Si una cosa distingeix els homes de les dones és la seva capacitat de “fardar”. A nosaltres ens agrada presumir de coses que cap altre home o ben pocs han fet, com per exemple: Jo vaig anar al primer concert dels Rolling Stones a Barcelona i estava a primera fila i vaig rebre al menys tres “capellans” de’n Mick Jagger, o bé, Jo vaig anar a la “mani” de l’11 de Setembre del 1977 (la del milió de persones al Passeig de Gràcia) i era a primera fila portant la pancarta (Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia) al costat de’n Jordi Pujol, o bé, Jo sóc podòleg i li tallo les ungles a l’Iniesta.
Les dones en canvi no “farden”, simplement es posen les coses al damunt. Porten bruses de Dona Karan, cinturó de Gucci, sabates de Ferragamo, bosses de Louis Vuiton i ulleres de sol de Dolce i Gabana.
Ara bé, si d’alguna cosa “fardem” els homes i les dones simplement s’inhibeixen és del tema sexual. Que si la meva “pipa” és la més llarga de tots vosaltres, que si la teva és llarga la meva és gruixuda, que si jo ho vaig fer cinc vegades seguides … Però la proessa més gran que mai ha estat explicada en una reunió d’homes i que he tingut el privilegi no només d’escoltar sino de compartir partit de Pàdel amb el protagonista, i dit sigui de pas només de pensar-ho se’m posa la pell de gallina, és la de tenir 300 milions d’espermatozoos ràpids fent gresca per allà baix, quantitat al menys tres vegades superior a qualsevol català mig (potser només els de Bilbao podrien igualar-ho) i que obre un ventall de possibilitats força engrescadores com les que ara us faré saber:
1- Obtenir de la Secretaria General de Catalanitat de la Generalitat de Catalunya el Certificat de “Català Fèrtil de 1er Nivell” per tal de tenir prioritat en la fecundació de dones catalanes, preferentment catalanistes i independentistas i així procrear futurs vots “SÍ” a la independència de Catalunya.
2- Crear una empresa, com a bons catalans emprenedors, per tal de comercialitzar un producte amb denominació d’origen, de qualitat tan elevada i obtenir força beneficis que ens permetin ignorar el pacte fiscal i obviar les possibles devallades del deute públic i la llargament anunciada fallida del sistema de pensions, mitjançant la venda de “potets” amb 300 milions de “campions” especialmente més enllà de l’Ebre i així poblar la Meseta de “catalanets”.
3- Crear la EFSA (European Fast Sperma Association) per exportar el nostre producte estrella i també per fomentar el turisme sexual al nostre país.
És clar que tanta quantitat de “campions” als baixos de l’edifici pot esdevenir en falta de reg sanguini al terrat i malmetre l’equilibri neuronal de l’ndividu en questió, però el problema és menor ja que es transmet l’ADN i no pas les neurones i per tant la puresa de la descendència és fora de tot dubte.
Faig doncs una crida a les dones catalanes per al voluntariat de “cubrició” d’aquest especímen inigualable, català, jove, guapo i … PERICU!!! (Així compensarem la desigualtat actual).
Ai! Tot això em recorda els meus temps de joventut i aquell dia que en un vol de New York a San Francisco vaig seure al costat d’una dona extremament bonica, rosa, alta, ulls blaus ben primeta i amb uns pits rodons i desafiants amb en Isaac Newton i la seva teoria, que va seure al meu costat a la cabina de l’avió.
Turbat per la presència d’aquell troç de dona, vaig atrevir-me a preguntar-li … Viatge vostè a San Francisco per negocis o per plaer? Per les dues coses, em va respondre en un perfecte anglès de la costa est. Vaig a un congrés de sexología en el que sóc ponent. Ah! que interessant, vaig afegir. I tant, diu ella, amb la meva ponència acabaré amb els tòpics del sexe. I quins són, si es poden saber, vaig preguntar. Doncs un d’ells és que els negres són els que tenen el penis més llarg i en realitat són els àrabs qui ho tenen i l’altre és que els millors amants són els italians i no és pas cert ja que són els andalusos.
Per cert, diu ella, no ens hem presentat, jo sóc Amy Boobs, i tu … com te dius?
I jo li vaig dir … Em dic Mohammed però els meus amics em diuen “Pisha”!!!
Crònica escrita, produida i dirigida per David Aballanet el 9 de Setembre de 2011 (després d’un arròs i un Limoncelo)
.jpg)
.jpg)
