mateix,
Sabem d'economia un collo,
Doncs el que dominen amb escreix
Es l'aixecament de cigaló.

Dels Pericus el que s'ha de dir,
Es que estem cremats com calçots
Els que el Pemi es va cruspir,
Sense vergonya davant de tots.

I pel final deixo la independència
Que cada cop es mes a tocar
Peró no hi ha cap urgència,
Millor provar un "irlandès" després de sopar.

I ja sabeu el que el refrany diu,
A l'estiu tota cuca viu
i els dijous amagueu els ous!

David

EL PERDO AL GERMA DESCARRIAT (EL DIUMENGE PASSAT) VISCA ELS CALCOTS !!!!!!!!!

2011-04-05T10:29:00.001+02:00

Benvolguts druides del futbol i companys esportius i de bona taula …

Quina sensibilitat expresseu

Els qui els diumenges mati a futbol jugueu…

quina finura,

quina comprensió,

el cor em depura

aquesta germanor…

el dolor d’en Pemi

d’haver desertat

l’estima de l’ Aleix

en fer-li costat

jo tambe m’apunto

a l’amic perdonar…

és un crac del fúmbo

i dels calçots preparar…

però dijous ja s’acosta

per trovar-nos altra volta

i disfrutar del bon joc

sense trencar-nos la closca…

a cagar pastorets,

a cagar a la via,

que ja vola la lliga

amb el Madrit que fa figa…

i el teatro del bueno

que li fot en Mourinyo

que s’obre de cames

que pel cul se la endinyo…

a la merda la lliga,

i tambe del rei la copa,

que el Madrit no s’ensuma

ni la copa d’europa….

Ai Madrit Madrit,

l’any passat de sequera

i aquest pel “darrera”

ja no saps que fer

per quedar-te a primera…

tra la ra la la laaaaaaaaaaa collons quin tramvia…

tra la ra la la laaaaaaaaaaaaaaa que be que s’hi vaaaaaaaaaaaaaaaa

… a cascarla al mirador de l’ alcalde…

que a les properes ereccions, menjara tanta merda com el pobre Madrit

au siau bandolers incompresos…

Carles Avila

LA CRÒNICA DE L’INDEPENDENCE DGAY

2011-03-21T10:01:00.001+01:00

El dia en que vaig assabentar-me que la Jodie Foster era lesbiana va ser dur i tot d’una vaig decidir que si volia tenir cap possibilitat amb ella, amb la dona que provocava que els meus glòbuls blancs es tenyissin de blau, jo també me n’havia de fer. Però vet aquí que un expert en la matèria va advertir-me que això no era possible. Ser home i lesbiana sembla que és incompatible i que en tot cas m’hauria de fer gay.

Es veu que els gays tenen una sensibilitat especial que connecta amb les dones perquè les escolten, no pas de temes banals sinó de sentiments i sensacions, dels seus problemes, de les seves angoixes, és a dir obren el seu cor a un estrany de gènere oposat, que no contrari, però que al estar segures que no pretén obtenir el que tots cerquen, doncs accepta els seus consells i consol, la proximitat i els dóna permís per endinsar-se en la seva intimitat femenina, normalment força hermètica.

Després de sentir aquesta dissertació em vaig preguntar si és que he estat gay sempre i no ho sabia ja que trobava que tota la vida havia estat fent coses suposadament de gay, si era hora de sortir de l’armari, però com podia sortir d’un lloc on no sóc conscient d’haver-ne entrat mai? És aleshores vedat exclusiu aquest territori de sentiments i qualitats quasifemenines als gays? Què sóc realment? Lesbigay? Pseudogay? Heterogay? Gaylipolles? En tot cas vaig arribar a la conclusió que era un ser més aviat rarot i a més sent de l’Espanyol el cercle de la raresa i peculiaritat estava complert.

Com ja va dir Hamlet, “Ser Gay o no ser Gay, aquesta és la pregunta”. Potser el mateix Hamlet ho era o potser també la calavera a qui mirava mentre feia la pregunta. El que és clar és que la calavera va deixar de fumar de forma sobtada abans de fer-li qualsevol pregunta que pogués contestar.

Aquest debat és igual d’estèril i inútil que plantejar-se la independència. No és tan important el que sentim com el que els altres ens fan sentir. Ser gay em farà lligar amb les senyores? NO, doncs no sóc jo qui decideix. Amb la independència passa el mateix i per tant crec que hem d’estar d’acord que davant aquesta circumstància, val més ser el que un sent que és i no el que pensa que li farà obtenir uns resultats que finalment esdevenen gairebé utòpics.

Haurem doncs de commemorar l’INDEPENDENCE DGAY. El dia de la independència que ens permeti agermanar-nos amb aquells/lles que fins ara no ens entenen o no entenem gens. Potser llavors podrem independitzar-nos dels tòpics, dels prejudicis, de la demagògia, de tenir que fer veure coses diferents del que som. Aquell dia, si arriba, tots serem diferents i les nostres similituds desiguals ens aproparan.

Avui, dia de Sant Patrici, paradigmàtic Sant de la independència d’un poble, l'hem celebrat com cal, és a dir amb un parell de cafès irlandesos, tot desitjant ser gay … o independent … o les dues coses que tan se val treballar que fer feina.

El proper dijous 7 d’Abril, ja entrada la primavera però encara amb hora hivernal, esteu tots convocats al partidet de futbol-sala mensual. Ja podeu confirmar a partir d’ara i el que no vingui és un mari … gay!

David Aballagay

Saint Patrick's gay, 2011

Sense títol 4

2011-03-08T10:50:00.000+01:00

Hostia, Toni Casamada

… quina cosa tan salada

Veig que tu també

a suar la cansalada

al final t’has apuntat.

Has fet un cop de cap

I per fi t’has adonat

que amb la colla del futbol

encara que no marquis gol

tot hom queda ben parat

I despres de tan jugar

I despres de tan suar,

Anirem tots a sopar,

I els mes trempats també a ballar…

Res mes, aimat company

Espero que aquest any,

Puguis fotre la clau al pany…

Salut i força pelut !

Carles Avila

Sense títol 3

2011-03-08T10:49:00.001+01:00

Que bèstia ets escrivint amb poesia

desprès del que he llegit

el dijous en lloc d'anar al llit

a sopar amb vosaltres m’animaria.

Toni Casamada

Sense títol 2

2011-03-08T10:31:00.000+01:00

La mare que us va parir!
que ara toca fer poesia
i parlar de Sant Medir...

La plantilla de l'arc iris, amb l'excusa del futbol
aprofita l'avinentesa
per fotre's fins al cul de cervesa
després de marcar algun gol...

Arròs, llamàntol, vino turbio i caipirinha
això sí que serveix per unir i fer pinya.

ansuputamadre o pescadito
qualsevol excusa és bona
per acabar fotent-se un xupito...

Per rememorar les grans temporades
l'esperit de l'arc iris
recòrre les nostres contrades
i quan cal fot cigronades.

Esmorzars de pagès l'estiu,
i cafè amb gotes
i tot seguit ens calcem les botes
per acabar remullats en algun riu.

Grans fotografies ens han sortit!
Vestits de futbolista
però també als gorgs
amagant panxa i traient pit.

Oh! amics,
quina joia
aquells partits!

Per la memòria d'aquells instants!
Fem poesia
i brindem per seguir jugant
fins fer-nos grans!

Hug

Sense títol

2011-03-08T10:30:00.000+01:00

NOMES EL JORDI VA COMPLIR
AMB LA FESTA DE SANT MEDIR
I PER AIXÒ VA GAUDIR
D'UNS QUANTS GLOPETS DE VI

CASUALITAT QUE, AL SER GRAS, AQUEST DIJOUS
TAMBÉ HI HAVIA BOTIFARRA D'OUS
I TRUITA DE PATATES I COCA DE LLARDONS
I ELS QUE NO VEU VENIR, US TOQUEU ELS C.....

AIXÍ APRENDREU A SER FIDELS A SANT MEDIR
I NO FER COM MIGUEL ANSAPUTAMADRE
QUE DE LA FESTA VOL FUGIR

I..............JA PORTO MASA TEMPS I JA NO EM SURT RES MÉS
O SIGUI QUE A CAGAR A LA VIA AIXÒ DE FER-HO EN VERS.

Josep

LA CRÒNICA DE LA TERRASSA

2011-03-01T14:42:00.001+01:00

25 Febrer 2011

Aquella nit feia fresca i força humitat. Sopar a la terrassa, tot i haver-ne calefactors, s'aventurava com un viatge cap al refredat de nas, un no gaudir de les viandes, una condemna curta però intensa. Varem "prendre per ses culs" (expressió mallorquina que significa seure) i aviat ens varem adonar de que dos de nosaltres havien ocupats els llocs equivocats, fins i tot es podria dir que maleïts. Eren els situats a la banda oest de la taula, amb l'esquena a tocar de la cristallera transparent i sensual, insultantment provocativa.

El fred que s'endevinava, desapareixia ràpidament. La sang accelerava el seu moviment i les artèries semblaven la autopista de la costa al capvespre d'un diumenge de Juliol. Les divuit "vestals", seguides una rera l'altra, que reien i bellugaven de manera voluptuosa davant els nostres ulls, provocaven aquelles alteracions cel-lulars que sobretot afectaven als òrgans oculars que, de sobte, havien aconseguit la facultat de deixar sense feina a les parpelles. Les jaquetes i bufandes fora, les cervicals malmeses ... Què prendran de postres? ... Jo ... el mateix que la rosa de la cantonada ... vull dir ... un café irlandès amb força valium! Suspirs llençats a l'humit aire de la nit sarrianenca. Records d'èpoques pretèrites que ja no tornaran, apenes apaivagats per unes quantes trufes que ens ofereix en Miguel (i que com sempre es cruspeix en Jordi en la seva quasi totalitat) mentre sentència: "Yo creo que Carlos no viene por que es maricón!" i matitza: "No gay, ... maricón!"

I d'ençà aquest episodi, tenim reservada una "taula amb vistes" ... més aviat l'hem comprada! per tal de gaudir a primera fila del càsting del remake de "mujercitas" o d'un anunci de bollycao, que tan se val treballar que fer feina, i tot això supervisat pel Sheriff de la Bonanova, en Paco Jonesyo, no fos cas que el personal prengués mal al intentar evitar els seients maleïts de la taula i els veïns es queixessin del soroll de la sirena de l'ambulància que acut a socórrer als malferits.

Fins la propera nit ... que esperem no plogui doncs se'ns esconya la visita a la terrassa!

David

Conversa 3 : la definitiva

2011-02-21T09:01:00.001+01:00

19/02/11

Perdoni Sa Senyoria per tan lamentable oblit
Que no era intenció convocar aquest partit
En dia tan assenyalat
Que evites tot d'un plegat
L'assistència del tot massiva
De la gent fidel i devota
Del Sant que ara pertoca
En celebrar tan espectacular comitiva.

Aquell dia sereu tots benvinguts
A l'insigne Vila de Sant Cugat
On festa grossa hem organitzat
Per acollir als nouvinguts.

Passem doncs la tradició
Del primer dijous del mes
Al segon, si no us fa res
Per fruir de la afició.

O potser us estimeu
Que la festa sigui el tercer
Ja que mes a prop us trobareu
Del dia de Sant Josep Obrer.

Aixi, tot aprofitant l'avinentesa
Podreu pagar el beure post-sopar
Fent de tots entesa
Que la INDEPENDÈNCIA no pot trigar.

Au! Ja dira Sa Senyoria que vol
Doncs el que jo vull
No es mes que de gent fer un recull
Per poguer jugar a futbol.

Pel que fa a anar a votar
Sa Senyoria ha de saber
Que servidor es foraster
I no pot a aquest joc jugar.

Espero amb ansietat
La opinió de qualsevol implicat
Per tal d'esbrinar
Si hem de jugar o mes aviat plegar.

I el cor, el que em demana
Es que passeu un bon cap de setmana
I si us serveix de consol
VISCA L'ESPANYOL!!!

David, dixit

Conversa 2

2011-02-21T08:59:00.001+01:00

19/02/11

David, sembla que visquis a BABIA i no a SANT GUGAT. Com pots convocar partit el dia de Sant Medir?, diada de festa gran a Gràcia i a SANT CUGAT. Dia per recollir caramels per tot l'any, dia per pensar en SAPUTAMADRE que espera amb deliri els caramels de SANT MEDIR, dia per no fotre res més que estar al carrer (com fèiem de petits) i cridar VISCA EL BARÇA... ai no VISCA SANT MEDIR.
Com que veig que la convocatòria no tindrà èxit,...........................Us convido (com cada any) a la desfilada de les Colles de Sant Medir pel Carrer Gran de Gràcia, a partir de les 20.00 hores del dijous dia 3 de Març.
Per Sant Modest compteu amb mi pel PADEL i ja que va de SANTS, potser que vagis a portar els OUS a les CLARISES per demanar que no plogui.
Ja heu anat a votar???????????? No per l'Hereu o la Tura .................per L?INDEPENDÈNCIA.
Bon cap de setmana i fins dijous.

Josep

Conversa 1

2011-02-21T08:58:00.001+01:00

18/02/11

Amics,

Després del NO partit d'ahir degut a la pluja, convenientment NO prevista per servei meteoroIlògic de Catalunya (al menys l'arròs del sopar estava genial) he de convocar-vos pel proper dijous 24 de Febrer a la mateixa hora i lloc i prometo no mirar la previsió del temps per tal de que faci una nit esplèndida. Aneu confirmant per saber quantes pistes reservar.

D'altra banda, com sabeu, es van suspendre les convocatòries pel futbol-sala dels primers dijous de cada mes per falta de quòrum reiterat. Un cop més, faré la tentativa d'aconseguir al menys 12 jugadors pel proper 3 de Març, primer dijous del mes i assenyalat dia de Sant Medir, per la qualcosa us demano que feu l'esforç de prendre ferm compromís de venir i mirar de portar algú conegut, familiar, etc. a veure si per fí podem retrobar-nos i "patxanguejar".

Lluís, porta al Sergi, Isaac, ja tens l'alta per jugar de defensa "escombra"?, tant sí com no mira de portar al Xavier, Josep, porta al Kyle, la resta ... porteu a qui pogueu. Teniu dues setmanes per aportar gent i confirmar assistència (a jugar i a sopar, eh! que després és molt difícil trobar lloc al restaurant per tanta gentada).

Gràcies per la vostra col-laboració i que tingueu un bon cap de setmana.

David

LA CRÒNICA DE LA INDEPENDÈNCIA

2010-09-14T11:47:00.000+02:00

Feia ja temps que no escrivia una crònica d'un partit de futbol-sala d'ARC IRIS, però he cregut oportú, en aquest primer "partit-patxanga" de la temporada 2010-2011, que promet repetir-se els primers dijous de cada mes (com a mínim), fer una petita reflexió post-partit.

Bé, anem per feina.

RESULTAT:

Blancs - 9 Taronges - 8

Fets rellevants del partit:

1 - Els Blancs comptaven els gols com al Tennis.
2 - Els Blancs s'inventaven "penalties" a l'estil "Iturralde".
3 - Els Blancs no mereixien aquest resultat.
4 - Els Blancs repartien "estopa" a dojo.
5 - Els Blancs ... Si vestien de Blanc ... "ya no es nessessario dessir nada más ..."

Un cop comprovat que l'estat de les nostres reserves físiques és menor que el "taparrabos" de'n Tarzan i intentant que això passes desapercebut, varem reposar forces amb un arroset de marisc força abundant, regat amb fermentats variats i tot parlant de la propera Diada, de manifestacions, d'eleccions, de polítics autistes,
d'inde-pendència (que deriva de la castellana paraula "pendenci-ero").

Tot plegat per solucionar gaire res i com excusa perfecte per acumular xupitos i "carajillos" a la nostra, ja "per se", ben farcida panxa. La conclusió de tot això és que el proper dijous 7 d'Octubre esteu tots novament convocats per un altre partit. Cada primer dijous de cada mes intentarem retrobar-nos en un partit de futbol-sala. Nigensmenys (Adhuc, que diria l'actual President) que sigueu convocats en data més propera a cada primer dijous de cada mes, reserveu-lo ja a la vostra agenda, al menys fins Nadal.

El joc es farà al mateix lloc (Tennis Sant Gervasi) a la mateixa hora (20.30h començament i 20.15h al vestidor) i recordeu que NO HI HA COBERTURA DE TELEFONIA MÒBIL, la qualcosa vol dir que qui es perdi haurà de trucar al 112, sempre que alguna ànima generosa no trobi un altre lloc i horari més adients i que espero ens comuniqui amb prou antel.lació.

Aprofito per convocar el proper dijous 16 de Setembre als PADELISTES a l'estrena de la temporada de l'ARC IRIS PADEL PRO-TOUR, al Tennis Sant Gervasi a les 20.15h al vestidor. En principi en Josep Lluís reservarà una sola pista, però si confirmeu aviat i som com a mínim 6 jugadors, podriem aconseguir un parell de reforços i jugar en dues pistes.

Sé que és una mica aviat però ja que que el dijous 23 de Setembre també està previst partit de Pàdel i a l'endemà és festiu a Barcelona (Felicitats avançades a totes les Mercès) i la majoria de vosaltres treballeu a la "capital" i feu festa, podeu comptar que farem unes copes post-sopar al "Fernando" fins a altes hores de la ... vull dir al migdia, o sigui que aneu concienciant a la "parienta".

VISCA CATALUNYA!!
IN - DEPEN? - C.I.A.

David McAballanet
Glasgowian Forever Gazette

LA CRÒNICA DELS LESIONATS:

2010-07-13T09:48:00.002+02:00

12/07/10

Després d'un dia dur pel que fa al físic, al veure la "subsamarreta" de'n Iniesta al fer el (potser) gol més important de la seva vida, no vaig poder reprimir les llàgrimes.

Durant la, ben bé, una hora de camí entre Torelló i Sant Cugat (altrament dita PIJOCITY) creixia en el meu pensament el penjar al balcó de casa la bandera Perica de tres metres de llargada que tinc i que amb tanta cura va preparar en Joaquín Marín per tal de poder-la lligar adequadament. Però un cop arribat i amb l'adrenalina ja de baixa, vaig comprendre que el triomf de'n Iniesta (gran tipus aquest noi) no era pas de banderes ni de colors ni d'equips sino d'amistat, cosa, per descomptat, molt més important que les tres primeres esmentades i que dins el col.lectiu d'ARC IRIS cultivem força.

Així que enlloc de penjar la bandera, he decidit escriure la crònica de la excursió d'ARC IRIS 2010 (bis, doncs la primera va ser ahir ... abans d'ahir 10 de juliol al Passeig de Gràcia / Diagonal). En aquesta hora primera del dilluns 12 de Juliol de 2010 (exactament ara és la 1.42) em complau fer un "resum/crònica", tot saborejant les dues darreres cervesses de la jornada ... i dic darreres perquè he perdut el compte de l'ingesta alcohòlica d'avui i ja va sent hora de finalitzar-la.

Vull, en primer lloc, agrair la assistència i entusiasme dels participants a la caminada anual d'ARC IRIS, què, dit sigui de passada, crec mai podré aconseguir es faci a la platgeta en substitució dels alts cingles de la Catalunya interior.

En segon lloc, em faig resó de l'agraiment de tots els participants a la família Capdevila i especialment dels bandarres que van envair la intimitat de casa seva fins a altes hores de la nit.

He titolat la crònica com "dels lesionats" perquè crec ha sigut, sino la que més, de les que ha provocat més incidències físiques que la meva memòria recorda o en té constància. Colzes esparrecats, rampes musculars, turmells torçats, ferides sagnants ... Crec que els únics indemnes varen ser la família SABADELL ... "Pofessionals" muntanyencs prou contrastats. També podria haver-la titolat "L'ARC IRIS 24", índex mig bursàtil i mig excursionista que fluctuava segons els comensals del dinar.

Sort que el dinar va ser realment extraordinari i va fer que la moral grupal s'enfilés prou per no caure derrotats per l'important esforç físic que generosament hem regalat entre ahir i avui. Per cert, per la propera edició, recordeu a la mainada el perill que representa demanar de postres un flam amb nata!

I durant el dinar ... la gran sorpresa ... sembla que el gènere (que no pas sexe) de'n Joan Manuel ... és ... si més no ... un xic ... "ambigu"!! Donada la transcendència de la notícia, he contactat personalment amb l'Agència Espaial Europea (La NASA no contestava al telèfon ... probablement degut a la diferència horària entre Houston i Besalú) i he pogut esbrinar la veritat que s'amaga darrera aquest rumor, però no estic autoritzat per revelar-vos-la fins el dia en que l'Espanyol sigui campió de lliga (o sigui ... MAI!).

Com cada any en aquest esdeveniment, ens hem plantejat el continuar jugant (?) (perpetrant potser és paraula més escaient) a futbol-sala. Comptem amb un nou voluntari (en Carles) per fer de porter i ... jeje ... no sap on es fica. Segurament li va donar un cop de calor i no sabia el que es deia. De ser veritat, això permetria alliberar al millor jugador de l'equip per mostrar la seva màgia al centre del camp. Bé, bromes apart, fins el començament de temporada tenim prou temps per manifestar-nos sobre la conveniència de tornar a la competició activa, és a dir, tornar a perdre tots els partits.

Així doncs, us emplaço per què manifesteu inequívocament la vostra voluntat de jugar (o no) a futbol-sala, què comporta dos compromisos, "a saber": Poder comptar amb 10 jugadors inscrits per tal de ser un mínim de 6 cada partit i fer l'aportació econòmica necessària. Per part de la organització de l'equip (President! President! i col.laboradors) s'intentarà trobar la lliga més adient per les característiques físico-tècniques dels participants (o sigui ... què l'arròs del sopar de després del partit sigui ... "bueno, bonito y barato").

