Feia ja temps que no escrivia una crònica d'un partit de futbol-sala d'ARC IRIS, però he cregut oportú, en aquest primer "partit-patxanga" de la temporada 2010-2011, que promet repetir-se els primers dijous de cada mes (com a mínim), fer una petita reflexió post-partit.
Bé, anem per feina.
RESULTAT:
Blancs - 9 Taronges - 8
Fets rellevants del partit:
1 - Els Blancs comptaven els gols com al Tennis.
2 - Els Blancs s'inventaven "penalties" a l'estil "Iturralde".
3 - Els Blancs no mereixien aquest resultat.
4 - Els Blancs repartien "estopa" a dojo.
5 - Els Blancs ... Si vestien de Blanc ... "ya no es nessessario dessir nada más ..."
Un cop comprovat que l'estat de les nostres reserves físiques és menor que el "taparrabos" de'n Tarzan i intentant que això passes desapercebut, varem reposar forces amb un arroset de marisc força abundant, regat amb fermentats variats i tot parlant de la propera Diada, de manifestacions, d'eleccions, de polítics autistes,
d'inde-pendència (que deriva de la castellana paraula "pendenci-ero").
Tot plegat per solucionar gaire res i com excusa perfecte per acumular xupitos i "carajillos" a la nostra, ja "per se", ben farcida panxa. La conclusió de tot això és que el proper dijous 7 d'Octubre esteu tots novament convocats per un altre partit. Cada primer dijous de cada mes intentarem retrobar-nos en un partit de futbol-sala. Nigensmenys (Adhuc, que diria l'actual President) que sigueu convocats en data més propera a cada primer dijous de cada mes, reserveu-lo ja a la vostra agenda, al menys fins Nadal.
El joc es farà al mateix lloc (Tennis Sant Gervasi) a la mateixa hora (20.30h començament i 20.15h al vestidor) i recordeu que NO HI HA COBERTURA DE TELEFONIA MÒBIL, la qualcosa vol dir que qui es perdi haurà de trucar al 112, sempre que alguna ànima generosa no trobi un altre lloc i horari més adients i que espero ens comuniqui amb prou antel.lació.
Aprofito per convocar el proper dijous 16 de Setembre als PADELISTES a l'estrena de la temporada de l'ARC IRIS PADEL PRO-TOUR, al Tennis Sant Gervasi a les 20.15h al vestidor. En principi en Josep Lluís reservarà una sola pista, però si confirmeu aviat i som com a mínim 6 jugadors, podriem aconseguir un parell de reforços i jugar en dues pistes.
Sé que és una mica aviat però ja que que el dijous 23 de Setembre també està previst partit de Pàdel i a l'endemà és festiu a Barcelona (Felicitats avançades a totes les Mercès) i la majoria de vosaltres treballeu a la "capital" i feu festa, podeu comptar que farem unes copes post-sopar al "Fernando" fins a altes hores de la ... vull dir al migdia, o sigui que aneu concienciant a la "parienta".
VISCA CATALUNYA!!
IN - DEPEN? - C.I.A.
David McAballanet
Glasgowian Forever Gazette
14 de set. 2010
13 de jul. 2010
LA CRÒNICA DELS LESIONATS:
12/07/10
Després d'un dia dur pel que fa al físic, al veure la "subsamarreta" de'n Iniesta al fer el (potser) gol més important de la seva vida, no vaig poder reprimir les llàgrimes.
Durant la, ben bé, una hora de camí entre Torelló i Sant Cugat (altrament dita PIJOCITY) creixia en el meu pensament el penjar al balcó de casa la bandera Perica de tres metres de llargada que tinc i que amb tanta cura va preparar en Joaquín Marín per tal de poder-la lligar adequadament. Però un cop arribat i amb l'adrenalina ja de baixa, vaig comprendre que el triomf de'n Iniesta (gran tipus aquest noi) no era pas de banderes ni de colors ni d'equips sino d'amistat, cosa, per descomptat, molt més important que les tres primeres esmentades i que dins el col.lectiu d'ARC IRIS cultivem força.
