Després d'un dia dur pel que fa al físic, al veure la "subsamarreta" de'n Iniesta al fer el (potser) gol més important de la seva vida, no vaig poder reprimir les llàgrimes.
Durant la, ben bé, una hora de camí entre Torelló i Sant Cugat (altrament dita PIJOCITY) creixia en el meu pensament el penjar al balcó de casa la bandera Perica de tres metres de llargada que tinc i que amb tanta cura va preparar en Joaquín Marín per tal de poder-la lligar adequadament. Però un cop arribat i amb l'adrenalina ja de baixa, vaig comprendre que el triomf de'n Iniesta (gran tipus aquest noi) no era pas de banderes ni de colors ni d'equips sino d'amistat, cosa, per descomptat, molt més important que les tres primeres esmentades i que dins el col.lectiu d'ARC IRIS cultivem força.
Així que enlloc de penjar la bandera, he decidit escriure la crònica de la excursió d'ARC IRIS 2010 (bis, doncs la primera va ser ahir ... abans d'ahir 10 de juliol al Passeig de Gràcia / Diagonal). En aquesta hora primera del dilluns 12 de Juliol de 2010 (exactament ara és la 1.42) em complau fer un "resum/crònica", tot saborejant les dues darreres cervesses de la jornada ... i dic darreres perquè he perdut el compte de l'ingesta alcohòlica d'avui i ja va sent hora de finalitzar-la.
Vull, en primer lloc, agrair la assistència i entusiasme dels participants a la caminada anual d'ARC IRIS, què, dit sigui de passada, crec mai podré aconseguir es faci a la platgeta en substitució dels alts cingles de la Catalunya interior.
En segon lloc, em faig resó de l'agraiment de tots els participants a la família Capdevila i especialment dels bandarres que van envair la intimitat de casa seva fins a altes hores de la nit.
He titolat la crònica com "dels lesionats" perquè crec ha sigut, sino la que més, de les que ha provocat més incidències físiques que la meva memòria recorda o en té constància. Colzes esparrecats, rampes musculars, turmells torçats, ferides sagnants ... Crec que els únics indemnes varen ser la família SABADELL ... "Pofessionals" muntanyencs prou contrastats. També podria haver-la titolat "L'ARC IRIS 24", índex mig bursàtil i mig excursionista que fluctuava segons els comensals del dinar.
Sort que el dinar va ser realment extraordinari i va fer que la moral grupal s'enfilés prou per no caure derrotats per l'important esforç físic que generosament hem regalat entre ahir i avui. Per cert, per la propera edició, recordeu a la mainada el perill que representa demanar de postres un flam amb nata!
I durant el dinar ... la gran sorpresa ... sembla que el gènere (que no pas sexe) de'n Joan Manuel ... és ... si més no ... un xic ... "ambigu"!! Donada la transcendència de la notícia, he contactat personalment amb l'Agència Espaial Europea (La NASA no contestava al telèfon ... probablement degut a la diferència horària entre Houston i Besalú) i he pogut esbrinar la veritat que s'amaga darrera aquest rumor, però no estic autoritzat per revelar-vos-la fins el dia en que l'Espanyol sigui campió de lliga (o sigui ... MAI!).
Com cada any en aquest esdeveniment, ens hem plantejat el continuar jugant (?) (perpetrant potser és paraula més escaient) a futbol-sala. Comptem amb un nou voluntari (en Carles) per fer de porter i ... jeje ... no sap on es fica. Segurament li va donar un cop de calor i no sabia el que es deia. De ser veritat, això permetria alliberar al millor jugador de l'equip per mostrar la seva màgia al centre del camp. Bé, bromes apart, fins el començament de temporada tenim prou temps per manifestar-nos sobre la conveniència de tornar a la competició activa, és a dir, tornar a perdre tots els partits.
Així doncs, us emplaço per què manifesteu inequívocament la vostra voluntat de jugar (o no) a futbol-sala, què comporta dos compromisos, "a saber": Poder comptar amb 10 jugadors inscrits per tal de ser un mínim de 6 cada partit i fer l'aportació econòmica necessària. Per part de la organització de l'equip (President! President! i col.laboradors) s'intentarà trobar la lliga més adient per les característiques físico-tècniques dels participants (o sigui ... què l'arròs del sopar de després del partit sigui ... "bueno, bonito y barato").
Aprofito per convocar-vos a tots plegats pel Pàdel del proper dijous 22 de Juliol (el 15 es suspén per falta de quòrum) i la posterior arrossada al "PESCADITO DE MANDRI" que significarà el sopar de final de temporada previ a les vacances estiuenques. Prego a tots confirmeu l'abans possible la vostra assistència tant al joc del Pàdel com a la arrossada posterior (al voltant de 2/4 d'onze de la nit) per organitzar-ho millor.
Prego també al matrimoni Canalís-Capdevila editi aquesta crònica al blog d'ARC IRIS per gaudi del món-mundial i facin les correccions idiomàtiques pertinents per tal d'assolir com a mínim el nivell de suficiència en Català ("C") què, d'altra banda ... uns quants jutges sembla que diuen ja no valdrà per no res. He de confesar que sóc autodidacta del meu Català i això vol dir que he tingut el pitjor professor possible per la qualcosa demano disculpes.
A l'ensems, desitjar que els que varen fer fotografies i/o videos, els remetin a l'esmentat matrimoni per tal de poder gaudir d'imatges inoblidables que puguin acompanyar aquesta crònica.
Fins l'any vinent!!!
Deivit Jarquerovich
Cronista oficial d'ARC IRIS
12 juliol 2010
.jpg)
.jpg)