Aprofito per convocar-vos a tots plegats pel Pàdel del proper dijous 22 de Juliol (el 15 es suspén per falta de quòrum) i la posterior arrossada al "PESCADITO DE MANDRI" que significarà el sopar de final de temporada previ a les vacances estiuenques. Prego a tots confirmeu l'abans possible la vostra assistència tant al joc del Pàdel com a la arrossada posterior (al voltant de 2/4 d'onze de la nit) per organitzar-ho millor.

Prego també al matrimoni Canalís-Capdevila editi aquesta crònica al blog d'ARC IRIS per gaudi del món-mundial i facin les correccions idiomàtiques pertinents per tal d'assolir com a mínim el nivell de suficiència en Català ("C") què, d'altra banda ... uns quants jutges sembla que diuen ja no valdrà per no res. He de confesar que sóc autodidacta del meu Català i això vol dir que he tingut el pitjor professor possible per la qualcosa demano disculpes.

A l'ensems, desitjar que els que varen fer fotografies i/o videos, els remetin a l'esmentat matrimoni per tal de poder gaudir d'imatges inoblidables que puguin acompanyar aquesta crònica.

Fins l'any vinent!!!

Deivit Jarquerovich
Cronista oficial d'ARC IRIS
12 juliol 2010

LA CRÒNICA DE L'ARRÒS (AMB LLAMÀNTOL)

2010-03-23T08:42:00.001+01:00

Està força bé això de jugar (alguns, jo mateix entre ells, prefereixen fer servir la paraula "perpetrar") a Pàdel. Et dona la possibilitat de descobrir nous móns gastronòmics, de viatjar pel Delta de l'Ebre per collir l'arròs i per les costes gallegues cercant el marisc i l'Albarinho reparador. Això sense comptar la fí de festa al Brasil per tal de degustar les seves famoses caipirinhes.

Ens va agradar tant que ens hem propossat repetir-ho la setmana vinent, també el dijous, serà el dia 25, a la mateixa hora i lloc i llastimosament només podran jugar 8 persones tot i que el posterior arròs no té límit de comensals.

Us aconsello que us apunteu l'abans possible i així poder preparar com cal el diumenge de rams i posterior parada vacacional de Setmana Santa, reprenent la activitat arrossera ... vull dir padelística el 8 d'Abril, ja amb nou horari que ens permetrà començar a jugar amb llum natural i així no fer el ridícul quan la pilota ens passa pel mig de la pala per culpa de la il.luminació artificial.

Que passeu un bon cap de setmana.

David

Final de temporada

2009-07-14T17:46:00.001+02:00

Bany i massatge????????

LA CRÒNICA DELS GORGS

2009-07-06T10:37:00.000+02:00

Ahir varem perpetrar la sortida anual de ARC IRIS FC de l'any 2009. He de dir que cada any es produeixen substancials millores en tots el aspectes. En l'esmorzar, per exemple. No faltava de res! Ni xocolata negra, ni llet descremada, no cigalós (vulgarment "carajillos"), ni els "Marín" arribant últims. Aquí teniu la entrada que va fer en Joan Manuel i dir, com a curiositat, que el que més corria va arribar l'últim i el més lent va arribar ... el primer!

Fixeu-vos si estava ben organitzat, que el Josep es va "inventar" unes obres a la carretera per tal de que tots féssim una ruta turística per Torelló. A més, aquest any la ruta era assequible fins i tot per a neòfits com jo

Tot i que alguns estavan un xic distrets

La majoria seguien la proverbial disciplina excursionista, seguint al seu líder

Esclar que alguns ja es varen perdre en el primer gorg i no va ser fins al final que els varem tornar a recollir.

Ara bé, seguim tenint uns "professionals" de les sortides, caminades, excursions o com li vulgue dir. Guaiteu l'invent que portava en Josep Lluís per hidratar-se sense haver de

obrir la motxilla!!

I en Pemi, com sempre, ens va obsequiar amb una exhibició/reportatge fotogràfic digne de ser premiada. (Des d'aquí li prego .... millor ... suplico, sigui "censurada" la foto del "Panxuts del Gorg del Colomer". Tots tenim fills i no volem que ens recordin amb aquella "fila")

Una cosa que hem de millorar de cara a l'any vinent és el comportament de la mainada, doncs això que va passar a l'hora de dinar, no és pas tolerable

I també haurem d'habilitar una zona de "migdiada" per tal que a l'Isaac no repeteixi la lamentable imatge d'ahir. Sembla que el darrer "xupito" de Ratafia va fer estralls!

Finalment, la tornada a casa, molt agradable

Però, que li farem, el pais està plé de "domingueros" que fan excursions als gorgs del prepirineu!!!

Que passeu molt bon estiu i vacances i fins la temporada vinent!!!

David Aballanet

Corresponsal de GORGian Nwespaper Limited

6 de Juliol de 2009

LA CRÒNICA DEL COMIAT (DE SOLTER!)

2009-06-18T12:22:00.001+02:00

ARC IRIS - 3

SAP - 3

Snif! Snif! ... Buaaaaaaa!!!

L'Aleixxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx .......

S'ENS CASA!!!!!!!!!!

Ja t'ho has pensat bé??? Recorda aquell refrany català: "Home casat ... asa espatllat"

A més, ets un garrepa! Doncs no ho anuncia el tío quan ja haviem pagat el compte del sopar!!!!

Finalment sembla que en Josep serà sogre (ja de forma oficial).

Pel que fa al partit (darrer oficial de la temporada 2008-09), la imatge més repetida de la nit va ser

Sí, Sí, fins a tres vegades!! Ja ho dic jo, hem de jugar a Domino-sala!!

Altra cosa destacada és la gran afluència de jugadors. Fins 12 canviats i 2 "de carrer". Això representa un nou rècord mundial ARC IRIS d'assistència als partits. Com es nota que es feia la foto oficial de la temporada que es penjarà al blog avui mateix i ningú s'ho volia perdre!! Sort que en Pemi va portar la seva supermegahipercàmera de fotos amb Zoom gran angular de 67 milímetres i 24 megapíchels de resolució digital terrestre, sino no cabiem tots a la foto!!. Es que ahir en Pemi estava "sembrat"! Quins dos golarros que va marcar!!

A més del comiat de solteria, sembla més que probable el comiat a les lligues competitives d'ARC IRIS, que no vol dir pas la desaparició de l'equip sino una reconversió cap a "bolos" i "patxangues" menys dures per les capacitats físiques dels seus components. Al mateix temps, això voldrà dir la fí de les cròniques esportives com aquesta, que és la penúltima (falta la de la excursió del dia 5 de Juliol), cosa que em permetrà revifar el blog "pericu", últimament un xic abandonat.

Aquí us mostro el plànol de la propera excursió d'ARC IRIS

No us creieu al Josep. Es un "cachondo" i fa broma amb "fer el salt" o coses així. De fet ja ho va dir en Zapatero fa pocs dies: "PEPE! Antes del 15 de Julio, ARC IRIS irá a la playaaaaaa!! Y SERÁ BUENAAAAAA!! i ja sabem que el que diu el President del Govern va a Misa ... ,o NO??

Gràcies a tots (els que ahir hi eren i els que no però han ajudat ARC IRIS al llarg d'aquesta temporada) per la vostra participació activa i la paciència en llegir les cròniques.

Fins la excursió!!!

David McComiat

Corresponsal de "CRÒNIQUES D'ARC IRIS FC BLOG"

18 de Juny de 2009

LA CRÒNICA DEL "PLAN B"

2009-06-12T11:59:00.001+02:00

ARC IRIS - 1

COTER - 3

Aquesta crònica hauria estat molt diferent si haguéssim deixat que les coses fluïren de forma natural i sense intervenir (o potser no).

Probablement diria ... Erem un de menys ... les lesions ens van matxacar ... el fútbol es así ... resultat enganyós ... la edat no perdona ... i d'altres excuses a l'ús.

En canvi, davant l'esdevenir dels aconteixements durant la setmana, varem tenir que aplicar el "Plan B" (que no és visitar a la Moreneta!), que consisteix en:

- Proveir de faixes lumbosacres als més veterans

- 4 litres de Til.la pels més joves (al final no calgué)

- Pregar tot el que sabem

- Demanar reforços a la U.S. Navy (mitjançant el nostre amic Iesgüikan)

- Concertar una cita a l'àrbitre amb la veineta del tercer.

Doncs encara que sembli increible, cap de les estratègies anteriors va funcionar i esclar que el resultat així ho reflecteix. No tindrem més remei que posar en marxa el "Plan C" per la setmana vinent. Què quina és la diferència amb el "Plan B"? Doncs com el seu nom indica ... és ... QUEDAR-SE A CASA!!!

Us assabento que el proper i darrer partit oficial de la temporada 2008-09 serà el dimecres 17 de Juny a les 21.30 hores i que es farà la foto oficial de la temporada que s'inclourà en el Blog d'ARC IRIS FC. El que no vingui no sortirà a la foto!!!. Per favor, confirmeu assistència per jugar i per la foto i posterior sopar de comiat (tot i que he sentit que s'organitza una "patxanga" pares/fills. Deu ser que els fills volen heretar l'abans possible!)

David Biplahn

Corresponsal de "The Xupiten Evening News"

12 de Juny de 2009

LA CRÒNICA DELS DARDS

2009-06-04T09:56:00.000+02:00

ARC IRIS - 1

NASALCUL -3

Ehmmmmmmm!! Uhmmmmmmmmm!! Penso que serà millor començar la crònica pel final.

Heu provat alguna vegada de fer una partida de dards a 900 punts amb 7 persones amb tres caipirinhes, un orujo, una canya i tres copes de vi turbi al damunt? Doncs això és el que ens varem tenir que "inventar" cap a les dues de la matinada, per oblidar la humiliant derrota.

Em sap greu tenir que escriure el nom de l'equip contrari cada cop que ens els enfrontem, però és que els paios es diuen així!

Més greu em sap tenir que posar el resultat. A la primera volta ens varen guanyar per 6-3 (única victòria que tenien fins ara) i ahir amb el 3-1 han fet "doblete".

Per cert, algú em pot confirmar com es diu guanyar 3 copes la mateixa temporada? "Triplet", "Tripartit", Trio" (menage a trois)?

Després de la "trepanació" ocular que vaig patir ahir, resulta que el metge no em va advertir dels efectes secundaris. Una exposició massa perllongada al LASER podria fer que esdevingués en seguidor del Bar, $.A.. Però, vet aquí que vaig rebre una sobredosi "Laseriana" i encara va ser pitjor. Em vaig convertir en "fan" del ...... REALMADRIZZZ!!!

Oh, Déu meu, que he fet jo per merèixer això!!! No n'hi ha prou amb que les xicotes m'ignorin????

El metge m'ha dit que faci "vida normal". Però, quina vida normal puc tenir essent així de "diferent". Vaig en contra de la majoria!!! Em marginaran?? Em senyalaran amb el dit?? Seré un apestat??

De fet, anys enrera els gais també eren "molt diferents", estaven marginats i inclús els apallissaven i ara si no ets gai ets un "mindundi". Ser gai està de moda, és "xic". Són respectats i tothom vol tenir un amic gai. Potser d'aquí uns anys jo també pugui ser tan respectat i admirat com ara són els gais.

Sort que m'han receptat un col.liri que fa recular aquests efectes malignes i juntament amb llegir "Terra Baixa" i escriure 1000 vegades "No seré ni pensaré diferent dels altres" podré curar-me aviat.

Em sembla que m'estic embolicant més que "la pata de un Romano" (capteu el doble sentit, amics colers?) Pels que viatgeu a Roma el proper dimecres 27 de Maig, uns quants consells:

- No fraternitzar amb qui vagi vestit de vermell.
- Dir que ets seguidor de Ferrari i no de MacLaren.
- Dir que "il Catalano é molto vicino a l'Italiano (com exemple dir "finestra" i "palla").
- Assegurar que Ròmul i Rem eren Catalans (del Baix Empordà).
- Evitar pronunciar la paraula "Cazzo".
- Informar que a Barcelona també tenim un equip que se sembla a "la Lazio". És a dir, no guanya mai res però toca els .... ja m'enteneu.
- Gaudir de les catacumbes doncs allà us haureu d'amagar quan perdeu la copa.

La propera setmana no hi ha partit. Esclar, la "Sopa de Xampinyons" té preferència. Només queden tres partits per acabar la temporada (més una patxanga pares versus fills que està en fase d'organització). Oportunament sereu informats de la data i hora del proper partit. Ja que és inútil pels partits de futbol, al menys comenceu a entrenar per la caminada anual d'ARC IRIS.

David Caipidard
Corresponsal de "Rome Sports United"
21 de Maig de 2009

P.D.: Aneu al Google (imatges) i cliqueu "motxillaire" i veureu quin personatge surt a la quarta foto!!

LA CRÒNICA DEL PASTÍS

2009-06-03T10:50:00.000+02:00

ARC IRIS - 3

SOFT LIBRARY - 6

OE, OE, OEEEEE, L'ISAAC ÉS COLLONUT ... COM L'ISAAC NO HI HA NINGÚ!!!

Aquesta llegenda viva del futbol-sala nacional català complia ahir el seu partit 1.000 a l'ensems que celebrava el seu aniversari (Ell prefereix que el guarisme quedi salvaguardat).

En aquesta dilatada carrera esportiva se li han comptabilitzat (per part de l'auditor oficial de l'equip Mr. Charles Segovia) 42 gols (21 en pròpia porta), 4.624 faltes, 106.415 rebuigs, 154 targes grogues, 2 de vermelles, 86.100 passades bones i 354.011 minuts de possesió.

A més, un cop acabats els partits, s'ha pogut documentar la ingesta de 881 litres de patxaran i 654 d'altres licors i destil.lats. La quantitat de cervesa que ha begut és equivalent al volum de tres vegades l'estany de Banyoles i existeixen gravacions que demostren haver repetit 61.312 cops la expressió "a tomar pel ...(piiiiiiiiiiii)".

Sí senyor! ja m'agradaria a mí tenir aquest Curriculum!. Especialment el de cerveses. Renoi! es que no té gens de panxa!.

Ara que per tenir 49 anys sembla una mica "deteriorat", "desgastat". Ai!!! ja se m'ha escapat l'edat!!! Ondia! perdona tio!.

Jo mateix, per exemple, tinc més edat que en Josep Lluís, que ja és un cop i mig avi i en canvi amb prou feina em fan més de 35.

No ... No ... l'acudit de "a cada cama" no si val!

Bé, ara seriosament (ji ji ji ... que se m'escapa el riure). La Associació Catalana de Futbol-Sala està a punt de inaugurar un momument a l'Isaac Marín.

Ai! Perdoneu! No és pas aquest tipus de "Monument". En que estaria jo pensant! Es que la celebració d'ahir nit encara no la he paït del tot (Llàstima que del pastís no va sortir cap noia despullada. JM pren nota per la propera vegada).

Ara sí! Eus ací el Monument!

Ai! No! que aquest sóc jo de jove!!

Renoi, ara no trobo la foto! Aaaaaaara!!!!!

MACO EHHHH????

I del partit que dir? El de sempre. Varem aguantar bé el 3-1 fins que dues lesions i el cansament ens van condemnar a les acaballes. Fins i tot en McMarin va jugar amb els lligaments trencats, així que ja veieu con està "el pati".

Per últim, fer palès un corrent cismàtic relatiu a la caminada anual, aparegut ahir (segurament fruit d'un grau d'alcoholèmia excessiu). Una facció es decanta per "acampada" enlloc de "caminada" i pel mar enlloc de la muntanya. Prefereixen un arròs negre al bocata excursionista de tota la vida i una volta en "xurro" mariner abans que els cingles.

En fí, que la temporada ha estat llarga i castigadora, amb un munt de lesions importants i baixes i la "sortida" del 5 de Juliol hauria d'acostar-se més a "tipus balneari" que a la Marató Olímpica de l'any passat.

Proper partit dijous 11 de Juny a les 21.30 hores. Ja que serà el penúltim partit "oficial" de la temporada (patxangues a part), fora bó que vinguéssiu tots per tal de fer la foto oficial de la temporada i "penjar-la" al blog. (que algú porti una càmera de fotos i sino ja la farem amb l'hipersupermega telèfon d'en Josep que té bluetooth, yellowcard, redlight, greentouch, sensurround i també porta als nens a col.legi). Confirmeu assistència l'abans possible.

David Sacher

Corresponsal de "Pessic Bread of Vic Magazine"

3 de Juny de 2009

LA CRÒNICA DEL JULIVERT

2009-05-13T09:12:00.000+02:00

ARC IRIS - 4

GUMEPB HYPNOSIS - 6

Ahir era el dia de Sant Pancraç. Per si no ho sabeu, és un dels Sants més anomenats i venerats i tradicionalment s'acostuma a possar-li julivert als peus de la seva imatge per tal de que les pregàries i desigs es compleixin.

Cap al migdia, vaig procurar-me provisió de 12 kilos de julivert (mateixos kilos que el número del dia del Sant) i ufanós em dirigí cap a la Parròquia de Sant Pancraç (pels que desconeixen la seva ubicació, és prop de la Torre AGBAR a Barnalona) per fer ofrena al Sant del vert miracolós i demanar una victòria (contundent) d'ARC IRIS.

Després de dipositar el julivert als peus del Sant i encendre una espelma, amb els ulls perduts en els pensaments i el cos surant en el silenci de l'entorn, sento una veu dient: "Petit Perico, ja és la segona vegada que ens trobem. No creus que demanes massa miracles futbolístics? Mira que qui molt demana poc s'eforça!"

Benvolgut Sant Pancraç, li vaig contestar. Crec que has de fer un curs de reciclatge celestial. Esforç és justament l'únic que tenim i practiquem amb fruïció. Val a dir que amb resultats força decebedors. Em sembla que un 4-6 després de un 0-9 a la primera volta, és un resultat força digne. Faltaven 4 minuts i empatavem a 4. Només la nostra inevitable incompetència manifesta en els corners va permetre dos gols immerescuts.

No puc acabar aquesta crònica sense mencionar un fet prou inusual. En PEMI, tot un "gentlemen" (en idioma anglo) i "gentilhomme" (en gabatxo) va "perdre" ... NO, millor dit, va "extraviar" els nervis i es va encarar amb alguns jugadors rivals a la fí del partit, tot sigui dit, amb justícia, doncs com ja acostuma a ser habitual ultimament, sembla que els cou el cul (perdoneu la expressió) que ARC IRIS els planti cara seriosament i es comporten de forma barruera. Ja sabeu, puntades, empentes, provocacions verbals als jovanets inexperts (curiosament, no varen gosar tenir una mala paraula amb els que ja tenim cabells blancs). Els que el coneixeu, sabeu que per que en PEMI s'alteri, l'han d'haver fet grossa. PEMI...

El proper partit és el dimecres 20 de Maig a les 21.30 hores contra NASALCUL, "farolillo rojo" de la classificació. No em val cap altre resultat que guanyar. Confirmeu assistència doncs tenim baixes. Servidor no podrà jugar doncs m'han de fer uns foradets amb làser als ulls. Es veu que l'excés d'orujo blanc s'ha acumulat als ulls i fa augmentar la pressió ocular de forma que es fa necessari un drenatge (Ondia! com als camps de futbol!) per que l'orujo (el blanc, esclar) segueixi el seu curs natural i no saturi el cervell i així s'eviten dèries compulsives que supurin cròniques inversemblants com a les que us tinc acostumats.

Res d'importància però que no em deixarà jugar. Bé ... de fet ... si jugo amb el bastó blanc i el gos pigalle ... Ja veurem (mai millor dit). Si fos estrictament necessari em vestiria "de curt" i faria una mica de "bulto" i sino faré de teòric de la estratègia i de consumidor compulsiu de caipirinhes, si s'escau.

David Iridotomy

Corresponsal de The Jul & Green Football Magazine

13 de Maig de 2009

P.D.: Senyors, Jordi, Carles i Josep Lluís. Ja fa massa dies que en "Fernando" ens espera i no hi ha manera de interaccionar converses transcendentals "tripartites" (s'enten per les "tres" copes que ens "fotem" entre pit i esquena). Sembla com si esperéssiu a Sant Joan per compartir "gasto" amb un servidor que fa anys (més de 36 i menys de 57).

LA CRÒNICA DEL "CASAL ROCK"

2009-05-06T14:33:00.001+02:00

ARC IRIS - 4

SAP - 2

Continua la ratxa històrica. Tres partits consecutius guanyant i quatre sense perdre, 10 punts de 12 possibles (tots els que tenim doncs haviem encadenat 5 derrotes en aquesta 2ª fase de la lliga), 21 gols a favor i només 10 en contra (8 i 33 respectivament en els altres 5 partits) i a 6 punts del darrer amb un partit menys (Per cert, el darrer només té un partit guanyat i va ser precisament contra nosaltres. Com d'aquí a dues setmanes juguem contra ells, no ens val més que una victòria contundent per tal de netejar la nostra imatge) (Una altra dada: SAP era i continua essent l'equip menys golejat del nostre grup - 13 gols fins ahir en 7 partits -, de manera que fer-los 4 gols i guanyar-los ha estat una gran fita).

Però aquesta vegada no teniem "tenors" ni "barítons" ni "sopranos". Tot eren "vells rockers" més aprop de la jubilació que d'una altra cosa.

Qui no té una hernia, en té dues. Qui no té menisc de vidre té hipertensió i per això la victòria d'ahir és d'un mèrit extraordinari.