Així que enlloc de penjar la bandera, he decidit escriure la crònica de la excursió d'ARC IRIS 2010 (bis, doncs la primera va ser ahir ... abans d'ahir 10 de juliol al Passeig de Gràcia / Diagonal). En aquesta hora primera del dilluns 12 de Juliol de 2010 (exactament ara és la 1.42) em complau fer un "resum/crònica", tot saborejant les dues darreres cervesses de la jornada ... i dic darreres perquè he perdut el compte de l'ingesta alcohòlica d'avui i ja va sent hora de finalitzar-la.
Vull, en primer lloc, agrair la assistència i entusiasme dels participants a la caminada anual d'ARC IRIS, què, dit sigui de passada, crec mai podré aconseguir es faci a la platgeta en substitució dels alts cingles de la Catalunya interior.
En segon lloc, em faig resó de l'agraiment de tots els participants a la família Capdevila i especialment dels bandarres que van envair la intimitat de casa seva fins a altes hores de la nit.
He titolat la crònica com "dels lesionats" perquè crec ha sigut, sino la que més, de les que ha provocat més incidències físiques que la meva memòria recorda o en té constància. Colzes esparrecats, rampes musculars, turmells torçats, ferides sagnants ... Crec que els únics indemnes varen ser la família SABADELL ... "Pofessionals" muntanyencs prou contrastats. També podria haver-la titolat "L'ARC IRIS 24", índex mig bursàtil i mig excursionista que fluctuava segons els comensals del dinar.
Sort que el dinar va ser realment extraordinari i va fer que la moral grupal s'enfilés prou per no caure derrotats per l'important esforç físic que generosament hem regalat entre ahir i avui. Per cert, per la propera edició, recordeu a la mainada el perill que representa demanar de postres un flam amb nata!
I durant el dinar ... la gran sorpresa ... sembla que el gènere (que no pas sexe) de'n Joan Manuel ... és ... si més no ... un xic ... "ambigu"!! Donada la transcendència de la notícia, he contactat personalment amb l'Agència Espaial Europea (La NASA no contestava al telèfon ... probablement degut a la diferència horària entre Houston i Besalú) i he pogut esbrinar la veritat que s'amaga darrera aquest rumor, però no estic autoritzat per revelar-vos-la fins el dia en que l'Espanyol sigui campió de lliga (o sigui ... MAI!).
Com cada any en aquest esdeveniment, ens hem plantejat el continuar jugant (?) (perpetrant potser és paraula més escaient) a futbol-sala. Comptem amb un nou voluntari (en Carles) per fer de porter i ... jeje ... no sap on es fica. Segurament li va donar un cop de calor i no sabia el que es deia. De ser veritat, això permetria alliberar al millor jugador de l'equip per mostrar la seva màgia al centre del camp. Bé, bromes apart, fins el començament de temporada tenim prou temps per manifestar-nos sobre la conveniència de tornar a la competició activa, és a dir, tornar a perdre tots els partits.
Així doncs, us emplaço per què manifesteu inequívocament la vostra voluntat de jugar (o no) a futbol-sala, què comporta dos compromisos, "a saber": Poder comptar amb 10 jugadors inscrits per tal de ser un mínim de 6 cada partit i fer l'aportació econòmica necessària. Per part de la organització de l'equip (President! President! i col.laboradors) s'intentarà trobar la lliga més adient per les característiques físico-tècniques dels participants (o sigui ... què l'arròs del sopar de després del partit sigui ... "bueno, bonito y barato").
Aprofito per convocar-vos a tots plegats pel Pàdel del proper dijous 22 de Juliol (el 15 es suspén per falta de quòrum) i la posterior arrossada al "PESCADITO DE MANDRI" que significarà el sopar de final de temporada previ a les vacances estiuenques. Prego a tots confirmeu l'abans possible la vostra assistència tant al joc del Pàdel com a la arrossada posterior (al voltant de 2/4 d'onze de la nit) per organitzar-ho millor.
Prego també al matrimoni Canalís-Capdevila editi aquesta crònica al blog d'ARC IRIS per gaudi del món-mundial i facin les correccions idiomàtiques pertinents per tal d'assolir com a mínim el nivell de suficiència en Català ("C") què, d'altra banda ... uns quants jutges sembla que diuen ja no valdrà per no res. He de confesar que sóc autodidacta del meu Català i això vol dir que he tingut el pitjor professor possible per la qualcosa demano disculpes.
A l'ensems, desitjar que els que varen fer fotografies i/o videos, els remetin a l'esmentat matrimoni per tal de poder gaudir d'imatges inoblidables que puguin acompanyar aquesta crònica.
Fins l'any vinent!!!
Deivit Jarquerovich
Cronista oficial d'ARC IRIS
12 juliol 2010
Després d'un dia dur pel que fa al físic, al veure la "subsamarreta" de'n Iniesta al fer el (potser) gol més important de la seva vida, no vaig poder reprimir les llàgrimes.
Durant la, ben bé, una hora de camí entre Torelló i Sant Cugat (altrament dita PIJOCITY) creixia en el meu pensament el penjar al balcó de casa la bandera Perica de tres metres de llargada que tinc i que amb tanta cura va preparar en Joaquín Marín per tal de poder-la lligar adequadament. Però un cop arribat i amb l'adrenalina ja de baixa, vaig comprendre que el triomf de'n Iniesta (gran tipus aquest noi) no era pas de banderes ni de colors ni d'equips sino d'amistat, cosa, per descomptat, molt més important que les tres primeres esmentades i que dins el col.lectiu d'ARC IRIS cultivem força.
Així que enlloc de penjar la bandera, he decidit escriure la crònica de la excursió d'ARC IRIS 2010 (bis, doncs la primera va ser ahir ... abans d'ahir 10 de juliol al Passeig de Gràcia / Diagonal). En aquesta hora primera del dilluns 12 de Juliol de 2010 (exactament ara és la 1.42) em complau fer un "resum/crònica", tot saborejant les dues darreres cervesses de la jornada ... i dic darreres perquè he perdut el compte de l'ingesta alcohòlica d'avui i ja va sent hora de finalitzar-la.
Vull, en primer lloc, agrair la assistència i entusiasme dels participants a la caminada anual d'ARC IRIS, què, dit sigui de passada, crec mai podré aconseguir es faci a la platgeta en substitució dels alts cingles de la Catalunya interior.
En segon lloc, em faig resó de l'agraiment de tots els participants a la família Capdevila i especialment dels bandarres que van envair la intimitat de casa seva fins a altes hores de la nit.
He titolat la crònica com "dels lesionats" perquè crec ha sigut, sino la que més, de les que ha provocat més incidències físiques que la meva memòria recorda o en té constància. Colzes esparrecats, rampes musculars, turmells torçats, ferides sagnants ... Crec que els únics indemnes varen ser la família SABADELL ... "Pofessionals" muntanyencs prou contrastats. També podria haver-la titolat "L'ARC IRIS 24", índex mig bursàtil i mig excursionista que fluctuava segons els comensals del dinar.
Sort que el dinar va ser realment extraordinari i va fer que la moral grupal s'enfilés prou per no caure derrotats per l'important esforç físic que generosament hem regalat entre ahir i avui. Per cert, per la propera edició, recordeu a la mainada el perill que representa demanar de postres un flam amb nata!
I durant el dinar ... la gran sorpresa ... sembla que el gènere (que no pas sexe) de'n Joan Manuel ... és ... si més no ... un xic ... "ambigu"!! Donada la transcendència de la notícia, he contactat personalment amb l'Agència Espaial Europea (La NASA no contestava al telèfon ... probablement degut a la diferència horària entre Houston i Besalú) i he pogut esbrinar la veritat que s'amaga darrera aquest rumor, però no estic autoritzat per revelar-vos-la fins el dia en que l'Espanyol sigui campió de lliga (o sigui ... MAI!).