Baixavem les escales, camí del camp, des del vestidor i el Josep comenta: "Juguem mitja part i anem a fer una cervesa al bar". La raó d'aquesta frase és que només erem 5 jugadors i s'ens feia impossible pensar en una altra cosa que una golejada en contra.

Però, vet aquí que començat ja el partit, en el seu segon minut, encara amb el 0-0 al marcador, s'ens va aparèixer la Mare de Déu de Montserrat, "LA MORENETA", obrant el miracle.

Tots sabeu que "LA MORENETA" fa miracles però només a aquells que compren el dècim de loteria. És a dir, a aquells que s'esforcen lo suficient per ser mereixedors de ser "ajudats".

Mentre discorria el joc, s'acosta un paio amb una bossa d'esports. Serà un ocell? Serà un avió? Serà Sant Pancraç que ha avançat una setmana el seu Sant? Serà Sant Judes, patró dels impossibles? NO, és ...... és ....... és ...... L'ALEEEEEEEEIX!!!!

TEMPS! TEMPS! li cridavem a l'àrbitre.

Bona niiiiiiiit! Demà farà un dia grisot, tapadot, ennuvoladot, tristot, aburridot, ...

NO! NO! àrbitre, la previsió climàtica d'en Tomàs Molina no ens interessa gens! Que paris el partit per que entri el nostre jugador! I allà mateix, en el temps mort, l'Aleix es va canviar, es va possar la "pròtesi genollar" i va sortir al camp després de 5 mesos d'absència!!!! i la nostra moral va pujar com l'escuma.

"LA MORENETA" va fer la seva feina i al descans guanyavem per 2-0. A la reanudació, dos gols més i el 4-0 semblava definitiu. Però poc dura l'alegria a casa del pobre i l'Aleix es va "trencar". Havia fet un partidaç, repartint assistències i fent gols, però encara havia d'arrodonir-ho i es va possar a la porteria per tal d'alliberar un jugador i evitar la inferioritat numèrica.

Veren caure dos gols del rival i encara mancaven 6 minuts. Les cares d'esgotament eren esfereidores

Per més desgràcia, el Josep també es va "trencar" i amb un de menys ho veiem tot molt complicat per aguantar el resultat. Va ser aleshores quan varem apel.lar a l'heroica, a la èpica, a treura forces del no res i amb una resistència numantina va finalitzar el partit. Semblava que més que guanyar ens haguéssin apallissat. En veritat la pallissa física sí va existir. Ens va costar un món pujar les escales i descalçar-nos per tal d'entrar a la dutxa. Però els dolors d'avui els donem com a bons i clarament ho repetiriem.

El proper partit és el dimarts 12 de Maig a les 22.15 hores. S'ha canviat respecte al calendari original per poguer gaudir de la final de la Copa del Rei de fútbol al dia següent.

Sembla que degut a les baixes i lesionats, no hi haurà més remei que comptar amb el "tenors" i més tenint en compte la entitat del rival. És el tercer classificat del grup dels "bons" i en el darrer partit contra ells ens varen "endossar" un 9-0. Per favor, confirmeu si podreu venir i també en quines condicions físiques us trobeu. Esperem que la ratxa continui!!

David Presley Stones

Corresponsal de The Wewillrockyou Times

6 d'Abril de 2009

LA CRÒNICA DELS "TRES TENORS"

2009-04-30T09:52:00.000+02:00

LA CRÒNICA DELS "TRES TENORS"

ARC IRIS - 5

GERBER - 3

Amb el "Trident" dels "Tenors", ARC IRIS ha fet un salt de qualitat en els resultats obtinguts.

Bé, en realitat els noms de les samarretes haurien de ser "MARIN"; "CRUSAT"; "FUERTES", el que passa que el retolador va anar el Diumenge a les Carreres de motos a veure al seu cosí pilot que es diu Paolorossi i s'ha confós.

Ahir va ser un altra exhibició dels "Tres Tenors" davant un equip que el darrer partit ens va apallissar per 6 a 2. No hauriem de deixar de banda la aportació dels veterans, amb solidesa i consistència en defensa, llençant els atacs fulminants del jovent. Aquesta eclèctica sembla que dona bons resultats i segur que allarga la vida esportiva dels veterans.

El partit l'hauriem de batejar com "Surtit MARBÚ" per la quantitat de "galetes" que ens van repartir.

O també podriem dir-li "del bosc", per la quantitat de "llenyataires" (del Pallars) que hi havien a l'equip rival.

Resulta que ens cusen a puntades i finalment acabem amb 10 faltes i dues grogues en contra per només 7 faltes a favor i també dues grogues del rival. (Entre parèntesi diré que l'àrbitre, a la segona part, ens va advertir de que haviem comés 5 faltes i doncs la propera era "directa" i ja no varem fer més. Com s'explica doncs que fent 5 faltes a la segona part, tinguem un total de 10 i a la primera part no ens va advertir?? Oi que els comptes no quadren?? No serà que ens va apuntar alguna falta de l'equip contrari a nosaltres??)

Amb tot el respecte que em mereix l'àrbitre, diguem que "va cantar" i també "donar la nota", en consonància amb la crònica musical d'avui.

A la fí del partit, aquest és el comentari que s'escoltava en l'equip rival: "... Aquests ARC IRIS han fitxat uns cracs i semblan l'Espanyol! No hi ha manera de guanyar-los!". (Entre parèntesi recordar-vos que a la fí del partit, el rival va demanar les fitxes dels "Tenors" doncs potser pretenien guanyar el partit per alineació indeguda!! - Angelicos!! - És trist però encara hi ha gent que juga per guanyar i no pas per passar-s'ho bé i ser feliç)

Ja comencem a fer por als rivals i abans de canviar-se es pregunten si juguen els "Tenors". En cas afirmatiu, dubten si anar directament al bar i donar el partit per perdut o bé arriscar-se a ser apallissats per més de sis gols de diferència.

Aquesta vegada sí que tot l'equip va donar el "DO de PIT", cadascú segons les seves possibilitats, amb força actitud i compromís.

Proper partit el dimarts 5 de Maig a les 22.15 hores (canvi en el calendari degut a la demi-finale de la xampinyons). Sense poder comptar amb els "Tenors", imagino que tindrem dificultat en poder formar un "6" de garanties, confirmeu assistència el més aviat possible per tal d'anticipar possibles fitxatges de reforços.

Davidokis Callas

Corresponsal de The Liceu Sportive Bulletin

30 d'Abril de 2009

P.D.: Xavier, "rebota" aquesta crònica al Pol i al Marc per favor.

LA CRÒNICA DE LA ROSA

2009-04-23T09:31:00.000+02:00

ARC IRIS - 9

COTER - 2

Ja l'any passat varem tenir partit el mateix dia i l'endemà la crònica era titulada de "SANT JORDI". Avui no seré pas gaire original. Primer de tot, dir-vos que he triat "ROSA", com a títol de la crònica, enlloc de "DRAC" per dues raons fonamentals. És més maca. És més romàntica. I com sóc un cronista sensible al que li agraden les noies maques i romàntiques, ni tan sols he valorat la possibilitat de titular la crònica com del "DRAC".

Clar que, de vegades el romanticisme acaba en ferides profundes i amb seqüeles

Per això, els pètals de la ROSA són tan efectius guarint les ferides de l'amor. Es disposen sobre la ferida i el seu color i calor alleugen el dolor, la melangia i la tristor.

Em sento feliç d'haver nascut en una terra on la ROSA simbolitza al mateix temps la felicitat i alegria de l'amor com la poesia de l'esperança i la il.lusió. Us recomano que a més de regalar-la a la vostra estimada en el dia d'avui, us la regaleu a vosaltres mateixos i si en veient-la, un cop a casa, us cau una llagrimeta ... o dues ...

... és que ha fet el seu efecte festiu-curatiu.

No sé que em passa (o potser sí) que cada cop les cròniques esdevenen menys humorístiques i burlaneres i es tornen íntimes, tovetes i tristones. Deu ser la primavera i la manca d'irrigació sanguínia suficient que fan que em trobi com el clima primaveral, ... inestable. Així, hauré de automedicar-me a base de caipirinhas, xupitos d'orujo d'herbes i aigua de Roses per, al menys, curar els símptomes.

... Eh! ... Sí! ... Com? ... La crònica? ... El partit? ... QUIN PARTIT???

Es que no tens sensibilitat, dropo? Que no saps identificar un artista treballant?

Aviam si respectem el temps oníric de la senil febre primaveral CO (piiiiiiiiiii) ONS!!

No tens el més mínim respecte pel nucli més sensible de la fibra emocional cromosòmica endògena cardiovascular ... o sigui ... DEL COR!!!

Apa! aquí tens la teva croniqueta del partidet!

Arribàrem, Veiérem, Guanyàrem (del Llatí: VENI, VIDI, VINCI). Corolari: JA ERA HORA!! (del Llatí: Horae nostri erat!!). Pels que no varen venir, aquí teniu els tres fitxatges que teniem ahir i esclar, l'equip contrari es va quedar bocabadat, sense reacció i els varem fotre canya!!

SÍ, SÍ, no poseu aquesta cara ni us refregeu els ulls. No m'he equivocat al escriure el resultat!! I podien haver estat més!! El porter rival va fer un partidaç!!

Lamentablement la única cosa que va faltar va ser que en Jordi, en la vigília del seu Sant, fes un extraordinari golaç, tot i estar a puuuuuuunt per dos cops, i no varem poder celebrar d'aquesta manera.

Però li varem dedicar la victòria, cosa que no passa sovint (més o menys cada vegada que s'acosta a la Terra el cometa Halley) i menys per aquest resultat. Jo ja m'havia acostumat a comptar els nostres gols amb els dits d'una sola ma i m'en sobraven uns quants!

Proper partit dimecres 29 d'Abril a les 21.30 hores (tranquils que el Bar, $.A. juga el dimarts 28). AaaaaaH! (suspir profund) Confirmeu assistència (o no).

David Lecoeurblessé

Corresponsal de Cogetusombreroypontelo Weekly Chronicle

23 d'Abril de 2009

P.D. nº 1: Felicitats JORDI!! Que sàpigues que les no-caipirinhes d'ahir no caduquen i les deus. Esperarem a que hi hagi quòrum.

P.D. nº 2: Josep, en correu apart t'envio l'acta del partit per que la pengis a la nevera o directament la emmarquis i la posis a la capçalera del llit.

LA CRÒNICA DEL SETÈ DE CAVALLERIA

2009-04-16T09:56:00.000+02:00

ARC IRIS - 2

BIR - 8

TUT . TUT TUT .. TUUUT __ TUUUT __ TUT. TUT. TUT. El telègraf treu fum escampant la notícia per arreu. Tropes del regiment RAINBOW atrapades STOP Rodejades pels guerrers xiricagües, seminoles i sioux en coalició perversa per derrotar als "casaques taronges" STOP El comandament "tripartit" dels indis el formen en XUTRÀS, BESSÓ TRENCAT i KOPDE KAP STOP

La situació esdevingué dramàtica. Els efectius en minoria (Sens dubte som, de llarg, l'equip que més vegades - de fet, quasi cada partit - comença els partits amb un jugador menys. De fet jo només recordo, en els darrers quatre anys, un cop en que això li passés a l'equip rival), les baixes eren nombroses i els "casaques taronges" estaven agotats. En el moment en que semblava que les coses anaven pitjor i la contundent derrota s'acostava sense remei, va aperèixer ... EL SETÈ DE CAVALLERIA!! comandat pel General ISAAKUSTER i envoltà als guerrers "tripartits", però "ni por esas", la derrota fou inevitable.

El representant indi, en RUTRA MASH que en català vol dir "Petit núvol gris que descarrega fina pluja primaveral envoltada de L'Arc Iris", signà el tractat de pau i va prendre uns "xupitos" d'orujo-de-la-pau amb els Generals "taronges" i tots plegats varen quedar per fer una altra batalla la setmana vinent i també comprometeren una data, a l'inici de l'estiu, per anar d'excursió a fer la cacera del búfal pradenc, allà, lluny, aprop d'on les muntanyes semblen dents de cocodril i els indis adoren els seus deus.

Proper partit dimecres 22 d'Abril 21.30 hores. Sí, ja sé que hi ha jornada de lliga i el Barça juga a casa, però penseu que l'endemà és Sant Jordi, patró del nostre petit pais i valdrà la pena fer un esforç per jugar aquest dia i dedicar-li la victòria al nostre company Jordi. Confirmeu assistència per tal, si calgués, de buscar reforços durant la setmana tot fent que el telèg ... correu electrònic tregui fum.

BULL ASSEGOOD
Corresponsal de The Petita Gran Banya - Sports Magazine
16 d'Abril de 2009

LA CRÒNICA DEL "PALOMERO"

2009-04-14T11:44:00.001+02:00

ARC IRIS - 3

SOFT LIBRARY - 3

Mira que en fa d'anys que ho dic!

Mira que en fa de partits que ho adverteixo!

Doncs no hi ha manera! El "Palomero" de Soft Library es fa una "parcela" dins la nostra àrea de gol i ens marca un munt de gols.

I jo em pregunto. Què costarà tenir un paio marcant-lo permanentment (fins i tot quan va al lavabo a la mitja part) i així evitar tres gols segurs?

Ahir vaig trobar un voluntari per aquesta tasca (en Jordi) però vet aquí que el "Palomero" no va aparèixer!! Afortunadament, el 27 de Maig tenim el partit de tornada i em comprometo (si és que no hi cap voluntari) a marcar-lo personalment. Pago una ampolla de cava per cada gol que faci.

D'altra banda, celebrar el rejoveniment de l'equip com a conseqüència dels fitxatges del mercat "Pasqual". Aquesta és la foto de l'equip abans del partit.

Així sí que potser podriem deixar de ser l'últim, però em temo que l'encanteri de la fada padrina desapareix després de Setmana Santa i tornarem als "vells" temps, com els de la foto de l'anterior partit (El del barret feia de porter)

Però la notícia negativa del dia va ser la confirmació de la greu lesió que pateix l'Òscar. Trencament de lligament, que vol dir ... o sigui ... que ja no pot "lligar" més! per la qualcosa, la seva dona s'ha posat més que contenta. Fora de broma, això representa la fí de la temporada per a ell, una més que probable intervenció quirúrgica i un llarg periode de recuperació.

Proper partit dimecres 15 d'Abril a les 21.30 hores. Es prega confirmació.

PAHL O'MERO

Corresponsal de GÜIKAN SPORTS

8 d'Abril de 2009

LA CRÒNICA DE LA ASTROLOGIA

2009-04-02T11:47:00.001+02:00

ARC IRIS - 3

NASALCUL - 6

Potser hauriem de començar a pensar a canviar-li el nom a l'equip i dir-li, per exemple, HORÒSCOP FC o bé CD ZODÍAC perquè tots els signes zodiacals són recull i resum del que sóm. ARC IRIS FC és la plasmació terrenal de les constel.lacions celestials. I si no ho creieu, pareu atenció a les següents explicacions:

Abans de res, recordar els símbols i noms dels signes:

ÀRIES: Sóm com anyellets que van cap a l'escorxador de les derrotes humiliants i abultades.

TAURE: Ens "toregen" tots els equips rivals.

BESSONS: Allò que s'ens contractura i/o trenca sovint en cada partit.

CRANC: Anem sempre enrrera, cada cop més, de la classificació.

LLEÓ: No arribem ni a gatets però en tot cas estem tancats dins la gàbia del circ i els rivals ens fan passar per l'adreçador.

VERGE: Estem sense estrenar .... les victòries!!

BALANÇA: Signe d'equilibri, ... sempre igual de dolents, i també desequilibri ... entre línies.

ESCORPÍ: Enseyem l'agulló verinós per fer por als rivals però ells ens esclafen amb el peu sense pietat. El proper dia, a més, ja que jugaré de porter, prometo fer la famosa parada de "L'Escorpí" (per favor, els nens que no intentin imitar-ho doncs és perillós) inventada pel genial jugador Colombià René "Ricitos" Higuita.

SAGITARI: El Centaure arquer que llença les fletxes i cap encerta la diana. Per molt que argumentem, no és culpa de les flexes sino de "l'ndi".

CAPRICORN: Com la seva representació, estem com a cabres, boijos! de seguir jugant a aquesta edat i amb les pallisses que ens carden.

ACUARIUS: Beguda que hauriem de prendre després dels partits per recuperar forces, però preferim Patxaran, Xupitos i Voll Damm.

PEIXOS: Com ells, només tenim memòria de tres segons i oblidem la tàctica i la posició al camp.

Ens haurem de plantejar seriosament el contactar amb el llibre Guinness dels récords

per tal de ser inclosos en l'apartat de gestes esportives negatives per haver perdut tots els partits jugats, arribant així al més alt nivell d'incompetència esportiva.

Però vet aquí que ahir Saturn estava en quadratura amb Neptú, el Sol a la casa 7 d'Àries i la Lluna aspectada amb Plutó i tot aquest rebombori planetari esdevingué en un doble trànsit de Venus per Capricorn i Cranc alhora (mai vist fins ara a l'hemisferi nord) amb ascendent a Verge i la victòria no s'ens podia escapar!!!

Però la crua realitat fou ben diferent. Es veu que Júpiter es va barallar amb Zeus per una tonteria relacionada amb el planeta Mercuri i quan l'Olimp trontolla no hi ha quadratura que valgui ni trànsit planetari que sobrevisqui i per tant, la disfortuna en forma de lesions (tres més i van ... de la Peña - compreneu el joc de paraules?) va apareixer un cop més.

Malgrat que varem intentar guarir les ferides amb orujo d'herbes, no va acabar de funcionar així que pel proper partit de la "lliga de les constel.lacions", DIMARTS 7 d'ABRIL a les 21.30 hores, haurem de tirar de "quinta del biberó", per la qualcosa queda nominat l'Isaac, que ens fitxarà els jovanets pertinets per formar un equip de sis jugadors.

Mart Ingala & Meri Curi

Corresponsals de "THE ZODIAKAL EPHEMERIDE TIMES"

L'ú d'Abril de 2009

LA CRÒNICA DEL PSICÒLEG

2009-03-26T09:23:00.001+01:00

ARC IRIS - 0

GUMEPB HYPNOSYS - 9

- Doctora, crec que he empitjorat.

- No pateixi. Relaxis i expliquim perquè pensa que està pitjor.

- Abans ho passava malament amb les derrotes. Dins el vestidor, amb el capcot, no tenia ganes de dutxar-me. Culpava als meus companys d'equip de perdre i no volia ni parlar-los. Anavem a sopar després del partit i ni els mirava a la cara i a sobre es fotien cecs de Patxaran i em tocava pagar el beure.

Perdre continuament era feixuc. Per més que corria i em lesionava, el dolor dels cops i el suor de la samarreta, no hi havia forma humana de guanyar.

- I digui, ara com se sent?

- Meravellosament! Ja no m'importa encaixar golejades ni ser l'últim ni baixar a segona divisió. Felicito als companys, em dutxo el primer, ric molt mentre sopem i fins i tot bec una copeta de Patxaran al acabar! Disfruto de la vida i de jugar a fútbol sense que el resultat m'afecti. Quan un dona tot el que té s'ha de sentir feliç per l'esforç, Oi Doctora?

- Uhmmmmmmmmm! Cas ben estrany el seu. I, fa quant de temps diu que li passa això?

- Des que vaig canviar d'equip de fútbol, Doctora.

- Aaaaah! Interesant! Amb qui juga ara?

- Amb ARC IRIS FC, una il.lusió col.lectiva!

- Molt bé, Senyor Itsnau Orneber, Prenguis aquesta medicació un cop al dia i dos cops els caps de setmana i veurà com millora i ja no se'n recordarà de quan no li divertia la vida ni jugar a fútbol.

- Gràcies, Doctora Erzsébet Marie! No sap el content que em fa!

- Però ... digui ... com va anar el darrer partit?

- Ara mateix li ho explico Doctora!

Elpartitvacomençarambl'equipcontrariespeculantialeshoresenuncopdepilotaemvaigtrencar

l'ungladelditgrosdelamaesquerraivaigtenirqueanaracurarmeialtornarlipreguntoalJosepLluís

siencaraestavemzeroazeroivacontestarquesíillavorslidicqueelsrivalsesperenquemaduremel

nostrecansamentperfotre'nsuncarrodegolsiefectivamentaixòvasucceirperòelmésfotutés

quel'Òscaresvalesionariensvadonarunensurtquejojaemveiaal'HospitalirebentlabroncadelaPili

perengrescarloajugaracosesdejovesperòsemblaquefinalmentnoseràresgreuipodràacompanyar

alarestadeperiquitosaMontserratademanarelmiracledelasalvacióievitarbaixarasegonaitambé

varebrel'Isaacqueamésdefersemallivarenpitarfaltaencontraiesvacabrejarcomunamonai

finalmentvaremacabarcomsempreambunsopardeco...piiiiiiii...onsiunescaipirinhesal"Fernando"

totcortesiadelsJosepsquecelebravenSantitambéaniversariosiguiqueaquestacrònical'escric

alestresdelamatinadatotpensantsivaigalllitojadirectamentemdutxoivaigalafeinaiApa!jaheexplicatlacrònicadelpartitd'ahird'unaformaquenousesperaveulihaagradatDoctora?

Proper partit dimecres 1 d'Abril 2009 a les 21.30 hores. Confirmeu assistència.

Itsnau Orneber

Corresponsal de PSIQUE...DÈLIC Magazine

26 de Març de 2009

P.D.: RECORDEU RESPECTAR ELS LÍMITS DE VELOCITAT O US PERDREU LES VISTES!!

LA CRÒNICA DE LA VAGA

2009-03-11T10:01:00.000+01:00

11/03/09

ARC IRIS - 1

GERBER - 6

Avui, les meves neurones s'han declarat en vaga. Diuen que ja n'hi ha prou. Que no volen fer hores extres. Que anar a dormir tard i llevar-se amb les gallines les perjudica notablement el seu rendiment i per tant, l'esforç a fer per editar una crònica les suposa unes condicions de treball abusives i ilegals i que ja s'ha acabat l'explotació que pateixen per part del SNC (Sistema Nerviós Centralista).

Amb les coses així, han format un comité de vaga format per les tres neurones amb més antiguitat en el cervell. La Pinta, La Niña i La Marequeetvaparir. Han arribat a l'acord, votat unànimement en la assemblea neuronal general, de que cada ------------------------------------------------ minuts deixaran de funcionar durant deu segons, colapsant d'aquesta manera la producció de noradrenalina i evitant la emisió d'impulsos a les mans, és a dir, no poguer escriu-re.

A més, les molt fi ...piiiiiiiiiii .....ta han creat piquets per boicotejar la feina de les ---------------------------------------------------- neurones lleials i que rebutgen aquesta vaga salvatge i fora de la llei. Ara mateix, els piquets sacsejen part de la estructura del bulb raquidi i tinc un mal de cap com si tingués resaca.

Disculpeu les inte ----------------------------------------------------- rrupcions en aquesta crònica, totalment alienes a la voluntat del cronista. Miraré d'enllestir l'abans possible, no fora que aquestes fi .... piiiiiiiiiiiii ..... ta no complissin ni tant sols amb els serveis mínims pactats.

Els que no varen veure el partit d'ahir pensaran que els rivals ens van "chorrear" però no és així. Els jugadors no varem percebre la superioritat que manifesta el marcador. Massa càstic per una actuació prou digna. El cronista opina que ------------------------------------------------- hi van haver quatre factors determinants per una derrota així:

1 - Començar el partit amb un jugador menys.

2 - La mania de que sense canvis es juga millor.

3 - La tàctica suïcida de la presió per tot el camp (tornant així al punt 2 anterior).

4 - Les lesions musculars recorrents.

Tot plegat és broma! Si hem perdut és perquè sóm més dolents que els rivals i prou! S'ha de perdre amb dignitat i deixar-se de collonades! Tenim el síndrome RCDEspanyol (normal d'altra banda degut al nombrós grup de jugadors d'ARC IRIS afins a aquesta secta futbolística). No guanyem ni amb recepte del metge. Fins i tot li vaig demanar a l'àrbitre que ens pités un "penal" a favor i li vaig prometre que el tiraria al travesser! Ai Senyor! -------------------------------------------- JA M'ESTIC FARTANT D'AQUESTA VAGAAAAAAA!!!! ARA MATEIX CRIDO ALS GRISOS!!!

Zembla ke ja s'ha rrrrrrreduit el nuclHi esvalotadorrrrrr!! El ke paza ara és ke m'han deixat les neurrrrrones forza perjudikades i zóc incaparça d'escriu-re korrrrrrectamenth.

Sort que amb una mica de química ja he superat les seqüeles d'apaivagar la revolta!

Recordeu que el proper partit és el dimecres 18 de Març a les 21.30 hores. Confirmeu assistència, sobre tot els lesionats.

Mr. Serious Braindamage

Corresponsal de "Encefal Times"

LA CRÒNICA DE L'EMPANADA (amb mooolt de retard!)

2009-02-26T12:56:00.001+01:00

Partit jugat el 20/01/09

ARC IRIS - 2

BIR - 5

Ara sí que sembla que hem tocat fons. No només ho sembla sino que és una realitat objectiva. Ens ha guanyat l'últim de la classificació del nostre grup i ens ha superat, de forma que ara tenim el dubtós honor de ser

i fallar més que la RENFE en un dia de pluja.

Què va passar per tal de perdre amb un equip al que a la 1ª volta varem superar clarament per 6-2 i ara ens passa per sobre??

Cert és que els rivals ens "tallaven" l'edat pel mig i que tenien 4 canvis, fent de l'element físic la seva arma letal, asfixiant els nostres intents de progressió atacant, però això no justifica prou el que no fóssim capaços de fer palès la nostra tècnica, que falléssim gols donats o que el porter semblés un tenor operístic.

En fí, ho seguirem intentant en aquests dos partits que resten per acabar la 1ª fase de la competició i mirarem de fitxar un "crack" en el mercat d'hivern per cobrir les baixes per lesió.

El proper partit és previst pel dimecres 28 de Gener a les 20.45 hores. Per aquells encara despistats, els diré que aquest és el dia en que els PERISTIANS sortiran a l'arena del circ Romà per ser devorats sense pietat pels lleons per gaudi dels ciutadans de l'imperi.

Davant tan lamentable espectacle, alguns preferim jugar el partit d'ARC IRIS tal com establert, abans que ni tan sols escoltar per la ràdio la transmissió directe del "canibalisme" futbolístic d'uns pobres i simpàtics ocellets, engolits per grans felins afamats.

D'altres, en canvi, voldran gaudir d'un espectacle que potser trigaran anys en tornar a reviure (recordo que si els PERISTIANS són exiliats com ciutadans de 2ª categoria, no tenen dret ni tan sols a ser devorats al "camp de la ballena", anomenat així per la seva grandària).

Així, a modus de referendum, hauriau de comunicar fins el dijous 22 les vostres preferències de joc. Be el dimecres 28 a les 20.45 hores o aplaçar al dijous 29 (hora a confirmar), per tal d'assabentar les autoritats competents el possible canvi amb prou antelació. Segons el quorum obtingut, us comunicaré la data i hora definitiva del partit el dilluns 27 a tot estirar.

David QuietSunday

Corresponsal de The Empaneid

20 de Gener de 2009

LA CRÒNICA DE LA CENDRA

2009-02-26T10:33:00.001+01:00

25/02/09

ARC IRIS - 2

BIR - 4

El Dimecres de Cendra significa preparació pel recolliment i la penitència durant la llarga Quaresma
però també temps de rauxa i disbauxa, de disfresses i concupiscència.

Un cop passat el nostre Via Crucis de la 1ª fase, entrem en un periode, en teoria, més asequible a les nostres limitacions tècniques i sobretot físiques.

Varem començar el partit amb dos mig coixos i varem acabar amb dos coixos i mig. A que sembla quasi el mateix? Doncs més aviat no. Sense canvis i amb mig equip trencat, només va ser possible aguantar fins el 2-2 a falta de 6 minutets pel final.

Així doncs, estem tots fins a les selles de medicació

El panorama futur no és doncs gaire optimista. Tenim un munt de baixes per lesions, bàsicament la majoria relacionades amb la excessiva ingesta de fermentats i destilats, pes no adequat i músculs juràssics que reclamen la jubilació anticipada.

I no és pas que el joc fos dolent, més aviat al contrari, però sembla que les dificultats s'han fet més que amigues d'ARC IRIS, quasi un dolç hàbit (com resa la cançó) i potser hauriem de pensar en transitar i/o transmutar cap al Paddle, el Pitch & Putt o el Domino & Beer, enlloc de castigar-nos cada setmana els cossos divins amb que la natura ens ha obsequiat.

En correo elctrònic apart, us faig arribar el calendari de la 2ª fase, que ja em estrenat amb resultat negatiu. Bloquejeu les vostres agendes els dies de partit tot i que precisament el proper està encara a l'aire (fred, del Tibidabo). Ja hem demanat el canvi de dia del dimarts 3 de Març (Sant Medir) cap al dijous 5 de Març (dos dies després de Sant Medir) a les 21.30 hores, però no ho sabrem del cert fins potser el mateix dimarts.

De tota manera, veien com està el pati de les lesions, us agrairia que a més d'estar força atents als correus electrònics (i no miro a ningú...) i/o als missatges de mòbil, diguéssiu si esteu en condicions de jugar per saber si sóm prous ja que no té sentit fer equilibris i meravelles per trobar un forat per jugar si al capdavall no sóm prous i tenim que suspendre, aplaçar o donar per perdut el partit.

Per la meva part, ja us anuncio que no estic en condicions de jugar la setmana vinent (però us vindré a veure si jugueu) i molt probablement les dues setmanes següents. Estic tant cardat que si ara em trobés un bitllet de 500€ al terra no seria capaç d'ajupir-me a collir-lo.

Apa! aneu contestant i recordeu que demà no es pot menjar carn (vull dir tipus bistec i similars, no de l'altre que no tinc notícies del Vaticà que no es pugui prendre) i que el dimarts és Sant Medir (festa sonada a Sant Cugat i la Vila de Gràcia) i cal anar a collir caramels (els que puguin ajupir-se, esclar).

dASHvid Donnerstag
Corresponsal del Penitence Journal

LA CRÒNICA DE LA MARMOTA:

2009-02-04T12:05:00.000+01:00

04/02/09

ARC IRIS 4
COTER 5

En el poble de PUNXSUTAWNEY, a l'Estat de Pensilvania, celebren cada any la Candelera d'una forma especial. Tenen una marmota (Phil) que treuen d'una gàbia i per art de màgia, depenent si es veu la seva propia ombra reflexadaal terra, prediu si l'hivern és fora (quan la Candelera plora) o si l'hivern durarà encara sis setmanes ben viu (quan la Candelera riu).

Vet-ho-aquí que sembla que l'hivern de les derrotes encara no ha acabat i la primavera de les victòries trigarà un xic més en arribar-nos. Potser hauriem de fitxar a la marmota de Punxsutawney amb la promesa de barra lliure de patxaran per que les seves prediccions dels resultats dels partits siguin sempre al nostre favor.

Però realment això és ben igual. Crec no equivocar-me si dic que el d'ahir va ser el partit més divertit (que no vol dir el millor) jugant aquesta temporada, tot i perdre de nou. Quina correcció i companyerisme del rival, igualtat, emoció, bones jugades, arribades a gol i l'àrbitre felicitant els dos equips per l'espectacle ofert. Només va faltar que enlloc d'encaixar la ma a la fí del partit ens féssim un petó als morros.

De fet, la organització va prometre que el rival seria dins el nostre grup de la 2ª fase i per tant gaudirem de dos partits més contra ells.

Dessitgem una ràpida recuperació a l'Oscar, ferit lleument, doncs la seva aportació és altament apreciada.

i per això, la directiva possa a la seva disposició fisioteràpia gratuita fins la total recuperació.

De fet, el "boss" Josep ja ha tingut una setmana de proba i està encantat, tot i que dubtem que la "parienta" comparteixi la seva opinió.

Com ja es va anunciar, la setmana vinent hi ha descans

i l'inici de la segona fase és prevista per la setmana del 16 al 20 de Febrer però no té dia definit per engegar. Puntualment sereu informats de les novetats i propera convocatòria, tot esperant la recuperació dels lesionats/absents.

Davidinho of the Rock

Corresponsal de QUISONDEMORROS Gazette

4 de Febrer de 2009

LA CRÒNICA DELS "50"

2009-01-29T09:42:00.000+01:00

29/01/09

ARC IRIS - 4
NASALCUL - 4

Buff! Cof! ... Cof! ... Buf! ... Deixeu ... deixeu ... que ... agafi ... un xic ... d'alé!

Renoi quin fart de córrer! Acostumat als cops quan fas de porter, era com si et xuclessin l'aire dels pulmons i els glòbuls vermells portessin als músculs patxaran enlloc d'oxigen!

La cosa és que entre el "jet lag" del canvi d'hora del partit, la "birreta" que ens varem "cascar" per fer temps i que la alineació tenia una mitjana d'edat superior al 50 anys

doncs no va ser possible aguantar físicament a la segona part.

Tot semblava fàcil al avançar-nos per 3-0 i després un 4-2 faltant 2 minuts per finalitzar, però l'edat ens va trair, que no el cap, que si fa no fa el tenim com als 20 anys ...... sobre les espatlles! El Josep es va "trencar" i sense canvis, l'esforç ens agotà.

Però, tot plegat, jo em vaig divertir. Hi ha un parell de coses que ja no recordava com es fan i una d'elles era marcar 2 gols en un mateix partit. Espero poder recordar l'altra abans de fer els 60.

Agrair a l'equip rival que no donés puntades ni empentes i el seu comportament exquisit. Com es nota que eren els últims de la classificació! Els primers "juguen" a una cosa diferent al que juguem nosaltres.

El partit del proper Dimarts 3 de Febrer 2009 a les 21.30 hores (aquest cop sí que és l'hora correcte) és el darrer de la 1ª Fase i la setmana següent (9 a 13 Febrer) hi ha descans

per tal d'agafar forces per la 2ª Fase i també per recordar allò que fa temps no fem ......... GUANYAR!!!!

Tot i haver confirmat ja verbalment molts de vosaltres la vostra presència, us agrairia ho féssiu per correu electrònic per alleugerar la memòria RAM d'aquest cronista, ja prou malmesa amb els seus més de 50 Megas ocupats.

Dav Roadrunner

Corresponsal de JUBILEE CHRONICLE

29 de Febrer de 2009

LA CRÒNICA DE L'HOSPITAL

2009-01-19T19:42:00.002+01:00

08/01/09

ARC IRIS - 5

FORTIS BANK - 11

Resulta que entre genolls malmesos, meniscs trencats, angines virulentes, gatetes amb fèmurs destrossats, apagades de llum, i d'altres inconvenients post-nadalencs, les ambulàncies del principat, alertades pel pla LESIONCAT, no donaven l'abast.

Tots els metges del nostre petit pais estan ocupats atenent les incidències traumatològiques, psicològiques, dermatològiques i inclús les ilògiques dels components d'ARC IRIS FC.

El cas és que amb aquest panorama i la gran dificultat per trobar 6 jugadors en el dia d'ahir, varem afrontar un partit que es va girar amb un gol de l'equip contrari al segon 33 i un altre, també ben matiner. Amb el 2-0 semblava beneida la golejada però mira per on la sorpresa va aparèixer en forma de empat a 2, no sense polèmica arbitral en el nostre segon gol, i va ser aleshores quan el "esportiu" equip contrari va "emmerdar" el partit.

Sembla ja habitual que als "equipaços" del cim de la classificació els agafi el cangueli quan un "equipillo" que només ha pogut guanyar un partit en competició i empatar també només un, s'els puja a les barbes i veuen perillar el seu "status".

És llavors quan comencen les entrades "canalles" pel darrera, puntades i empentes innecessàries a "jovanets" de més de 50 anys i amb els cabells blancs, insults i menyspreu a l'àrbitre, manca d'educació, agressivitat, etc., que malauradament ja em patit un parell de vegades.

Total, que els que no vareu venir, us vareu estalviar un altre espectacle quasi lamentable. El que em pregunto és si aquest tipus de gent és feliç abans, durant i després del partit i si quan perden surten del vestidor amb les rialles amb que varem sortir nosaltres i el que em responc és obviament que NO.

El proper partit és el dimecres 14 de Gener 2009 a les 21.30 hores i ja us puc anunciar que causaran baixa en Damià i en David, que estan convocats amb la selecció catalana d'esquí i per tant no podré fer el seguiment de les convocatòries d'aquest partit (ni la crònica) ni del dilluns 19 de Gener 2009 a les 22.15 hores, tot i que en aquest darrer sí que hi assistirem i per tant la crònica està garantida.

Així doncs, us prego que les incidències de les convocatóries les centralitzeu en el Giuseppe Capodepopolo o en qui ell delegui, per tal de al menys ser 6 jugadors cada un d'aquests dies al començament del matx.

Afegir que, pel que sabem d'enfrontaments anteriors, els dos propers rivals són bastant educats.

KENOTEN TERAS

Corresponsal del Medical Surgery Magazine

8 de Gener de 2009

LA CRÒNICA DEL TEMPORAL

2009-01-07T09:30:00.000+01:00

ARC IRIS - 2

C.P.R. 2001 - 3

Es preveia un dur temporal de llevant. Les fortes onades amenaçaven destruir el nostre dic de contenció defensiva. El fort vent dels àpats Nadalencs pesava com una llosa en els nostres delicats budells. La persistent pluja de jugadors lesionats i/o de baixa, llastrava la capacitat de maniobra dels equips de rescat. Els gruixos de neu ens obligaven a utilitzar les cadenes de l'esforç i per adobar-ho, les baixes temperatures derivades d'enfrontar-nos a un equip que pensavem

certament superior, apaivagava la nostra set de triomf.

Molts de vosaltres, i jo el primer, estareu sorpresos de que ahir varem jugar amb un equip diferent del que creiem i que era més asequible del previst. A forma de recordatori, dir que a la primera volta ens varen guanyar només per 6-5 i també a empentes i rodolons.

El cas és que amb tots els inconvenients descrits, ens varen "clavar" dos golets ben aviat i un més d'inversemblant al començar la segona part. Semblava que el fantasma de la golejada es desplomaria damunt els nostres caps.

Però, ben a l'inrevès, la màquina futbolera d'ARC IRIS FC va començar a rutllar. El vent de llevant va deixar pas a la tramuntana, els núvols es van esvair, el sol del Vallès s'imposava, la neu es fonia i els equips de rescat arribaven a rebutjar totes les ocasions de gol.

Amb aquest canvi de temps, la cosa es va posar a tir d'empat, que no es va produir per "puritita" casualitat doncs el munt de clares oportunitats així ho demostra.

Ja ho diu un vell proverbi xinès del filòsof CHIN GOL (membre de la "secta" dels CHIN CHAN PÚ): "Si vols peixos t'hauràs de mullar ... el ... el ...". Bé, que cadascú acabi el proverbi, que d'altra banda no té res a veure amb el que estic dient, amb el que consideri oportú.

Ni la protecció del Rei David (Sant d'ahir) va evitar una nova derrota, però un cop més per la mínima i amb un sentiment agradable, d'haver-nos divertit i jugat força bé.

El proper dimecres 7 de Gener 2009 a les 20.45 hores tindrem una nova oportunitat d'intentar una victòria, ara sí, contra el FORTIS BANK.

Quedeu, doncs, tots convocats per aquesta data i fins aleshores, que tingueu una entrada d'any 200NOU molt feliç i que els Reis us portin tot el que demaneu.

DavidundGoliath

Corresponsal del Llevantada & Ruines Bulletin

30 de Desembre de 2008

LA CRÒNICA NADALENCA

2008-12-18T09:28:00.001+01:00

18/12/08

- Eh! Tú! Pinta! Per on has entrat? No veus que aquest és un BLOG privat!

- Perdona! Sóc en Nicolau, Sant Nicolau i m'han deixat un missatge a la PDA.

- A la què??

- La "Per Demanar Almoines", que recull els dessitjos de la gent de bé que he de satisfer i un d'ells prové d'aquest BLOG.

- AAAAH!! I què diu aquest missatge?

- Doncs diu: "Situació desesperada STOP Necessitem Victòria STOP

- BAAAAH!! Això és que en Beckham està buscant a la parenta i no la troba. Però not pot ser aquí. Anem sobrats d'això. El que sí aniria bé és una mica de sort i que ens toqui la loteria

Pel demés, tot ho tenim ben cobert. Pau, amor, felicitat, menjar per gossos i gats ...

-Doncs això de la loteria jo no ho "toco". És un gènere més aviat per SANTA TECLA. Apa! Us deixo un arbre de Nadal per que decoreu el BLOG!

- Això és un arbre de Nadal?????

- És la crisi "my friend". HOU HOU HOU!!!

Aquesta intrusió m'ha fet ballar el cap. Aviam si em centro en la crònica.

A l'ARC IRIS, domina la professió d'Economista i tenim la deformació professional de fer "balanç" a la fí de l'any per valorar tot allò que hem fet i tenim. De vegades, aquest exercici no és massa raonable i cal només mirar endavant, a l'esdevenidor, oblidant errors i derrotes, enuigs i agrors, tot buscant la felicitat, que he sentit s'aconsegueix amb poca cosa.

Cada dia, cada partit, és nou, diferent de l'anterior i el volem disfrutar com si fos l'últim, deixant a banda si es guanya o si es perd doncs l'important és disfrutar allò que fas.

Avui no puc fer la crònica d'un partit que no ha existit, però sí que tenim resultat:

ARC IRIS - 3

SAP - 0

Que així està reglamentat quan un equip no es presenta.

Proper partit el dilluns 29 de Desembre a les 21.30 hores. Vigileu amb els torrons i el cava. M'han dit que faran bufar abans del partit. Aprofito per convocar també pel partit del dimecres 7 de Gener 2009 a les 20.45 hores. A qui els Reis els hagin portat carbó, no cal que vinguin.

Daddy Noël

Corresponsal de Kringle & Zrikings Associated Press

18 de Desembre de 2008

LA CRÒNICA DEL "FOLLÓN"

2008-12-11T10:31:00.000+01:00

11/12/08

ARC IRIS - 2

Els golums - 2

Fa només dues setmanes que ens tocava perdre amb el mateix equip, líder de la classificació, per un contundent 9-3 que s'explicava en la Crònica dels Monstrums. Ahir, inesperadament, ens toca jugar contra els mateixos tot i que se'ns havia dit que el rival era un altre.

Com que varen passar cosetes fora del normal, intentaré, per aquells que no hi eren, relatar-les per fer-vos cinc cèntims en el que potser és una crònica no habitual, és a dir amb bon humor.

Donava la impressió, vist des de la grada, que és on em va tocar estar ahir, que a la primera part, els rivals s'ho prenien al "tran-tran", sense gaire esforç i amb aires de anar "sobrats", potser recordant la pallissa que ens varen "cardar" fa dues setmanetes. El resultat al final de la primera part els donava la raó en part, doncs el 2-0 al seu favor presagiava una devallada física de la nostra part i un resultat abundós en quant als gols rivals.