Com cada any en aquest esdeveniment, ens hem plantejat el continuar jugant (?) (perpetrant potser és paraula més escaient) a futbol-sala. Comptem amb un nou voluntari (en Carles) per fer de porter i ... jeje ... no sap on es fica. Segurament li va donar un cop de calor i no sabia el que es deia. De ser veritat, això permetria alliberar al millor jugador de l'equip per mostrar la seva màgia al centre del camp. Bé, bromes apart, fins el començament de temporada tenim prou temps per manifestar-nos sobre la conveniència de tornar a la competició activa, és a dir, tornar a perdre tots els partits.
Així doncs, us emplaço per què manifesteu inequívocament la vostra voluntat de jugar (o no) a futbol-sala, què comporta dos compromisos, "a saber": Poder comptar amb 10 jugadors inscrits per tal de ser un mínim de 6 cada partit i fer l'aportació econòmica necessària. Per part de la organització de l'equip (President! President! i col.laboradors) s'intentarà trobar la lliga més adient per les característiques físico-tècniques dels participants (o sigui ... què l'arròs del sopar de després del partit sigui ... "bueno, bonito y barato").
Aprofito per convocar-vos a tots plegats pel Pàdel del proper dijous 22 de Juliol (el 15 es suspén per falta de quòrum) i la posterior arrossada al "PESCADITO DE MANDRI" que significarà el sopar de final de temporada previ a les vacances estiuenques. Prego a tots confirmeu l'abans possible la vostra assistència tant al joc del Pàdel com a la arrossada posterior (al voltant de 2/4 d'onze de la nit) per organitzar-ho millor.
Prego també al matrimoni Canalís-Capdevila editi aquesta crònica al blog d'ARC IRIS per gaudi del món-mundial i facin les correccions idiomàtiques pertinents per tal d'assolir com a mínim el nivell de suficiència en Català ("C") què, d'altra banda ... uns quants jutges sembla que diuen ja no valdrà per no res. He de confesar que sóc autodidacta del meu Català i això vol dir que he tingut el pitjor professor possible per la qualcosa demano disculpes.
A l'ensems, desitjar que els que varen fer fotografies i/o videos, els remetin a l'esmentat matrimoni per tal de poder gaudir d'imatges inoblidables que puguin acompanyar aquesta crònica.
Fins l'any vinent!!!
Deivit Jarquerovich
Cronista oficial d'ARC IRIS
12 juliol 2010
23 de març 2010
LA CRÒNICA DE L'ARRÒS (AMB LLAMÀNTOL)
Està força bé això de jugar (alguns, jo mateix entre ells, prefereixen fer servir la paraula "perpetrar") a Pàdel. Et dona la possibilitat de descobrir nous móns gastronòmics, de viatjar pel Delta de l'Ebre per collir l'arròs i per les costes gallegues cercant el marisc i l'Albarinho reparador. Això sense comptar la fí de festa al Brasil per tal de degustar les seves famoses caipirinhes.
Ens va agradar tant que ens hem propossat repetir-ho la setmana vinent, també el dijous, serà el dia 25, a la mateixa hora i lloc i llastimosament només podran jugar 8 persones tot i que el posterior arròs no té límit de comensals.
Us aconsello que us apunteu l'abans possible i així poder preparar com cal el diumenge de rams i posterior parada vacacional de Setmana Santa, reprenent la activitat arrossera ... vull dir padelística el 8 d'Abril, ja amb nou horari que ens permetrà començar a jugar amb llum natural i així no fer el ridícul quan la pilota ens passa pel mig de la pala per culpa de la il.luminació artificial.
Que passeu un bon cap de setmana.
David
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
.jpg)