Però vet aquí que la truita es va capgirar i de vegades els pobres també tenim alegries i a la segona part va ser un recital dels homenots d'ARC IRIS FC, amb entrega, garra, talent, tiki-taka, presió a tota la pista, motivació i convenciment de donar la sorpresa. Tant és així que al empatar, els va entrar la tremolina, varen començar a escridassar-se entre ells, a fer servir els colses més del compte, a queixar-se a l'àrbitre constantment. En una paraula, "CANGUELI" de perdre o no guanyar a l'últim de la classificació, a l'equip quasi incapaç de guanyar a ningú i llavors varem veure el que era un GOLUM nerviós

Ja només faltaven 3 minuts per acabar i amb empat a 2, va ser quan varen perdre totalment els nervis, actitud impropia d'un líder del campionat. Havent perdut una ocasió de gol, queixant-se a l'àrbitre pel que consideraven una falta no assenyalada, fent pseudo-ameneces als jugadors i encarant-se amb un espectador al que van intentar agredir llançant-li amb força la pilota.

Aquestes formes d'actuació, no són les que ARC IRIS FC abandera en el seu llarg periple esportiu en el que ha rebut nombrosos trofeus a la esportivitat i no podia tolerar que uns nouvinguts a aquesta lliga "montessin" el numeret només per que no podien guanyar al "farolillo rojo" format per jugadors que inclús m'atreviria a dir els doblaven la edat en alguns casos, i per això varem enfilar el camí dels vestidors donant per acabat el partit, cosa ben certa ja que fins aleshores encara podia rebre aquest nom però no a partir d'aquell moment i com ARC IRIS FC es dedica a jugar a futbol i no a d'altres coses, no hi havia alternativa possible, expressant també aquest malestar amb la negativa a signar l'acta arbitral.

Per sort, ARC IRIS FC té tantes derrotes en el seu sarró que ens sobra humilitat i saber estar, estem vacunats contra la prepotència i la egolatria i respectem al rivals tant com als companys. Com ja vaig mencionar a la Crònica dels Monstrums fa dues setmanes, tenim GLAMOUUUUUUUR, ja adquirit i arrelat al llarg dels anys i que no ens treuran ni amb aigua calenta i lleixiu.

Felicito als integrants de l'equip en el dia d'ahir per la seva grandíssima i excel.lent actuació i us convoco a tots pel proper partit que serà el dimecres 17 de Desembre (encara no ens haurà tocat la Loteria) pendent de confirmar l'hora que us serà comunicada l'abans possible. Espero que la propera crònica tingui un caire més festiu. Afortunadament crec que aquesta és la primera vegada que ens passa una cosa així.

David Eldelahonda

Corresponsal de The Follontaims

11 de Desembre de 2008

LA CRÒNICA DE "LA VECINITA

2008-12-03T10:04:00.000+01:00

03/12/08

Són les set del matí, com cada dia, i tinc cruixida la osamenta pel partit d'ahir i un munt de son a les orelles. Les portes de l'ascensor, al obrirse, em donen la alegria matinal enmig de tant dolor físic. La veineta del pis de dalt apareix somrient dins la cabina elevadora. Oh! Déu meu! i jo amb aquests talls d'afaitar-me!

En aquell moment desapareixen tots els mals. Amago la panxona, posso recta la esquena, li regalo el millor somriure i li dessitjo bon dia. Mentretant, pel meu cap s'amonteguen els tòpics habituals de converses d'ascensors. Que si han dit que plouria, que si fa més fred que ahir, que si renoi quina manera de matinar ... Volia fugir d'aquestes converses avorrides i sense sustància i decideixo aventurar-me a alguna cosa més agosarada, audaç i atrevida. Al capdavall no tinc res a perdre.

Però abans que podés obrir boca, ella dispara primer.

- Fas cara de cansat. Em diu.
- Sí, clar, es que ahir nit vaig tenir partit de futbol-sala i ...
- Em dic EVA, i tú?
- Adam ... vull dir David! Perdona, encara no estic del tot despert.
- I com va anar el partit?
- Bé.
- Només bé? Vareu guanyar? Per què no m'expliques més coses?
- De debó t'interessa saber com va ser el partit?
- I es clar que sí!
- Doncs escolta això.

ARC IRIS - 1
FREPI - 2

Com es veu pel resultat, va ser un partit molt igualat que finalment es va decantar per dues errades de porter.

El que no va estar igualat va ser la edat dels rivals. Podrien ser els nostres fills. Pràcticament els doblavem la edat i això es va traduir en una segona part agònica en quant a resistència física. D'altra banda, els FREPI, varen donar més llenya que la que tenen les sequoies gegantines i com a conseqüència d'això la directiva es veurà obligada a contractar fisioterapeutes especialitzats

per tal de poguer-nos recuperar pel proper partit. En fí, derrota que cou però només fins el segon pacharan. Que tot en aquest món té solució!

Al acabar d'explicar-li, tots dos davant el seu AUDI A-3 de color blau cobalt, ja feiem tard a la feina, però en aquell moment el meu cap estava molt lluny d'una cantonada de l'eixample barceloní o preocupat si podria seure al tren. Només sabia que la setmana s'em faria més curta tot esperant una nova trobada amb l'EVA - la "vecinita" més maca de SantQ - dins la caixa de pujar i baixar, encara que sàpiga que la moto de gran cilindrada que hi reposa al costat del seu cotxe no la condueix ella.

Quedeu tots convocats per proper dimecres 10 de Desembre a les 22.15 hores, per recuperar el partit aplaçat de la primera jornada. Aneu confirmant assistència i recordeu de felicitar als Xaviers que avui és el seu Sant i a les Immaculades i les Concepcions el proper dilluns.

DAVID LOVEÍ

Corresponsal del Neighbourhood Morning Star

3 de Desembre de 2008

LA CRÒNICA DELS MONSTRUMS

2008-12-03T10:03:00.000+01:00

27/11/08

ARC IRIS - 3
ELS GOLUMS - 9

Es veu que un GOLUM és un personatge de les històries d'en J.R.R. TOLKIEN, essent el seu nom original SMÉAGOL, posteriorment anomenat GOLUM en referència al soroll regurgitant que feia amb la gola.

Amb tanta referència a la partícula "GOL" en el seu nom, aquesta "criatura" fantàstica i a l'ensems nom d'equip de futbol, sembla clara la predestinació a fer molts "idems", és a dir GOLS i per això ens varen clavar 9. Cert és que mal repartits doncs si a la primera part varen acabar amb un resultat de 5 a 0, a la segona es va produir un honrós 4 a 3.

Com a dada curiosa, dir que fins a la jornada d'ahir, aquest superequip de llegendes literari-cinematogràfiques líder de la clasificació, havia marcat només dos gols més que ARC IRIS i això que en el darrer partit varen marcar 11 gols.

La llàstima és que ahir ens varen fer dos penalties i el nostre registre és de 2 gols de 5 llençats i amb les dues targetes grogues rebudes passem a ser dels pitjors equips en esportivitat quan abans erem els segons.

Però hi ha una part positiva i molt important. El personatge del GOLUM va morir, en canvi l'ARC IRIS és indestructible i etern. Els jugadors d'ARC IRIS són efebus de reconeguda bellesa madura de cabells blancs, tipus Jordi Cluni,

mentre que un GOLUM és "tal que así"

Obviament, no hi ha color i mai millor dit perquè ARC IRIS els té tots

A més, ARC IRIS té el seu propi BLOG, la seva pròpia CIGRONADA i la seva pròpia EXCURSIÓ. En definitiva, es poden perdre partits però el que no es perd mai és ... el GLAMOUUUUUUUR!

El proper partit, molt més a l'abast per aconsseguir la segona victòria, serà el dimarts 2 de Desembre a les 21.30 hores i us prego que confirmeu l'abans possible ja que hi ha poc temps fins aleshores, per reaccionar davant possibles baixes. Us avanço que el següent partit serà dimecres 10 de Desembre, pendent de confirmar horari. Els que aneu comprant la loteria, comuniqueu el número que teniu.

FORÇA MÀGIC ARC IRIS!!

Deivit McGillicuddy
Corresponsal del Creatures Evening Star
28 de Novembre de 2008

LA CRÒNICA DEL PESSIC!

2008-11-21T12:32:00.004+01:00

19/11/08

LA CRÒNICA DEL PESSIC (BIS)

ARC IRIS – 6

BIR - 2

Pessiga’m! Pessiga’m! AAAII!! Doncs sí que estic despert! Així … no és un somni! HEM GUANYAT!!

Ah! Sí! Ja recordo. Celebració, festa, desgavell, parranda

Les neurones, tot fent rotllana com una frenètica sardana, encara ballen pel cervell, convertint l’oval cranial en improvisat envelat i per això tot gira al meu voltant.

Per fí una victòria. Clara, contundent i merescuda al capdavall, entre una llarga llista de derrotes, un bon grapat d’elles per la mínima.

Ahir nit, l’equip va estar Excel.lent. Semblava tinguessim als històrics “Diví” periquito

DaviZamora“Milgols” Peléix

“El ralles” Josarmando Capdedona “La Saeta de l’Eixample” JorDI Stefano

“Correcaminos” Pemi Charlton

“Hat trick” Damiàudrup “Stopper” Isaakembauer

i en KHugbala , tots ells dirigits pel “Míster” JoanMarinus “Látigo” Michels

La Directiva ens ha promés com a “prima” per guanyar, un fantàstic auto per cada jugador amb els colors de l’equip, el mateix que va fer servir en Fernando Alonso durant bona part de la temporada pasada.

Però els jugadors prefereixen fer la tradicional “cigronada” anual que habitualment es fa pels volts de finals de tardor i principis d’hivern, per la qualcosa proposo el diumenge 7 de Desembre (el dilluns 8 és festiu i així ens podrem recuperar) i demano als experts cigronaires decideixin lloc i hora per la trobada.

Si voleu riure una mica, aneu al Google "imágenes", teclejeu "cigronada" i a la pàgina 4, a la dreta a la tercera fila, observareu LA FOTO D'ARC IRIS DE LA TEMPORADA PASADA!!!!! Ja hem entrat en la història! Sóm al Google!! (Aleix, ja que clicant a la foto surt el blog, mira si pots editar aquesta crònica "bis" amb les fotos)

Esperem repetir victoria la semana vinent i per això, recordar que el proper partit ha mudat de dia respecte del calendari original i será el dijous 27 a les 22.15 hores, així que aneu confirmant assistència al partit i també a la cigronada!

IESGÜI KHAN!!

Corresponsal de Victory Sports Illustrated

20 i 26 de Novembre de 2008

PD: Per fi!!

LA CRÒNICA DE LA LOTERIA

2008-11-13T12:06:00.001+01:00

13/11/08

ARC IRIS - 3

SOFTLIBRARY - 6

Un cop més m'he adonat de la meva ingenuitat que fa frontera amb ser beneit del cabàs. Pensava que aquest any podriem fer canviar les coses, que un petó del príncep despertaria a Blancaneus i que el petó de la princesa ens convertiria de granotes a prínceps. Potser era producte de la lluna plena, de la licantropia derivada de la rodonesa del satélit terrestre. En tot cas, he d'entonar el "mea culpa", baixar de nou a la terra i deixar de cridar i parlar tant durant els partits, cosa que prometo des d'ara.

Ja que no em sentireu més, deixeu-me repetir per última vegada la tàctica i la seva conseqüència, paraules inscrites en la bandera brasileira i que per això són tetracampions del món

Pel que fa a la crònica futbolística del nostre partir d'ahir nit, això és el que es va apreciar des de la grada

Y

Com va dir el filòsof empordanès Feliu Brutinet en el segle ... fa molt! ... "NIHIL DESPERANDUM", que traduit al polac vol dir

NO PATIU. QUAN MÉS DUR ÉS EL CONTRINCANT, MÉS DOLÇA ÉS LA VICTÒRIA!

Com que hi ha poc a dir sobre futbol, he optat per titular la crònica amb el que ens farà sortir de la crisi, econòmica i futbolística. Com ja sabeu, cada any fem la mari...(3,1415)...da de intercanviar un munt de paperets de valor facial ridícul i que després dona una feinada ingent per comprovar que no ens ha tocat un borrall en el sorteig de la grossa de Nadal. Aquest any proposo que cadascú compri un dècim i l'aporti al fons comú de l'equip, amb un dipositari únic que s'encarregui de donar la notícia, no per més coneguda menys esperada, de que continuem essent pobres de solemnitat.

Ja ho acabarem de concretar el proper partit, dimecres 19 a les 21.30 hores, en el que ho tornarem a intentar. Aneu confirmant la vostra presència.

ANDE GÜINNERIS
Corresponsal de Jolivudian Magazine
13 de Novembre de 2008

LA CRÒNICA DEL SON HIPNÒTIC

2008-11-05T09:15:00.000+01:00

05/11/08

ARC IRIS - 4

GUMEPB HYPNOSYS - 8

Amb tots els respectes per l'equip rival, amb aquest nom no teniem cap possibilitat de guanyar-los doncs varen fer servir tàctiques prohibides. Aquí teniu al nostre capità en el sorteig de camps.

Aleshores varem començar adormits i estavem suggestionats de que els rivals eren homanots de 6 peus i 2 polsades d'alçada, 4 pams de caixa toràcica i 25 anys de mitjana, així que als cinc minutets de partit ja perdiem per 0-4, però a la segona part es va esvair l'encanteri i el resultat parcial de 3-4 davant la qualitat exhibida pel rival és un resultat prou digne.

Sembla que les "ajudes extres" administrades durant la setmana no ens han fet prou servei

i a més, els efectes secundaris encara no els tenim del tot controlats

QUÈ ÉS BROMA !!!! L'únic estimulant que prenem abans dels partits és

i després

tot adobat amb una mica d'entusiasme, garra i flexibilitat corporal del porter

el qual està en primera posició del trofeu "Zamora" a qui li fan menys gols de penalty. De moment 0 de 3 encaixats. Mireu, pels llençadors d'equips rivals, us diré que per marcar-li penaties en aquest extraordinari porteraç, heu de llençar prou ras per que la bimba boti tres cops abans d'entrar, prou alt com per que toqui al travesser i entri, prou a l'esquerra per que el seu astigmatisme l'impedeixi veure la bola i prou a la dreta com per que perdi el món de vista.

Conclusió: No us escarrasseu pas, no li fareu gol!! Ell és un híbrid, fruit d'un creuament d'aranya negra i felí, criat al Camerún pels més hàbils bruixots productors de porters. (Això va pels "criticaires" post-partit en el vestidor)

La llarga travessa del desert fins trobar la victòria, continua

Esperem trencar el malefici la setmana vinent, dimecres 12 a les 21.30 hores. Esteu tots convocats, inclús els "Basileos". Aneu confirmant assistència.

KINOYORA NOBAMA
Corresponsal del Hawaian Taims
5 de Novembre de 2008

LA REPE ... CRÒNICA

2008-10-30T10:42:00.000+01:00

30/10/08

ARC IRIS - 5
C.P.R. 2001 - 6

Aviat, enlloc de dir-nos ARC IRIS ens direm "Los Natillas" perquè
(entoneu cançoneta)

"NATILLAS, ARC IRIS, ... LISTAS PARA PERDER! ... REPETIMOSSS!!

o també, "Els Cogombres", com preferiu.

Repetim alineació, repetim bones sensacions i repetim ... derrota i "farolillo rojo". Com va dir el filòsof (possar accent argentí) "Este ... Che ... Pibe ... jugamos como nunca y perdimos como siempre, viste".

I això que va arribar directament de Girona un pot de vidre ple de "Mosques de Sant Narcís"

grosses i gruixudes i de tots colors, sortides del incorrupte cos del Sant i que tal com varen fer "tocar el dos" a les tropes francesses per allà el segle XIII, esperavem que afeblissin l'equip contrari un cop escampades convenientment pel seu vestidor. Però sembla que la "rasca" que feia ahir les va debilitar prou com perquè no fessin la seva feina de forma acurada.

Cert és que les derrotes d'enguany són bastant diferents a les de temporades anteriors i que la autoestima de l'equip ha augmentat, però potser ens veiem millor del que realment sóm

i ens mirem massa al mirall de l'engany i ens veiem més macos i forts que en la realitat.

El cas és que no guanyem des del 4 de Juny i comença a ser difícil recordar la sensació que produeix una victòria. Sempre ens queda el consol de jugar a la "Primitiva" com en PANCHO

i esperar que ens toqui "la grossa", que sembla més fàcil que guanyar un partit de futbol-sala.

La propera "perpetració" de partit és el dimarts 4 de Novembre a les 21.30 hores i com sembla que els "Basileos" (dits així en honor al poble natal del fundador de la seva "banda" futbolera) seran baixa, fora bó confirmessiu presència l'abans possible per tal de buscar reforços, si calgués.

NARCÍS HISTA
Corresponsal de Fly-Fly Feuille Sportive
30 d'Octubre de 2008

P.D.: Digueu el que digueu, en el gol de falta la barrera es va OBRIR DE CAMES!!!

Un record especial pel Carles tot dessitjant la millora de les circumstàncies personals i gràcies per les caipirinhes.

LA CRÒNICA OLÍMPICA

2008-10-22T08:58:00.000+02:00

22/10/08

1ª PART

ARC IRIS - 0
OLÍMPIC - 3

2ª PART

ARC IRIS - 3
OLÍMPIC - 1

AGREGAT

ARC IRIS - 3
OLÍMPIC - 4

He volgut separar els resultats de cada part per tal d'una millor comprensió de com varem passar de l'infern a l'Olimp, de Satanàs a Zeus, d'una esperada golejada a fer tremolar als deus Olímpics.

Tot i l'errada del guardavalles Davidakis Porteridis en el primer gol,

posteriorment va esmenar-la i protagonitzà accions de gran mèrit.

Destacà també en Yosepoulos Palomerakis, autor de 2 gols i que portà de corcoll la defensa contrària. Ben ajudat per en Pemionokis Karrileris, amb un altre gol i un gran desgast físic.

Sòlida defensa, sobre tot en la segona part, amb Isaakos Faltatotis, Yioryidis Gibertakis i Hugonakis Llacernatas.

Al mig camp, empenta i força amb Aleixkidis Kanalonis i Damianos Empordakidis. I per fí, el nostre "míster", de fina direcció tècnica, en Yosepos Estraguelos.

Així doncs, gran actuació contra un equip contrari que es bellugava més que els preus de la benzina. Seguim donant sensació d'equip treballat i els contraris ja comencen a saber que guanyar-nos és més difícil que trobar un japonès d'ulls rodons.

El proper partit és el dimecres 29 d'Octubre a les 21.30 hores. Tot i haver confirmat tots, fora convenient reconfirmar abans de dimarts vinent.

Per últim, un missatge per en Karlotis Abulensis de part d'en Ernestidis Miguelakos: "Que a veure si et deixes caure per aquí que fa un lustre que no et veiem".

No voldria acabar aquesta crònica sense explicar el peculiar sistema de competició d'enguany.

Són dos grups ... i ... i ... s'ha entès això dels dos grups oi?
Es juga ... o sigui ... cada setmana. Fins aquí clar eh!
Aleshores ... diguessim que ... de ... manera ... que ...
Jo pensava que ho havia entès!!
Bé, com diuen els professionals, "partido a partido" i ja us ho explicarà algún dels "senyorets" del vestidor, que per això d'ensenyar tenen molta traça.

TEN ADONIS (1 estrella Michelin - Quan en tens 5 et poses com el ninot)
Corresponsal del Vanguaridis Periodikotis

P.D.: Felicitar a l'Hug que crec ahir era el seu Sant.

LA CRÒNICA DELS TRENS

2008-10-20T13:06:00.000+02:00

16/10/08

ARC IRIS - 3 SAP - 3

Suposo que tots recordeu la famosa frase de Santa Teresa (festivitat que celebravem ahir - feliciteu a les Teresines que conegueu, encara que sigui un dia després -)

"Vivo sin vivir en mí y tantos partidos ganar quiero que muero por que no gano". Ja veieu que la varen fer Santa i doncs a nosaltres com a mínim BEATS després del partidaç d'ahir.

Durant tot el dia d'ahir, tenia un presentiment i era que ens tocava jugar amb SAP i en tinc proves escrites compulsades per la Secretaria d'intuicions i Presentiments del Departament de Mediums i Bruixots de la Generalitat de Catalunya. Déu ni dó per ser el primer partit! La nostre bèstia negra! L'equip que ens va fer més gols la temporada pasada!

Fem una mica de memòria. SAP va aconseguir en els dos darrers partits de la temporada pasada contra nosaltres, fer-nos "només" 16 gols (veure LA CRÒNICA DE L'ORGULL i LA CRÒ... CRÒ...) mentre que ARC IRIS marcava 2.

Al millor jugador de SAP l'anomenava el cronista com "l'AVE Christophe" (Mireu la foto que varem publicar al final de la temporada pasada)

Ahir semblava la RENFE Rodalies amb la catenària avariada, mentre que nosaltres teniem "l'Express Empordanès", en Damià, també anomenat "The Correcàmins". Ell solet va fer dos gols un penalty al pal i un munt de kilòmetres sobre la cantxa. Al acabar, li varen donar la targeta IBERIA PLUS plena de punts pel "mileage" recorregut i amenaça amb millorar i fer-se dues voltes al món corrent en cada partit. Així m'agrada! Esperit guanyador i lluita fins l'extenuació!

Així doncs, aquest xoc de trens va tenir clar color quatribarrat i l'empat té regust a VICTÒRIA!

WHAT?

No, No, guapa, no et cridava pas! Però si vols venir a veure-n's, el proper partit és el dimarts 21 d'Octubre a les 21.30 hores i el meu mòbil és el (6 piiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 3)

El "Tren", va estar molt ben acompanyat i lliscava damunt tres fantàstics "carrileros", un sòlid "stopper", un cap d'estació de meravella i un "concierge" prou segur, però lamentem la indisposició de "Polivalent" Josep Lluís del que esperem grans nits d'èxits en el futur.

El proper partit és contra OLÍMPIC, equip que l'any passat ens guanyava "fàcil" però que la setmana vinent haurà de suar sang per no perdre! Aneu confirmant assistència!

Txu-Txu Maquinist - Corresponsal del Intercity Railway Press
16 d'Octubre de 2008

LA CRÒNICA DELS ADÉUS

2008-10-09T18:05:00.000+02:00

09/10/08

ARC IRIS - TOTS ELS QUE VULGUIS
FORTIS BANK - IMPRESENTA..TS

Recentment he sentit que hi ha un munt d'espècies de mamífers en perill d'extinció però afortunadament, entre elles no hi erem l'ARC IRIS FC, la qualcosa m'omple de joia i satisfacció ja que al menys podrem sobreviure aquesta temporada sense patir l'extinció - malgrat l'amenaça de que minvem en un especimen - tot i que més aviat que tard l'edat no perdona, el cos no aguanta i ens haurem d'abocar al noble art de la petanca i posteriorment al dòmino.

A banda de l'anterior, el que no es pot permetre és una actitud no professional i per tant la directiva ha contractat al famós detectiu Jean-François Laloupe per tal d'esbrinar quines activitats de lleure realitzen els jugadors d'ARC IRIS davant la possibilitat que poguessin afectar a la baixa el rendiment futbolístic ja que estem en plena setmana de Festa Major Sarrianenca.

Els resultats han estat força engrescadors, poguent assegurar el comportament exemplar de tots els jugadors. A modus d'exemple, podem dir que hi han aficionats a la micologia

Hi han que deleixen per una bona navegada per la xarxa

d'altres fan pinya com a castellers

O serà que un era de Castellar? És que la lletra del detectiu sembla de metge!

També hi ha un que s'entrena a fer treballs de punt de creu per fer-li samarretones al seu net

Tot plegat activitats que no afecten el rendiment futbolístic i per tant aquesta temporada no hi han excuses davant les derrotes.

A falta de crònica efectiva del partit, que no va existir - aprofito per afegir que al meu entendre el partit no s'hauria d'haver aplaçat sino haver-lo donat per perdut a uns individus que el primer dia que participan en una nova lliga no es presenten i a més, informats de que els esperariem tot i arribar tard, varen preferir disfrutar de la comoditat de les espardenyes. Es veu que això de la crisi financera i la nacionalització d'aquest banc els ha afectat més del que ens podiem imaginar - ahir varem tenir dues notícies al vestidor.

Com sempre que venen aparellades, una notícia era bona i l'altra no. La bona és que el Josep Lluís va portar una ampolla sencera de sabó dermatològic que ens donarà de "menjar" durant tota la temporada a tots plegats - ja era hora!! - i la notícia dolenta és l'anunci d'en Carles que abandona l'equip després de tants anys de vinculació.

He de confesar que al principi vaig pensar que es tractava de una de les seves bromes habituals però després va semblar que anava seriosament. No sé què de raons tècniques i físiques i no sé què més romanços que s'em fan difícil d'entendre.

Amic Carles, tot i respectar una decisió que suposo és prou meditada, permet que et demani que facis una reflexió a l'entorn del futbol. Si fos per la tècnica i el físic, el 90 per cent de nosaltres ens dedicariem al noble art del "butacón" enlloc de matxacar-nos el cos cada setmana.

El que has de decidir és si t'ho passas bé jugant a futbol. I en aquesta expressió "jugant a futbol" vull incloure des de la correspondència de les convocatòries, el preparar la bossa de la roba, la crítica a la última bajanada d'un polític mentre ens canviem, de tant en tant fer un gol de "punxot" dels que acostumes, compartir el sabó a la dutxa després del partit, anar a sopar tots plegats, arribar a casa a quarts de tres del matí si hem optat per acabar fent una visita al "Fernando" per testar les seves caipirinhes fins a llegir la crònica del partit a l'endemà al arribar a la feina, per començar el dia més animat.

Si tot això no et diverteix, aleshores millor que pengis les botes. Sino ....

El proper partit serà la setmana vinent però encara no sabem el dia ni la hora. Esperem poder confirmar entre avui i demà i fer la convocatòria corresponent.

Que passeu un bon dia

Kasimierz Ben Gha Lah
Corresponsal del Polsky Mossosky Gazeta
9 d'Octubre de 2008

LA CRÒNICA DE LA MERCÈ

2008-09-30T14:03:00.000+02:00

24/09/08

ARC IRIS - 3
H.V. PINEDA DE MAR - 6

Ja comença a ser habitual que els partits d'ARC IRIS FC coincideixin o s'apropin a festivitats assenyalades del nostre pais. En aquest cas, la copatrona de Barcelona ens acull en el seu dia i promet protecció i mercès diverses.

Però eus aquí que gran quantitat dels components d'ARC IRIS no resideixen o no són nascuts a la ciutat comtal. Hi han de Castellar, Vallvidrera, Sant Cugat, Sarrià (es vulgui o no, Sarrià és Vila mil.lenària i independent), Gràcia, Girona, etc., així que dificílment podrem assaborir l'allau de prebendes promeses per la Mare de Déu de la Mercè i és clar doncs que no podiem esperar ajuda divina per guanyar el partit d'ahir.

El partit va tenir algunes fases interesants. Il.lusió, quan guanyavem 0-1, Decepció, al perdre 4-1 a la mitja part, Remuntada, al acostarnos a 4-3 i Ressignació amb la devallada física final fins el 6-3.

Així, és clar que el nostre entrenador parava boig

i que el nostre "multitask" porter no pogués evitar els gols

D'altra banda, les consignes entre companys no s'acabaven d'entendre del tot.

L'Aleix cridava JUNTS! JUNTS! i no sabiem si teniem que ballar una sardana o carregar un 3 de 8 amb folre i manilles.

El David cridava CATENACCIO! CATENACCIO! però no sabiem si eren unes postres italianes o una marca de cotxes.

El Damià feia passes galàctics per en USAIN BOLT sense tenir en compte que nosaltres participem en el PARALÍMPICS.

Però al capdavall, tot fet amb una dignitat extraordinària, reconeguda tant per rivals com espectadors.

Una jornada més, una derrota més, una satisfacció més d'haver-ho donat tot i haver-se divertit jugant futbol.

No dispossem encara del calendari de Lliga que sembla començarà en dues setmanes. Tant punt se sàpiga, en farem distribució per coneixement general i per fer la 1ª convocatòria "seriosa" de la temporada.

Fins aleshores, bona sort a tots.

La Mère de Dieu des Voitures - Corresponsal del Jesus-que-trist Journal
24 de Setembre de 2008

Proper partit

2008-09-19T11:11:00.000+02:00

Benvolguts lectors,

el proper partit de l'ARC IRIS FC serà el dimarts 23 de setembre a les 21.30 hores a la nostra pista talismà habitual.

Fins llavors, salut i república

ARC IRIS FC amb el "proyecto hombre"

2008-09-12T13:17:00.002+02:00

Fa uns anys es feien partits contra la droga, on corrien pel camp personatges com el jutge Baltasar Garzón.

L'Arc Iris FC, també està en contra de les drogues i a favor dels controls antidoping després de les visites al Miguel, per tal d'evitar acabar tots com el personatge del següent video.

http://es.youtube.com/watch?v=Bf_uVyjKUiM

L'esport també és salut!

LA CRÒNICA DE "LA RENTRÉE"

2008-09-04T19:00:00.001+02:00

03/09/08

ARC IRIS FC - 2
BLACK PIGS (Trad. "Pota Negra") - 7

"La Rentrée", expressió amb la qual "les gabaches" denominen a la reanudació de les activitats i especialment de la tornada al "cole".

Quina emoció el dia de la tornada al "cole". Veure als amiguets oblidats durant les vacances, estrenar motxilla, despedir a la Mama sense plorar i conèixer als nous professors.

És clar que també hi han coses menys agradables com ara tenir que matinar o carregar un munt de kilos a l'esquena, però tot plegat paga la pena per les estones inoblidables que passem al "cole".

Als components i propers d'ARC IRIS FC també ens ha arribat "La Rentrée" i especialment als "senyorets i senyoretes", que tenim un bon grapat. Després de la excursió de fí de curs, ja tornem a deixar la nostra empremta damunt les canxes futbolístiques. Durant el mes d'Agost ens hem submergit encara més en el nostre lema: "L'important c'est participer, Hélas!" tot veient els Jocs Olímpics.

Ahir nit varem fer un pas endavant cap a la més que probable prohibició, per part de les autoritats sanitàries, de deixar-nos jugar mai més a futbol. Els que no esbufegaven estaven fora de forma, d'altres amb el son a les urelles i la majoria "fondons", fruit d'un exacerbat consum de cervesses durant l'estiu. De res va servir fer una barreja de veterania i joventut i com és normal el primer dia de "cole", la meitat varen arribar ja tocada la campana d'entrada i totalment desubicats, no sabien a quina classe dirigir-se, o sigui, quin lloc del camp ocupar.

Està clar que el sistema no funciona i hem de fer més sessions de "pissarra" i plantejar correctament els partits i aplicar la tàctica del 1-3-1-1 o bé el 1-2-2-1 o millor el 1-2-1-2, tot i que jo prefereixo el 1-5 en estrella (dorada) o Voll segons gustos.

Malgrat tot, hem rebut una oferta de compra d'un xeic del sultanat de KAT AL ALUN YAH, anomenat Al Cale Ben Mirhat, per un porró de milions d'euros. Ara mateix, la Junta Directiva estudia la viabilitat de la operació enmig de dues ampolles de pacharan i tres caipirinhes. Amb aquesta injecció de "carinyo", com li diuen ara, en forma de euros, fora possible reforçar l'equip en tres laterals resolutius

i la meva gateta que espanta als contraris

En fi companys, que comencem la temporada com la varem acabar. Amb bon humor i ànims de passar-nos-ho bé durant l'any. El proper partit encara no té data fixada i no serà en les dues properes setmanes, així que el rellotge de compte enrrera és provisional. Tan punt confirmin la data definitiva el rellotge s'ajustarà i es farà la convocatòria de rigor.

Bona Diada Nacional!!

Rafael de Casanovas Jr. - Corresponsal suplent del Saint Kiucat Herald -
4 de Setembre de 2008

Inici de temporada

2008-08-28T15:03:00.002+02:00

Benvolguts lectors,

el proper partit de l'ARC IRIS FC serà el dimecres 3 de setembre a les 21.30 hores a la nostra pista talismà habitual.

Fins llavors, salut i república

LA CRÒNICA DE L' EXCURSIÓ ARC IRIS FC 2008

2008-07-21T13:42:00.003+02:00

21/07/08

He de confesar que no sóc gens "motxillaire". Les meves excursions es limiten a colpejar una bola amb un pal per una mena de jardí més o menys planer. Així que tot i les hores emprades en la activitat descrita, els cims muntanyencs només els disfruto quan són blancs i puc lliscar avall calçat amb sabates més grans que les d'un pallaso.

Per això, al saber que aquest any la excursió era suau i apta per tots els públics, vaig esbufegar de tranquilitat tot i que em sentia pressionat, no fos que tothom m'avances com els fills de l'Hug l'any passat! La realitat posterior va ser duríiiiiiisima. "Que levante la mano" el que no estigui "mort" i/o rebentat.

En començar la caminada, aviat aprecies les diferents "espècies" d'excursionistes. Hi han els "desCONCERTats", és a dir els que no venen perquè han assistit a un concert la nit abans.

Els "ESCAQUEJATS", és a dir els que no han presentat autorització paterna de no assistència, i els que diuen estar "LESIONATS" i per tant necessiten mitjans més sofisticats que només les cames per a traslladar-se, com per exemple aquest

Però les dues espècies més nombroses són els "PROFESSIONALS" i els "AMATEURS".

Seguidament, intentaré explicar les característiques pròpies de cadascuna i la forma de distingir-les fàcilment.

En primer lloc, els professionals van en "manada", és a dir, tota la família, mentre que els amateurs van sols. Papa, si et creus que em llevaré a les 6 del matí d'un diumenge de Juliol per caminar 6 hores sota un sol de justícia i faré malbé els meus delicats peuets, és que estàs "pallà". Acostuma a sentir el solitari amateur.

Distingirem també als amateurs per la seva velocitat. Ràpida al principi (no més de deu minutets) i leeeeeeeenta després. Mireu una foto del prototipus d'amateur velocista.

Normalment, els amateurs arriben al lloc de trobada i ja comencen a caminar, mentre que els professionals planifiquen molt les sortides i realitzen "Briefings" abans de la partida. Mireu la reunió explicativa feta ahir.

Tanta és la planificació dels professionals que fins i tot dispossen de públic que els anima durant el recorregut, tal com mostra la fotografía pressa ahir mateix quan passava el "clan Sabadell" per la Font del Gos.

En canvi, els amateurs, el més probable és que es perdin al no poder seguir el ritme dels professionals i llavors, al no estar preparats, arriben els dubtes i les indecisions

Els professionals, en canvi, saben que han de deixar marques en el camí que els permetin tornar sense problemes. Mireu les "pedretes" que va deixar en JOSEP al voltant del Coll de Canyelles

En el molt improbable cas de que això fallés, utilitzen el Global Positioning System que s'inclou en el "kit" de l'excursionista català professional que lliure la Secretaria General de Muntanyes i Escoltisme del Departament d'Excursions de la Generalitat de Catalunya a tots els excursionistes catalans professionals federats amb un mínim de 5 cims de més de 700 metres sobre el nivell del Tibidabo.

Els amateurs, sovint cometen errors de distracció com quedar-se encantats miran els animalons que ens trobem pel camí. Com aquest que va fotografiar l'ISAAC

o bé aquesta altra distracció "animal" a prop dels Tres Pins filmada per en JJJJJ....., bé per un que el seu nom comença per Jota.

Al final, el que acaba passant és que la inexperiència dels amateurs passa factura i aquests "pardillos" no tenen més remei que acabar la excursió en el "coche escoba"

Aprofito per comunicar que es va trobar una motxilla perduda enmig del recorregut. Si algú la reconeix com a seva ... i s'atreveix a dir-ho, que sàpiga que està dipositada en la Secretaria General de Motxilles Extraviades de la Direcció General d'Objectes Perduts del Departament de Despistats de la Generalitat de Catalunya

Ha estat per a mí un plaer compartir amb tots vosaltres la excursió d'enguany i estic content de que l'any vinent la organització ja està quasi enllestida per la Serra de Collserola i amb gran satisfacció la factòtum us avança el perfil del que serà

Per l'any vinent, haurem de tenir en compte la mancança de elements essencials en l'esmorzar, com són, la xocolata negra (força quantitat doncs sembla hi han molts interessats), la llet sencera pels "professionals", portar un xic més de café i que el "MACALLAN" el portin el Pemi o l'Aleix a la motxilla per fer els "carajillos" de després de dinar. A més, la propera caminada s'exigiran unes normes de "etiqueta" mínimes sense les quals no es permetrà que ningú taqui la bona imatge d'ARC IRIS FC. Sí, Sí, David, això va per a tú, que amb la "fila" que feies, la propera vegada et deixarem penjat d'un cingle.

FINS L'ANY VINENT!!!!!!!!

Sir Deividmund Jillary Jr.
Sant Sebastià de Montmajor
21 de Juliol de 2008
39 anys després de la arribada a la Lluna

Excursió a Sant Sebastià de Montmajor (Informació pràctica)

2008-07-09T18:06:00.024+02:00

Excursió Arc Iris 2008

Dia: 20 de juliol 2008
Hora: 9 del matí
LLoc de trobada: Era d'en Petasques (Castellar del Vallès)

Com arribar-hi: (pels amants del GPS: Castellar del Vallès, C/Puig de la Creu, 60)

La manera més senzilla d´arribar a Castellar del Vallès des de Barcelona, és des de les rondes de Barcelona o des de l´Av. Meridiana, prenent la C-58 en direcció Terrassa- Manresa. Desvieu-vos passat Badia del Vallès, a la sortida de Sabadell Sud. Continueu per la Gran Via de Sabadell fins al pont núm. 7. Situeu-vos a mà dreta per trencar cap a la carretera de Castellar B-124.

Entrant a Castellar i un cop passada una petita rontonda, prendre la Ronda Tolosa a la dreta direcció Sentmanat. Passats tres semàfors s'arriba a una altra rotonda (haureu deixat les pistes d'atletisme a mà dreta després del segon semàfor). Heu de prendre la primera sortida i seguir direcció Sentmanat. Després de 200 m. trobareu una altra rotonda, seguiu recta. Uns 200 m. més endavant trobareu una altra rotonda (amb una escultura d'una dona nua). Un cop a la allà prendre la tercera sortida (queda a l'esquerra) i seguir per un carrer en pujada (Ronda Cosidor). Seguiu sempre recte fins al capdamunt del carrer i quan sembli que ja no podeu tirar més enllà, ja heu arribat!!!!

Esmorzar: Gentilesa de la directiva de l'Arc Iris FC

Excursió apte per quasi tots els públics: 2/2:30 hores de durada

Recorregut:

Era d'en Petasques, Camí de Canyelles, Font del Gos, Coll de Canyelles, els Tres Pins, descens pel Camí del Rellotge, Sant Sebastià de Montmajor.

Dinar:

Restaurant "La Rectoria"
Sant Sebastià de Montmajor
Telf. 93 865 01 97

Hora del dinar: 14hores

Menú (25€ adults - petits depenent del què mengin):

- Pica-pica variat (amanides, embotits i coses varies)
- Segon a triar (carn a la brasa, botifarra, llom....)
- Postres de la casa

Com arribar al Restaurant des de Barcelona (itinerari indicat pels que només venen a dinar):

Sortim de Barcelona per la Meridiana, nus de la Trinitat i prendrem la carretera C-17 amb direcció a Granollers-Vic, passarem per Montcada i a l'alçada de la Llagosta hi ha un desviament que porta a Caldes de Montbui passant per Palau - Solità i Plegamans.A uns 3 Km, de Palau-Solità, trobem un desviament a l'esquerra per entrar a Caldes de Montbui per l'accés sud de la vila. Aquesta entrada empalma amb el carrer principal de Caldes. Per anar a Sant Sebastià de Montmajor, teniu de continuar pel carrer principal amb direcció nord, a la sortida de la vila, a la dreta d'un rèbol hi ha un restaurant, passeu de llarg. A 50 metres d'aquest punt, trobareu un desviament a l'esquerra amb l'indicador de Sant Sebastià de Montmajor, passareu per davant del càmping El Pasqualet, sense deixar la carretera i desprès de 12 Km, arribarem a Sant Sebastià de Montmajor, però abans passarem per la urbanització del Farell

LA CRÒNICA FINAL 2007-08

2008-07-03T12:26:00.001+02:00

02/07/08

Des de "Resultat d'ahir", escrita el 7 de Febrer 2008, sense vocació de continuitat, fins avui, han passat només cinc mesos (nombre bastant inferior a la mitjana de gols per partit que ens marquen els equips contraris) però en aquest periode s'han distribuit 19 cròniques més i una Oda, la qualcosa vol dir, un escrit per derr .... vull dir .. setmana. A més, s'ha tingut la gran idea d'iniciar L'ARC IRIS BLOG, que recull les cròniques de forma ja no restringida només als membres de l'equip, així com altres dades d'interès.

RIIIIIIIIIING !!!!!!!!!! Un moment, .... sembla que tinc una trucada ..... DIGUI!!

- Buon Giorno caro cronistici! Io sono il Santo Padre de Roma!

- Ah! Buon Giorno Santità! Encantato de saludar-lo. Que posso fare per voi?
- Ah! Picolo Periquetto, Io sono molto contento de que SEI de las tuas crònici estati de Santi e UNA dei miracoli e voglio congratulare-te e donar-ti la BULA PONTIFICCIA que permitere pecare senza penalità.
- Grazie tanti Santità! Posso preguntare si questa BULA é per tutti quanti pecati o veramente per pecati veniale o anche per pecati "di cardinale"? Capici?
- Per Tuuuuuuuuutti quanti pecati voglie fare!
- Meraviglioso Santità! Arrivedereci!
- Ciao! caro Periquetto giornalisti!

Disculpeu! És que hi han trucades que s'han de contestar obligatòriament! És clar que a més de Sants i miracles hi han hagut també noietes ploroses de primavera, fitxatges, balls d'Eurovisió i fins i tot una crònica sense partit!

RIIIIIIIIIIIING !!!!!!!!!! Perdoneu de nou. Es veu que avui és el dia de les trucades! ..... DIGUIIIIIIIIIIIIIIIII !!!!!!!

- Gut Morning Little Parakeet! Ai am James!
- James? Quin James?
- Bond, James Bond!

- AAAAH! Hello James, jau ar iú?
- Ai laugh a lot wiz your chronicles and Ai güant to congratuleit ol de RAINBOW FC members for their performance dis year.
- Zanks a lot doble ou seven. Ai also have gut taims wiz your adventures. Si iú leiter!

Amb tantes interrupcions no acabaré mai aquesta crònica!

Ja han passat més de 25 anys des que la "cèl.lula mare" d'ARC IRIS FC va néixer en una cantxa de futbol-sala d'un col.legi capellanici de la part alta de la Barcino Romana. Afortunadament (o no!) queda documentació gràfica d'aquell moment, tot i que fa de mal veure ja que aquells musculats i melenuts s'han convertit en .... en ..... en ....... fanàtics seguidors del Baró de Coubertain! (L'important c'est participer, Elas!).

RIIIIIIIIIIIIIING !!!!!!!!!! ... Un altre cooooooooop!!! ... DIGUIIIIIII !!!

- Guten Morgen Kleine Vogel! Das ist FRANZ am aparat!
- FRANZ? Was FRANZ?
- BECKEMBAUER, FRANZ BECKEMBAUER!

- Ah so! Guten Morgen Franz, lieber freund!
- Ich kenne das REGENBOGEN FC hat ein ISAACKEMBAUER. Ist das richtig?
- JAWOHL, Natürlich!! Er ist ein von den unsere beste Fussball spieler!
- Dann, Gratulieren und begrussen Sie ihr und zu alles REGENBOGEN FC spieleren auch!
- Danke schön Franz! Auf wiedersehen!

Buff! S'em farà de nit escribint aquesta crònica i encara no he explicat res del partit d'ahir!

La temporada vinent hi haurà la possibilitat de consultar en el BLOG, totes les estadístiques relevants d'ARC IRIS FC, com ara golejadors, casaments, punts, participacions, natalicis, targetes, faltes, bateijos, lesions, copes de pacharan i d'altres (esteu convidats a suggerir la incorporació d'allò que considereu és important.

LIIIIIIIIIIIIIING !!!!! ... Sembla que s'ha espatllat el timbre del telèfon! DIGUI!

- La fúlia del dlagó t'acompanyi Petit Pelicu!

- Ah! Benvolgut SHIN XING GÀ, Què hi ha de nou?
- Vull aplofital pel saludal a tots honolables membles d'ALC ILIS FC a la fí de tempolada i dessitjal glans èxits any vinent.
- Glà .. vull dir Gràcies SHIN. A veure si vens a jugar quan fem una PACHARANGA!
- Així ho falé Pelicu! A leveule!

A nivell personal, aquesta temporada ha estat complerta doncs he jugat (digali, estar present) tots els partits, mentre que la trencadissa de fa dos anys em va fer perdre quasi dues temporades dins la cantxa, que no a la banqueta o la graderia, disfrutant dels companys.

RIIIIIIIIIIIIIIING !!!!!!!! ..... DIGUIIIIIII CASUN L'OLLA!!!!!

- Bon jour le Petit Pericois! C'est moi, BUONAPORTA!

- Ah! Cher JANPOLEÓ! D'ençà la bataille de Warsaloo, il y à dejà un an, je ne sais rien de toi!
- Agh! Rien de bon a passé après cette bataille! J'avais despatxé tous mes générals et marechals mais je suis encore plein de problemes et les enemis grandit comme des champignons!
- Quelle domage JANPOLEÓ! Je crois tu doit te retirer a l'île d'ELBAÇA et rester tranquil et laisser de bande ton imperialisme.
- Bien sur! C'est que je hi faré! Bon, je voudrais feliciter tout l'ARC-EN-CIEL FC pour la extraordinaire campagne de cette saison (comparé avec la bataille de Warsaloo, bien sur!)
- Merci beaucoup Monsieur l'empereur! Au revoire! Ah, encore une chose! Mes felicitations pour les couleurs de ton motó.

Però potser més que jugant a futbol, he disfrutat escribint les cròniques. De vegades és dur fer-ho havent dormit poc i tenint el cos adolorit, però d'altres és engrescador veure que en tan poc temps surten coses que et satisfan força i sobre tot rebre el suport i felicitacions dels amics/companys ajuden a superar-se cada cop més.

RIIIIIIIIIIIIIIIIIIIING !!!!!!!!!!! .... Renoi, ja treu fum aquest mòbil! QUI ÉEEEEEEEEEEES !!!!!

- Hola que tal Pequeño Espajarito! Soy Johan!

- Hombre Cruijff, como va tu SWING de Golf?
- Pues, en un momento dado, MAL, pero es culpa del entorno, no mía. Te quiero desir que se me pone la "gallina de piel" cuando leo crónicas de ARCO en IRIS y, éste es una, también felisito jujadores por esfuerso durante año y calidades futbolísticas.
- Gracias Johan. Hacemos lo que podemos. Vestimos de "orange" a ver si nos parecemos a Holanda, pero no acaba de funcionar.

Bé, deixeu-me que comenci la crònica del partit d'ahir d'una vegada.

ARC IRIS 4 el rival (Francisco Rovira) 5

No us pensessiu pas que l'equip rival és només un paio!! Faltaria més que un de sol ens hagués guanyat!! És que tenen aquest nom. Així de clar, senzill i rarot. És com posar nom de persona als animalons domèstics. Jo conec una que al seu gos li diu OSCAR. Aviat es posarà de moda posar CHUSPI a un fill o BOIRA a una filla.

Hagués estat maco poder guanyar en el darrer partit de la temporada, finalitzant aquesta ratxa de bons partits (tot i que perduts) contra equips de superior nivell, el que fa pensar i aquest ha de ser el nostre objectiu per la temporada vinent, que podem quedar al mig de la taula classificatòria i no el penúltim com aquest any. Això sí, amb MOLTA DIGNITAT.

El rival es va tenir que esforçar molt ahir nit. Amb el 4-2 al nostre favor a la segona part, només un penalty totalment injust (i ja era el segon) i la expulsió d'en ISAACKEMBAUER (l'àrbitre va dir que va ser ell qui va "fer" tots dos penals), va poder capgirar el marcador.

L'àrbitre pitava d'oida. M'explicaré. Quan un jugador contrari cridava (AAAAAAAAH!!) llavors era penalty. EL "colegiado", Sr. MEJUNTO RAFA NOMEJOROBES, del col.legi ....ummmmmmm ......vols dir que va anar al col.legi? va rebre tota mena d'improperis, especialment del nostre expulsat i del seu representant. Es veu que els equips contraris ja han pres per costum fer "cuento" per que ens pitin faltes.

Les coses així, el vestidor va decidir que al no poder fer fora les "vaques sagrades", el millor havia de ser defenestrar l'entrenador. Per la qualcosa, la temporada vinent queden doncs els temes pendents de sempre:

* Defensa en zona o marcatge individual?
* Cervessa, Pacharan o Café Irlandès?
* Tiki-taka o joc ras i patada al cap de tota la vida?

Tenim tot l'estiu per reflexionar i prendre una decissió a l'estage de pretemporada.

Finalment, agrair-vos la atenció per totes les cròniques i especialment a aquesta que és llarguíiiiiiiiisima i pregar-vos que disculpeu les errades idiomàtiques que he comés i cometré, que són moltes, ja que el meu català és absolutament autodidacta i ja se sap que un autodidacta és aquell que ha rebut classes del més ignorant dels professors.

FINS LA TEMPORADA VINENT!!!

ENS VEIEM A LA EXCURSIÓ!!!!

David Aballanet
3 de Juliol de 2008

Devot seguidor d'ARC IRIS FC i la seva gent.

Excursió Arc Iris 2008 (informació per la gent que no camina)

2008-07-03T11:54:00.008+02:00

On anem: SANT SEBASTIÀ DE MONTMAJOR

Història:

Ja trobem notícies documentals de l'existència d'una església diverses vegades durant els segles XI i XII sempre dependent del monestir de Sant Cugat del Vallès. Després de diversos plets, al segle XV l'església ja és sufragània de Caldes de Montbui. El segle XIX fou erigida parròquia independent, que encara conserva, tot i que a la pràctica és una sufragània de Caldes.

L'església ha sofert una sèrie de transformacions en època moderna. És un edifici d'una sola nau, coberta per una volta de canó, amb transsepte que dóna a la planta la forma de creu llatina. Està capçada per tres absis, un de central de planta quadrada i dues absidioles laterals semicirculars. Al braç sud del transsepte hi ha un altre absis semicircular.

Sobre el creuer s'alça un campanar de torre de planta quadrada amb dos pisos de finestres, sense divisions internes i amb coberta a quatre vessants. Les finestres són simples al primer pis i geminades amb columnes al segon pis. Aquest campanar sembla ser una obra posterior, segurament del segle XII i recorda el de Sant Feliu del Racó.

L'absis central està ornamentat a les seves tres cares amb arcuacions i lesenes llombardes. També tenen decoració llombarda les tres absidioles, amb un fris d'arcuacions entre lesenes.

A l'interior hi ha un retaule renaixentista d'autor anònim i l'absis està decorat amb pintures modernes al fresc, de l'artista Antoni Vila Arrufat.

Com arribar-hi en cotxe: Des de Caldes de Montbui surt la carretera que passa pel poble del Farell i arriba fins al veïnat de Sant Sebastià de Montmajor (enmarcat en vermell. Cliqueu i sobre el mapa i es farà més gran!)

La primera crònica (incunable)

2008-06-28T10:42:00.001+02:00

7/02/08

Amics,

Malgrat la pandèmia de refredat de nas que afecta al nostre vestidor - haurem de contratar al Dr. Caparrós, metge de poble, primer especialista mundial d'aquesta malaltia, per que ens curi - ja que inclús hem tingut que convocar a un membre de l'equip juvenil pel partit d'avui, ahir nit es va aconsseguir una gran VICTÒRIA per 5-2.

Després de començar de forma dubitativa i encaixar un 0-2 sorprenent, la màquina de la "Taronja Mecànica" d'Arc Iris es va possar en marxa i va venir la remontada, amb bon joc, sacrifici, garra i talent.

Els golejadors varen ser:

JORDINHO (2)
DAVID BEC D'AM
ALEIXKRIKIC
THIERRY PEMÍ

Hem de mencionar també als que no varen marcar però la seva aportació va ser extraordinària:

ISAAC "THE WALL"
"SPIDERMAN" HUG

Esperem que aquesta nit també poguem gaudir d'una victòria, tan escases últimament.

Fins aviat

David

LA CRÒNICA DE SANT JOAN

2008-06-26T10:07:00.001+02:00

25/06/08

ARC IRIS 2 - El campió de lliga 5

Un cop més apareix un Sant a la crònica. Una derrota més, un any més, una revetlla més. Després de la resaca de la coca, el cava i els petards, còmodament instal.lats a la avantpenúltima posició i sense posibilitats de millorar o empitjorar aquesta digna posició, tot semblava indicar una golejada de l'equip que només ha perdut un partit en tota la lliga.

Com a novetat periodística, aquest cop es van instal.lar micròfons ocults al vestidor d'ARC IRIS i això és la transcripció del que es deia en minuts previs al partit:

- Amb qui dius que juguem avui?
- Amb els campions de lliga.
- I sense porter!
- I si pactessim un 7 a 0 i anem directament al bar!
- Ei! Escolteu que ja és l'hora. Voleu fer el favor de sortir d'una vegada del vestidor!
- Jo ja he suat prou. Em dutxo i m'en vaig!
........
(Un cop a la pista. A un de l'equip contrari)

- No xuteu fort que sóm pares de família!
- Àrbitre, Quant falta per acabar?

Total que els ànims no eren massa engrescadors. Però eus ací que a la mitja part el resultat era d'empat a 1. Escolteu el que el micròfon ocult va sentir al descans.

- Per què piiiiiiiiiiiii els partits tenen dues parts?
- Molt bé nois. Ara ens fotran un carro però no us desanimeu!
- Jordi, et fa molt mal el cop a les costelles? (us adjunto fotografia - presa amb càmara oculta - de la fila que feia en Jordi durant tota la nit després del cop que va rebre). Al menys no es mossegava les ungles!!

- Buff, Buff, cof, cof (literal)

Però la sorpresa va ser que en començar la segona part varem marcar un gol i ja guanyavem per 2 a 1 als campions de lliga!!

- Àrbitre, que ja és l'hora. Pita el final!!

No ens ho podiem creure! Serà veritat que els miracles existeixen? (veure crònica de la setmana passada). Pot ser sí, però no pas ahir. Amb l'empat a 2, un altre gol de rebot (i ja van .....masses) i la resistència física es va fondre com sucre dins el café, fins el 5 a 2 final.

El dimecres vinent, dia 2 de Juliol a les 20.45 hores tindrem el darrer partit de la temporada. Ja que tenim un munt de lesionats i absents, us prego feu el màxim esforç per venir. Al menys confirmeu amb prou temps la vostra assistència.

Fruit de la més absoluta somnolència, aquesta crònica és prou curta i tan espesa com el meu cap per dormir només dues hores. Us prometo que la darrera crònica de la temporada la començo a preparar des d'avui mateix (després de la migdiada) i serà, al menys, molt més elaborada.

Dav Ting Son - Corresponsal de Periking Sports Illustrated
26 de Juny de 2008

LA CRÒNICA DELS MIRACLES

2008-06-18T12:27:00.001+02:00

17/06/08

ARCS IRIS 2 L'altre equip 6

Després de l'orgull de la setmana anterior, esperava que ahir donessim la campanada i poder guanyar al segon classificat de la lliga, però fou massa esforç concentrat en pocs dies i no hi va haver miracle.

COM QUE NO HI VA HAVER MIRACLE!!! I MÉS D'UN!!!

En primer lloc, a les 11 del matí d'ahir només erem 4 jugadors i a les 16 hores ja en teniem 8, la qualcosa vol dir que ens varem multiplicar per dos en temps récord, de la mateixa forma que la famosa multiplicació dels pans i els peixos.

El segon miracle esdevenia cada vegada que el nostre mai prou ben ponderat porter, Zadavimora (El Diví) tenia que aixecar-se del terre després d'una parada i/o un gol. Llavors, com a la resurrecció d'en Llàtzer, algú li deia "talita qumi", que en idioma hebreu significa "crido a la ambulància?". Desota teniu una imatge captada en una de les ocasions i que és prou ilustrativa.

Però la cosa no acaba aquí. Resulta que quan ja pensavem que els 6 gols que ens havien fet és multiplicarien com els pans i els peixos, va arribar el miracle del "Manà". Quan més apurats estavem, el "Manà" en forma de 2 gols de l'Hug ens va tornar la dignitat i va maquillar el resultat, que aquest cop sincerament, no crec reflexa la diferència real entre els dos equips.

Finalment, un cop acabat el matx i en el descans del guerrer, es va aparèixer l'arcàngel SAN MIGUEL i va convertir l'aigua en cervessa (com no podria ser d'una altra manera essent aquest arcàngel). Li varem demanar si podia fer un extra i convertir-la també en pacharan però sembla que SAN MIGUEL només toca el gènere de cervesses.

Per acabar aquesta crònica, vull aclarir el sistema de competició que seguim ja que sembla que no s'acaba d'entendre per més que s'ha explicat. Resulta que ..... eeeeeeeeh........ummmmmmmm .......JA NO VAL LA PENA!! NOMÉS QUEDEN DOS PARTITS!! JA HO EXPLICARÉ LA TEMPORADA VINENT!!!

Proper partit el dimarts 25 de Juny a les 21.30 hores. Com el dia abans és el meu "cumple" i el Sant d'en Joan Manuel, els que vinguin al "Miguel" després del partit, tindran cava de franc. També avanço que el darrer partit oficial de la temporada serà el 2 de Juliol a les 21.30 hores, en el que no heu de faltar doncs farem la foto oficial de tot l'equip que "penjarem" al blog i el que no vingui no sortirà a la foto!

Davilla Maravilla - Corresponsal de Guaje United Sports
18 de Juny de 2008

LA CRÒNICA DE L'ORGULL (SENTIMENT LEGÍTIM DE LA PRÒPIA DIGNITAT)

2008-06-12T12:24:00.000+02:00

12/06/08

ARC IRIS - Orgull -- equip contrari 5

Com va dir el famós "torero-cantante", en dues paraules el que es va veure ahir nit: IM-PRE-SIO-NAN-TE.

La crònica d'avui haurà de deixar una mica de banda el tó lúdic-festiu i graciós habitual i explicarà en més detall que acostuma, el que futbolísticament va succeir doncs crec que paga la pena i espero que al final de la lectura estigueu d'acord amb aquesta apreciació.

Com a consideracions prèvies, recordar que l'equip contrari (SAP) és el primer de la classificació del nostre grup i que al partit d'anada ens va guanyar per 11-2! (Veure LA CRO...CRO... de 16 Abril).

Fa un parell de dies una companya de feina m'explicava les meravelles del CHI KUNG, art marcial xinès que sembla combina el control mental amb la lluita i que dona una força mental i física considerable. Doncs jo em vaig proposar aplicar aquesta filosofia oriental en el partit d'ahir i aconsseguir que la crònica d'avui es titolés LA REVENJA! o L'APOTEOSI TARONJA!, però a mida que s'acostava la hora del partit i em trobava sol dins el vestuari pensava que més aviat hauria de procurar fitxar uns quants xinesos per completar l'equip com els meus amics CHIN LÚ, CHIN AUA i CHIN CHAN PÚ.

Infermera! No remeni el gota a gota! No veu que estic escribint la crònica! Si de cas faci'm un massatge al genoll esquerra que ja no m'el sento.

Cal tenir també molt en compte que 30 segons abans del "kick off" inicial, només erem 4 jugadors i que davant aquelles "torres" contràries s'endevinava una pallissa descomunal. Afortunadament, en Carles va aparèixer per començar un encontre en inferioritat numèrica que va durar tota la primera part.

És durant aquests 20 minuts que ARC IRIS crec va fer el partit més brillant, des del punt de vista tàctic, de tots els de la temporada. Cert és que les possibilitats de fer gol eren pràcticament nul.les, però el resultat al mig temps (1-0) era una proesa donades les circumstàncies.

Durant el descans s'ens va afegir l'Estragués i quasi bé no li podiem dir "hola" mentre esbufegavem del cansament acumulat. Com a exemple, dir-vos que jo estava esgotat i sense alé jugant de porter! Mare meva quin fart de córrer del pal dret a l'esquerra, davant i darrera, per terra, mar i aire, i tot això un cop rera l'altre, sense descans ni per acomodar-se la samarreta dins els pantalons! Qui s'haurà inventat fer dues parts al futbol amb lo bé que quedem sempre a la mitja part!.

I per que veieu que no menteixo, aquí us ensenyo la foto d'un membre d'ARC IRIS (del que no direm el nom) durant el descans del partit.

Fins la meitat de la segona part, tot va continuar exactament igual que en la primera, només que cada cop més esgotats, fins que un gol de rebot (i ja són ....!) d'un xut amb poc perill i pel que ja tenia les mans en forma de pilota per atraparla, ens va enfonsar definitivament.

Els altres 3 gols que varem encaixar a última hora, ja són pura anècdota intrascendent, però que "couen". Hagués estat merescut acabar amb aquell 2-0 de rebot. Sort que ahir varem tenir un testimoni que pot donar fé de tot això ja que sembla que el cronista exageri per justificar una invenció!

Exacte infermera, injectim el calmant que les pestanyes també fan mal!! Escolti i si jo li dicto i vostè escriu la crònica? És que ja no sento les mans!!

Us recordo que si voleu continuar i engrandir la llegenda èpica d'ARC IRIS, el proper dimarts 17 de Juny a les 21.30 hores hi ha una nova oportunitat de fer-ho en forma de partit de futbol. Afanyeu-vos que ja només queden 3 partits per demostrar-ho. Per favor confirmeu!

Davidiker Casetes - Corresponsal de La Clínica de la Consolació
12 de Juny de 2008

P.D.: Darrerament, en vàries ocasions m'han preguntat si faig les cròniques "en directe" i no vull desaprofitar la ocasió per aclarir-ho. La resposta és SÍ, o és que penseu que el que està escrit aquí es pot inventar abans de jugar el partit?? Tres quarts de crònica estan escrits en els Ferrocarrils de la Generalitat en el trajecte Sant Cugat-Barcelona a un quart de set del matí (substituint als habituals SUDOKUS) i l'altre quart directament a l'ordinador. Puc dir que poden haver cròniques amb temes ja coneguts o preparats com els dels dies de Sant Jordi o Sant Medir ... però les adaptacions són aplicades al que realment succeeix, de vegades inclús als esdeveniments molt posteriors al partit.

LA CRÒNICA DELS FITXATGES

2008-06-12T12:23:00.000+02:00

04/06/08

ARC IRIS 2 l'equip contrari 1

Per fí una victòria!! Treballadíssima pel resultat, que no per les oportunitats claríssimes de gol que no vaig poguer saber quantes varen ser doncs em vaig descomptar de tantes que hi van haver, però que segur no varen baixar de 37. El públic assistent al partit cridava al jugadors d'ARC IRIS, TO..RE..RO! TO..RE..RO! i LUIS ..piiiiiiii..ÓN, PEMI SELECCIÓN!!

Tot i aquest esdeveniment, la Junta Directiva, per evitar que la oposició presenti una moció de censura pel conjunt de resultats de la temporada a punt de finalitzar, ha decidit que el cicle s'ha acabat i que cal una renovació en profunditat i sense fer estalvis. No com d'altres que el primer que fan és comprar-se una GUARDIOLA.

Després d'una reunió d'urgència, celebrada en el restaurant habitual de concentració, i fins a altes hores de la nit, es va decidir el següent:

1 - Fitxar un "CRACK MEDIÀTIC DE PRIMER NIVELL" amb marcat perfil GOLEJADOR. ha trascendit que molt probablement serà MEMOLA UNKIKI, provinent del llunyà Japó. Vegeu foto adjunta en la que s'aprecien les seves habilitats! El seu contracte inclou drets d'imatge que asseguran que firmarà autògrafs a la botiga tots el dissabtes a la tarda i això farà pujar els ingressos per sponsorització.

2 - Fer neteja a fons (fer dissabte) i fitxar a tota una nova plantilla. El Director Tècnic té les negociacions quasi tancades i abaix podeu veure la foto del planter bàsic per la temporada vinent. És clar que a la actual plantilla se la convidarà a assistir a tots els partits d'ARC IRIS fins a la seva jubilació.

3 - Fitxar un "MÍSTER" de reconegut prestigi i sobre tot amb molt caràcter, per que pugui gestionar de forma eficaç un vestidor amb un nombre de "PRIMA DONNAS" tan important.

4 - Triar un nou local de concentració pre i post-partit, ja que l'actual sembla que no afavoreix la concentració dels jugadors.

5 - Crear un BLOGSPOT o GÜEB o com dimonis es digui, amb les notícies, resultats, cròniques, excursions, etc. de la gran família d'ARC IRIS per tal de facilitar al nombrosos seguidors d'arreu del món, l'accès a la vida de l'equip.

Amb aquests canvis, la Junta Directiva espera redreçar el rumb perdut. De tota manera, aquest any queda el consol de que encara es pot guanyar la Copa a la esportivitat (Veure foto) que no està gens malament per haver perdut quasi tots els partits.

Recordatori de proper partit el dimecres 11 de Juny a les 22.15 hores. Tot i els canvis anunciats, esperem que tota la plantilla (actual) estigui present (al menys per despedir-se).

Davidoff Verbotov - Corresponsal de IUROPSLIBINASELEBRASHON
4 de juny de 2008

LA CRÒNICA DE PRIMAVERA

2008-06-12T12:22:00.002+02:00

30/05/08

ARC IRIS 2 els altres 4

El Maig es difumina i el Juny ens saluda. La primavera al seu punt més alt i l'estiu a la cantonada. Els dies passen i els anys empenyem. Els aniversaris cauen (Felicitats Isaac! Però no comptis els anys en "Farenheit" que no cola eh!) i els ossos cruixen.

Tot sembla canviar. Poc o molt el món ens sembla un xic diferent cada segon. Però hi ha una cosa inalterable. Un grup d'irreductibles catalans conserven una tradició arrelada que defensen fins la extenuació... PERDRE JUGANT A FUTBOL-SALA!!

Hi ha que els han proposat pel "record Guinnes" i d'altres pel premi Nòbel, si bé no es possen d'acord en la modalitat.

De Medecina ... per resucitar equips contraris quasi morts.

De Química ... per convertir un partit de futbol en una festa (per l'equip contrari!)

De Literatura ... per saber llegir molt bé els partits (?)

D'Economia ... per obtenir el màxim de resultats en contra amb el mínim esforç aplicat.

De la Pau ... per donar poca "guerra" dins el camp (Isaac torna!)

En qualsevol cas, s'ha de reconèixer el mèrit acumulat durant molts anys de derrotes, la d'ahir una més, que no ha minorat la moral dels multicolorats amb l'espectre solar.

Però no totes les derrotes són iguals. N'hi ha de dolces i també amargues, injustes i colpidores. Aquesta darrera ha estat especialment injusta perquè no mereixiem perdre de cap de les maneres. Amarga perquè varem veure caure lesionat al nostre capità, fruit d'una entrada canalla d'un jugador rival quan ja s'havia esmunyit i anava directa a porteria i amb el marcador 2-1 al nostre favor, essent a partir d'aquí i amb un jugador quasi coix, el que significava jugar en inferioritat numèrica ja que ahir no teniem canvis a la banqueta, que ens varen remuntar.

Dolça perquè queda el regust de la feina ben feta i l'esforç fins el límit personal i la seguretat de que sense les lesions la victòria estava assegurada. Però sobre tot ... colpidora.

Què són les derrotes quan et veus colpit per la visió (perpendicular, en el meu cas) de dues noietes vessant llàgrimes d'aquells ulls tendres i blaus. Tan la roseta, amb el vestit negre i escasa faldilla, com la morena, la del vestit blanc i mans de porcellana. Totes dues amb generosos escots i la cigarreta entre els dits, elevant un fil de fum que tan punt neixia, s'esvaia dins el càlid aire del restaurant.

Aaaaah! (suspir profund) Aquelles llàgrimes causades sens dubte per dos mascles insensibles i desalmats que amb nocturnitat les hi varen trencar els seus delicats cors enamorats.

Aaaaah! (suspir profund) Aquelles dues amigues que les consolaven amb resignació i energia i amb escots i minifaldilles de renovada escassetat.

Aaaaah! (suspir profund) Això sí que és colpidor i no les nostres derrotes futbolístiques, que a força de repetitives s'han convertit en rutinàries i mancades de notícia.

Aaaaah! (suspir profund) Què són els ossos trencats i els músculs desgarrats, els blaus i lumbàlgies, davant el panorama del patiment del cor? Les ferides del cor les portaran per sempre més, mentre que nosaltres ni tan sols recordavem haver jugat a futbol.

El dimarts 3 de Juny a les 21.30 hores tenim una altra derr... vull dir partit. Com hi ha lesionats i baixes, per favor, feu el possible per venir tots i amb puntualitat. Convindria que confirmessiu assistència avui mateix o dilluns al matí màxim doncs hi ha poc temps fins llavors.

Davide Vivaldi - Corresponsal de GAZETTA SPORTIVA QUATRO STAGIONE
30 de Maig de 2008

LA CLÒNICA DE LA "XANG PIONG LEE"

2008-06-12T12:22:00.001+02:00

21/05/08

ALC ILIS 4 els altles ... també

El dia que yegileu aquesta clònica selà el de la final de la Copa d'Eulopa, ala li diuen "XANG PIONG LEE". L'olganització va canvial el dia del paltit pel tal de que honolables membles d'ALC ILIS poguessin veule-la i aplendle una mica. No calia fel això ja que difícilment es pot supelal el que es va veule ahil.

Honolables jugadols d'ALC ILIS valen jugal ahil nit un glan paltit. Tal vegada semblaven posseits pel l'espelit de la "XANG PIONG LEE" que es juga aquesta nit i fola de tot costum, trencalen la DIMÒNICa negativa fins ala demostlada.

Pais de clonista d'avui és olganitzadol de Jocs Olímpelics d'any 2008 i pel això m'heu de peldonal l'accent català tan poc fleqüent.

Fúlia de dlagó desfelmada ela el que els honolables espoltistes supulaven pel tots els polus dels seus cossos i tleien foc pels queixals de làbia i vengança de les dal.leles del.lotes.

Folça Empelador LEE FHOT FORT de la dinastia XU LING soblevolava muntanyes de pais català i com si fos l'Espelit Sant, va possar-se soble honolables caps de jugadors en folma de pilota i sobtadament tots començalen a fel melaveyoses piluetes i gilavolts amb el baló.

Àlbitle no podia xiulal, només aplaudil. Equip contlali agenoyat, plegava pel la fí del temps leglamentali. Jugadols d'ALC ILIS, "tocats" pel la divinitat impelial, elen invencibles. Lecoldant final GÜEMBLEY fa exactament 16 anys, l'Aleix KOEMANCALÍS malcava un golàs de falta dilecta i desplés en DEI BID TING malcava el segon ... de tilalínies.

Impoltant cansament de segona palt i manca puntelia fel que llavols contlali lemontava fins 2-3 pelò yuita continuava i molt honolables jugadols d'ALC ILIS lemontaven dues vegades fins el 4-4 final amb gols de SHUAN MAN GÜE i PEM MING SAB.

Lecoldeu plopel paltit dijous 29 de Maig a les 21.30 holes. Aneu confilmant plesència.

SHIN XING GÀ - Col.lesponsal de LEIN BOU SPOLTS
21 Maig 2008

LA CRÒNICA DE SAN ISIDRO

2008-06-12T12:20:00.002+02:00

16/05/08

ARC IRIS 2 els altres 2

Entre els miracles atribuits a Sant Isidre Llaurador, festivitat que celebravem ahir, s'hi compte el de que uns àngels llauraven el seu camp mentre ell resava. Mira que era llest el tal Sant Isidre! Feia treballar als altres enlloc seu!

Com cap component d'ARC IRIS es diu Isidre, ni tan sols és Sant, ahir no varem tenir la sort miracolosa de que algú fes la feina de "jugar" a futbol i la cosa es va possar difícil amb un 0-2 en contra a la segona part.

Un altre miracle que es diu va fer Sant isidre fou el de fer pujar les aigües d'un pou en el que caigué el seu fill i així salvar-lo. Aquest miracle ens convindria força doncs des de fa un "parell" (Mallorquí) de jornades que estem dins d'un pou profund del que no podem sortir. Sembla com si els equips barcelonins tinguessim tots el mateix "virus perdendi". Més que una "dinàmica" negativa, el que tenim és una DIMONIca.

Així estaven les coses quan assegut a la banqueta, després d'un esforç per sobre de les meves possibilitats vaig invocar al Sant del dia (Isidre, naturalment) per que obrés el miracle, tot recitant aquestes lletanies:

- Sant Isidre Llaurador, fes-nos un equip guanyador.
- Per Sant Illan, fill teu, que algún partit guanyem feu.
- Que Santa Maria de la Cabeza, teva esposa, (renoi quina família Santurrona!) ens permeti guanyar alguna cosa.
- Sant Isidre estimat, no permetis cap lesionat.
- Sant Isidre benvolgut, que tinguem un partit vençut.
- "Sidret", xato, arreglans aquest equipet.
- "Sidru", estigues concentrat i al menys que sigui un empat.

I vet aquí que les pregaries varen tenir resó a dalt del cel i el miracle es va fer i finalment varem aconsseguir un empat com a mal menor. No em direu que va ser un miracle que el primer gol s'el marquessin ells en propia porta i que el segon vingués d'una falta directa inexistent (No, no et queixis PEMI, que la sang de la cama ja la portaves de casa. Va ser un "accident domèstic", que jo ho vaig llegir al "Full Vallvidrerenc") magistralment "embocada" pel Cristiano Marín.

Sabent això, ja cal que tots ens hi possem a recitar lletanies, des d'ara mateix fins el dia del proper partit, a Sant Bernardí, Sant del dia del partit, és a dir el proper dimarts 20 de Maig a les 20.45 hores (Finalment hi ha canvi de dia i hora i no es juga el dimecres). Recordo a l'Hug que haurà de continuar fent de porter doncs no podré recuperar-me en aquests pocs dies. Ja anireu confirmant entre avui i dilluns.

Davidimi Golkonnen - Corresponsal de Arkirinnen Sportiven Diarionnen
16 de Maig de 2008

LA CRÒNICA DEL "MATCH BALL"

2008-06-12T12:20:00.001+02:00

7/05/08

ARC IRIS 2 els altres 6

En plena temporada de tenis en terra batuda, hem volgut ser solidaris amb els jugadors d'aquest esport, que ningú dubta és molt més senzill de practicar que el futbol, i fer-nos un "set". Així, "a palo seco", sense raqueta, ni pilotes ni judges de cadiretes.

Però com no sóm al "Nadal" sino a la primavera i el més semblant que tenim a en Federer és un Davidenko en hores baixes, doncs el "set" ens l'han clavat a nosaltres i a sobre hem perdut el "goal-average" amb la "Biblioteca Tova" (traducció literal del nom de l'equip contrari) ja que anteriorment "només" els varem guanyar per 5 a 2.

Oh Tempora, Oh Mores! que deien els romans, que traduit al "polaco" vol dir "Què ...(piiiiiiiii) ... passa que ja no guanyem ni a la llar d'avis de la Vall d'Hebron!"

El resum d'estadístiques dels darrers quatre partits és 6 gols a favor i 25 en contra amb 4 de 4 derrotes, 0 de 25 tirs de 3, 9 dobles faltes, 18 boggies, 154 blaus i contusions, 2 targetes grogues i 74 "casun l'olla" al vestidor.

Malgrat això, com sóm caballers esportistes, hereus de l'esperit del Baró de Coubertain, estic segur que ningú "s'esborrarà" del partit del proper dijous 15 de Maig (festivitat de San Isidro Labrador - una altre significat Sant) a les 20.45 hores, llevat d'en Isaakembauer que té compromisos publicitaris ineludibles.

Davidinho Sambalao - Corresponsal da Folha Futebolistica Carioca
7 de Maig de 2008

LA CRÒNICA DE SANT JORDI

2008-06-12T12:19:00.001+02:00

23/04/08

ARC IRIS - "DONUT" els altres "Manita"

Algú va suggerir al vestuari que el titular de la crònica d'avui havia de ser "Resultat Enganyós". El que no va quedar clar és si haviem d'enganyar a qui ens preguntés, per exemple dir que varem quedar 3 a 3 o si la cosa és "No ens enganyem, no en sabem més" o bé enganyar-nos a nosaltres mateixos dient tòpics com "Dinàmica negativa", "El fútbol és així", "Les lesions ens han trencat el sistema", ...

En tot cas, si voleu mentir, no digueu en cap cas que ens va guanyar l'últim classificat de la lliga i que es diu NASALCUL. Ja n'hi ha prou amb perdre per aquest resultat com per tenir que aguantar a sobre les rialletes dels amics i companys.

Un cop més s'ha complert la tradició de perdre quan més jugadors tenim (ahir 10!), la qualcosa referma el refrany "No por mucho madrugar amanece más temprano", que traduit al Capadoci (terra originària de Sant Jordi) vol dir "Sal tú que a mí me da la risa".

Ni l'heroi Català (els que diuen que provenia de la Capadòcia són ferms candidats a ser usuaris permanents de la Llei de Dependència) ens ha salvat. És clar que no anem prou a Misa. Si us fixeu quasi sempre juguem en dies de Sants assenyalats (Valentí, Medir, Josep, Jordi, ...) i com sempre perdem, haurem de fer una "Novena" (que no vol dir que ens facin 9 gols) a Sant Judes, patró dels impossibles, perquè ens faci guanyar algún partit d'aquí al dia de Sant Joan.

Disfruteu el dia de Sant Jordi, sobre tot els que celebrin el seu Sant .. eh Jordi! Que regaleu moltes roses i llegiu el llibre que us regalin, doncs el proper dimecres 30 d'Abril tenim un altre compromís a les 21.30 hores.

Davidotto Fritzfreud - Corresponsal de Dienstag Fussball Zeitung
23 d'Abril de 2008

LA CRÒ ... CRÒ ...

2008-06-12T12:18:00.002+02:00

16/04/08

ARC IRIS 2 els altres 11

La Crò ... Crò ... Snif! Snif! La Crò ... Crò ... Cròni ... Cròni ... iii ... Snif! ... ca d'a ... d'a...
d'avui, Snif! ..... BUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!

De debó voleu una crònica del partit?

Només hi han cròniques si hi han partits!

Va ser un partit el que va succeir ahir? Fins hi tot he possat ben petitet el resultat dels altres perquè em fa vergonya. Bona manera de celebrar el Sant d'avui, Santa Anastàsia. Més aviat hauria de ser Santa Anestèsia! per lo estabornits que estem encara!

Us recordeu d'un jugardor Colombià que li deien "El Tren Valencia"? Doncs ahir teniem davant a "l'AVE Christophe", que així es diu el paio. Si el miraves de dalt a baix es feia de dia. Va arrollar al Josep i ... cap a casa (Josep, tots dessitgem que et trobis ja del tot recuperat), va arrollar al David i el seu meluc encara ara s'en recorda de la seva família. Em va semblar noble però té una força descomunal i no proporcionada per a "reservistes" de més de 40.

Al final del partit vaig anar a parlar amb la organització per demanar que a l'equip contrari els fessin la prova antidopatge ja que no era normal com corrien (clar que per a un cargol la tortuga li sembla que és un "Ferrari"). Em van contestar que millor que no perquè haurien de fer la prova als dos equips i nosaltres estavem fins a les selles d'antiinflamatoris, antiartrítics, antidepresius, antipasti, etc. i que tots donariem positiu.

Vaig impugnar el resultat al veure l'acta. Ei! que t'has equivocat i has "picat" la tecla de l'ú dues vegades! El resultat és 1 a 2 i no 11 a 2! Però no va "colar".

Enfí, no valen excuses. Ens van fotre la panadera més gran de tota la lliga. Ni els primers classificats ens havien humiliat tant i això que és un equip de la "nostra lliga".

Proper partit dimarts 22 d'Abril a les 21.30 hores. Per favor confirmeu.

Snif!!

Davidokis Paranadis - Corresponsal de Partenos Evangelos Diarikidis

LA CRÒNICA DELS DITS

2008-06-12T12:18:00.001+02:00

11/04/08

ARC IRIS 2 els altres 3

En català, DIT (del llatí "ditus" i "digitus") significa cadascuna de les cinc prolongacions en que terminen les mans i els peus i també, allò que hom diu. Mira per on, ahir nit ens varem fer un fart de "DITades".

Diuen que els pilots d'aviació mai es perden, només pateixen una desorientació momentània. Una cosa semblant li va passar ahir nit a l'ARC IRIS. Fruit de voler imitar les prestacions físiques i tècniques del "Liberpul", la desorientació s'apoderà dels nostres jugadors a la primera part. Anaven més perduts que en Tarzan dins una sastreria. Fins i tot alguns encara no han canviat el rellotge a l'horari d'estiu i es van desorientar en l'hora de començament de partit.

Es veu que això de començar amb un jugador de més, no ens convé. Quasi millor tornem a la tàctica de començar nosaltres en inferioritat. Semblava com si al ser més ja tinguessim assegurat el que no ens marquessin, com acostuma a passar sempre, i llavors perds la tensió.

Però el Nord va tornar a fer-se clar davant els nostres ulls a la segona part i més que orientar-nos, ens varem occidentar i els gols ... i els pals ... i els xuts, van començar a caure del nostre costat, tot i que de manera insuficient per acabar guanyant un partit finalment perdut de forma immerescuda.

Diuen que el Sant Pare és infalible, no s'equivoca mai. Puc confirmar que ahir el Sant Pare no jugava amb l'ARC IRIS ni tampoc estava disfrassat d'àrbitre, al que haurien de posar el sobrenom de "El Breve", per lo poc que va durar la segona part i per haver llegit el reglament "en diagonal".

Diuen que un home ha de fer obligatòriament tres coses abans de morir. Tenir un/a fill/a, plantar un arbre i guanyar un campionat de futbol. Nens! Afanyeu-vos! Que sembla que aquesta temporada tampoc!

Diuen que un optimista és un pesimista mal informat. jo dec ser d'aquests. Encara tinc esperances d'acabar aquesta segona fase encapçalant la classificació dels "no tan bons" i per això els dos propers partits són fonamentals.

Recordatori de proper partit el dimarts 15 d'Abril a les 21.30 hores (oido cocina?). Heu confirmat la majoria de vosaltres, així que només cal que informeu si per qualsevol circumstància (baixada sobtada de sucre, depressió profunda després dels resultats de diumenge, "ligue" inesperat d'última hora, etc.) no podeu venir.

Davidiak Goletxea - Corresponsal de Diarrikasko Deportiveko Arkoirisak
11 d'Abril de 2008

LA CRÒNICA DEL "NO PARTIT"

2008-06-12T12:16:00.000+02:00

04/04/08

Tal com Alícia en el pais de les meravelles, que va celebrar el seu "No Aniversari", ahir, l'equip de fútbol ARC IRIS va jugar el seu "No Partit". Obviament el resultat va ser un "No Perdut" i per tant, continuem una setmana més al capdavant de la classificació.

Malgrat de ser un "No Partit", va tenir tots els ingredients haituals d'un matx futbolístic:

LA TÀCTICA: Una estovalla de paper del restaurant de concentració, va servir de pissarra improvisada on el "Míster" dibuixava amb mà ferma la tàctica guanyadora. "... En Vilardagués pujarà per la banda dreta fent de carriler i conectarà amb en Jaumot al migcamp que retroalimenta a Vilarsaga I de pilotes tot fent la cobertura a Vilarsaga II que com a marcador implacable deixa lliure de marca a Vilardapemín per infiltrar-se dins l'àrea rival i permetre fer gols a Vilardadebó".

Tantes línies rectes semblaven més aviat l'arbre genealògic de la nissaga dels Vilarsaga i havien més curves que té l'Scarlett Johanson. A més, sempre hi ha el típic jugador que no s'entera de res per més que li expliques temporada rera temporada. "Que no Jorginho! Que Viladomat és un carrer i no el cunyat d'en Vilardagués!"

L'ARBITRE: Allí estava. Dret, vestit de negre, amb el llàpis i la llibreta a les mans. Anotant les amonestacions i les targetes grogues. "El Colegiado" Miguelito Piturralde Crepas-Novas, del Colegio Gracienc, sempre dialogant però alhora enèrgic expressant les seves decisions. "...su p... madre!!"

LA COPA: Habitualment utilitzada com trofeu pel vencedor, aquest cop com que la tàctica era complicada, fou necessària "la copa" de Pacharan per poguer-la pahir correctament.

LA PRIMA: Tot partit "No Perdut" implica rebre una "prima" i aquí varen haver les típiques discusions amb el "Presi". Que si el compte m'el quedo jo. Que si tú no pots desgravar-lo. Que si tú pagues menys. Que si tomba, que si gira ... Tot plegat un xic complicat. Jo pensava que "mòduls" eren estàncies de les presons i ara resulta que són un "xollo" fiscal! Ja ho deien els Romans: "Taxatio molt petita, culpae manifesta".

Davidois Le Portier - Corresponsal de l'Arc-en-ciel Sportive Magacine
Le catre d'avril du demilgüit